ERC celebra aquests dissabte l'última fase del congrés nacional, amb la que busca acabar de consolidar el seu gir estratègic cap al diàleg, a través de l'aprovació d'una nova ponència política. El text que es sotmetrà a votació no descarta cap via per arribar a la independència, això sí, prioritza la del referèndum pactat i relega la via unilateral a l'última de les opcions. No es preveu que la votació presenti cap mena de turbulència per la direcció, ja que la majoria de les esmenes presentades per la militància han estat negociades i incorporades.

La direcció havia proposat inicialment un text en el que proposava tres vies per arribar a un referèndum d'autodeterminació, contemplant també la no pactada, però finalment, després de negociar amb la militància, s'ha acabat introduint un nou paràgraf en el que es mostren oberts a "possibles nous escenaris que permetin transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic". És a dir, escenaris més enllà d'un referèndum, tot i que la paraula "unilateralitat" no hi apareix.

El text que hauran de votar aquest dissabte els més de 1.700 militants inscrits al congrés pretén reafirmar la voluntat de la direcció d'avançar cap a una via negociada amb l'Estat, un cop vist que la via unilateral no ha portat a l'objectiu desitjat i ha provocat una escalada de repressió, amb l'exili i la presó com a màxims exponents. El text proposat posa com a principals objectius ampliar la base de l'independentisme, a través d'una millor governabilitat i de més polítiques públiques en clau republicana, així com també avançar cap a vies "més àmplies", conquerir la "centralitat política" del país i entrar en un procés d'"acumulació de forces". També es fixa com a principal objectiu preparar-se millor i "enfortir-se a tots els nivells" per encarar un nou embat amb l'Estat.

Quatre esmenes vives i cap sobre unilateralitat

La direcció arriba al congrés amb els deures fets. De 475 esmenes que va presentar la militància al text inicial, 107 van ser retirades o rebutjades a les assemblees territorials i, les restants, han estat majoritàriament acceptades o transaccionades després d'una negociació entre executiva i militants. En aquests moments, només en queden quatre de vives que es votaran al plenari i, en funció de la votació, quedaran rebutjades o acceptades de facto al text final sortint. Només dues d'aquestes són estrictament sobre el procés i com arribar a la independència. 

Concretament, la ponència proposa tres escenaris per arribar al referèndum. El primer, de forma pactada i negociada amb l'Estat. Tot i que el mateix text reconeix que en aquests moments és "impossible", considera que no s'hi pot "renunciar" ni deixar mai "d'aixecar la bandera del diàleg". En el segon escenari s'aposta per, a través de la mobilització, la desobediència civil, la generació de grans consensos i els avals internacional, aconseguir "forçar" a l'Estat a que no tingui "cap altra alternativa" que pactar un referèndum. La tercera via aposta per no descartar "mai la via de tornar-ho a fer", tot i que el text deixa clar que la via ideal seria la primera i la que es veu com a més viable, la segona.

Les dues esmenes que es votaran al congrés són sobre la primera via, la pactada, i tenen com a objectiu rebaixar la voluntat de diàleg i de posar-hi una limitació temporal. En cap cas, però, es parla d'unilateralitat ni DUI.

En canvi, el text transaccionat per la direcció sí que ha introduït un nou paràgraf per deixar més clar que no es reununcia a cap via democràtica i pacífica per arribar a la independència. Concretament, el text final diu el següent: "Cal assumir que l'element essencial que decantarà la concreció d'una via o una altra per assolir l'objectiu de la República Catalana és la correlació de forces amb l'Estat. I, en conseqüència, resulta evident que, atenent al fet que mai no renunciarem als nostres drets ni al que estableix la mateixa legalitat internacional, caldrà estar atents a possibles nous escenaris que ens permetin transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic". 

Un congrés a doble volta

La d'aquest dissabte serà la segona fase del congrés, després que el passat mes de setembre la militància ja escollís la nova direcció, revalidant Oriol Junqueras i Marta Rovira com a líders, però reforçant-la amb una direcció efectiva amb Pere Aragonès i Marta Vilalta. En aquesta segona volta l'objectiu és actualitzar la ponència política, que ja s'havia modificat en la conferència nacional del 2018 i que ja apostava pel diàleg, tot i ara reforçar-ho, i també s'haurà de votar una reforma dels estatuts. 

Fins a 1.700 militants, els que s'han inscrit, estan citats a l'Auditori del Fòrum en un congrés en el que no es preveuen turbulències i que arriba marcat per la recent sentència del TJUE de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras i de les negociacions d'investidura a l'Estat amb el PSOE, actualment congelades.