La primera part del 29è Congrés Nacional d’ERC, la passada tardor, va ser pràcticament a la búlgara. Les bases republicanes van apuntalar la candidatura única d’Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant del partit, per a un quart mandat, amb el 87% dels vots a favor i el 13% de vots en blanc. I la segona part, centrada en el contingut, també serà relativament plàcida: avalar la “via Montenegro”, la que proposen per a fer un “pacte de claredat” per a celebrar un referèndum d’independència pactat amb l’Estat. Les bases hi tancaran files, com amb la seva cúpula. Ara bé, una altra cosa és el soroll extern, el que passa fora, on hi ha més incerteses que certeses. Després d’una setmana en què el president Pere Aragonès ha tornat a tastar els inconvenients de la minoria parlamentària, amb revessos i gripaus empassats com el Quart Cinturó, la vista estarà més posada en la negociació de pressupostos que es reprendrà el dilluns. I en un diàleg amb La Moncloa que, com Lleida, està congelat ara per ara.

Fins a 1.400 militants s’han inscrit per participar, des de les nou del matí a la Fira de Lleida, al conclave republicà. Hi haurà quatre intervencions de la cúpula repartides fins a les sis de la tarda: el president de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès; el president del partit, Oriol Junqueras; la secretària general, Marta Rovira, i la secretària general adjunta i portaveu nacional, Marta Vilalta. L’objectiu és el d’aprovar una ponència estatutària i una política, la que determinarà el rumb del partit en el proper cicle. El text ha rebut al llarg de les últimes setmanes fins a 270 esmenes, que han estat debatudes pels congressos territorials i assemblees sectorials. Una mica menys de la meitat, 130, s’han acceptat o s’han incorporat a través de transaccions. Al 29è Congrés només hi ha dues esmenes vives, que es votaran in situ. La principal té a veure amb l’anomenada “via Montenegro”. La segona té a veure amb reforçar el republicanisme en la totalitat del territori.

Via Montenegro

De fet, la via Montenegro és el nucli central de la ponència política. És la concreció del pacte de claredat que el president Pere Aragonès va plantejar al debat de política general del Parlament el passat setembre, i que només va rebre el suport dels comuns. Però els republicans insisteixen en aquesta estratègia per pactar un referèndum amb l’Estat i es fixen, entre altres, en el cas del referèndum de Montenegro per a fixar unes possibles condicions, obertes al debat. El més rellevant són els llindars, que estan extrets de l’experiència montenegrina (avalada per la Unió Europea): una participació mínima del 50% i un mínim del 55% de suport al sí. L’esmena viva només plantejar suprimir la referència explícita a aquest país, però deixa intactes aquests percentatges. A la ponència també s'hi parla dels casos d'Escòcia i el Quebec. A través d'esmenes s'hi ha incorporat també la necessitat de construir "fronts amplis" per defensar el dret a l'autodeterminació o de trobar complicitats internacionals.

D’aquesta manera, els republicans refermen la seva aposta estratègica pel diàleg, que ja va quedar plasmada a la ponència política de desembre del 2019. Llavors es plantejaven tres vies per aconseguir un referèndum d’autodeterminació. La primera, la via pactada i negociada amb l’Estat, que admetien que llavors era “impossible” per les seves reiterades negatives. La segona, “forçar la convocatòria” de la votació a través de la constant desobediència civil no violenta, l’acció de les institucions, la generació de grans consensos i la recerca de complicitats internacionals per a obligar l’Estat a negociar la consulta. Finalment, una tercera via sense acord amb l’Estat, malgrat que es deixava clar que no era prioritària i s’evitava el terme “unilateral”. El document va ser aprovat amb un suport amplíssim del 93%: 558 vots a favor, 20 en contra i 19 en blanc.

Unes propostes, però, que continuen sense aglutinar el consens del conjunt de partits independentistes. A això cal afegir-hi que el diàleg amb l’Estat es troba, ara per ara, en punt mort. La taula s’havia de reunir un segon cop abans d’acabar l’any passat, però aquesta trobada no va arribar mai. Després de la supressió de la sedició i la reforma de la malversació, Pedro Sánchez va optar per congelar-la a la vista d’un any carregat d’eleccions.

Pendents dels pressupostos

Però la vista està fixada més enllà de la Fira de Lleida i del dissabte. La negociació dels pressupostos, davant la perplexitat d’ERC, no es reprendrà fins dilluns, com va anunciar Salvador Illa. I ho faran després de dos revessos al Parlament. El primer, la tramitació com a projecte de llei del decret de necessitats financeres (vinculat a la pròrroga pressupostària), una maniobra orquestrada pel PSC i Junts per Catalunya. La segona, empassar-se el gripau del Quart Cinturó en una moció socialista, un projecte al qual històricament s’hi havien oposat. El primer secretari i cap de l’oposició, Salvador Illa, ho ha celebrat com un “pas important”, però també ha assenyalat que encara queden coses per tancar amb el Govern. En canvi, des de Calàbria assenyalen que “ja no hi ha esculls” per a l’acord final i que hauria de passar pel Consell Executiu no més tard de la setmana que ve. De l'aprovació o no de nous comptes pot dependre la durada de l'actual legislatura, que es troba a l'equador.

📅🗳 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats


Eleccions municipals a la vista

El congrés nacional d'ERC tampoc no escapa del nou cicle electoral que s'obre el 28 de maig amb les eleccions municipals. A banda de tots els consellers i conselleres del Govern --excepte Gemma Ubasart per motius personals--, també hi haurà molts representants del món local, entre ells alcaldes del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que s'han hagut d'empassar anys d'oposició a la B-40. També hi serà l'alcaldable a Barcelona, Ernest Maragall, que prendrà la paraula juntament amb l'alcaldessa de Ponts (Noguera), Solés Carabasa.​ La maquinària ja s'està posant en marxa. Aquesta mateixa setmana, Maragall ha creat el seu consell de savis, uns assessors que l'han d'ajudar a intentar guanyar la complicada cursa de Barcelona. Però, més enllà de la capital, també hi ha altres batalles com la metropolitana, amb apostes com la d’enviar Gabriel Rufián a un feu tan socialista com Santa Coloma.