48 hores després, el Congrés dels Diputats ha fulminat de forma definitiva la investidura d’Alberto Núñez Feijóo. Només un error del diputat de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, que ha votat ‘Sí’ i ràpidament ha corregit amb un 'No', ha fet que la fotografia no fos exactament la mateixa que aquest dimecres. La Mesa ha decidit finalment considerar el seu vot nul, cosa que ha provocat que el resultat final hagi estat de 177 vots en contra i 172 a favor. Errors a banda, PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG han enviat el PP directe a liderar l’oposició. El líder dels populars només ha rebut el suport dels seus, Vox, Coalició Canària i UPN per poder-se convertir en president del govern espanyol. Ara, el Congrés dels Diputats li ha obert el pas a Pedro Sánchez, que té dos mesos per assolir un acord amb Carles Puigdemont i arribar a un pacte amb l’independentisme que garanteixi la llum verda de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a la seva investidura. Abans d'això, el rei Felip VI haurà d'obrir una altra ronda de contactes i formalitzar la candidatura del socialista.

Feijóo ha arribat aquest divendres al Congrés amb els 172 vots a favor que tenia pràcticament embutxacats des dels resultats definitius de les eleccions generals del 23-J. Aquest divendres s’ha posat punt final a un mes de negociacions —fracassades— del PP amb altres grups perquè li donessin el seu suport en una investidura. En la seva intervenció, i conscient que ho tenia perdut, el líder del PP ha fet una última crida a la desesperada a Pedro Sánchez perquè rebutgi l’amnistia i el referèndum que estan plantejant Junts i Esquerra Republicana. La proposta de resolució aprovada al Parlament català ha estat gasolina per al conservador.

 

Feijóo a Sánchez: “Dic no a l’amnistia i al referèndum. I vostè?”

“Jo dic no a l’amnistia i al referèndum. I vostè?”, ha preguntat Feijóo mirant als ulls al president espanyol en funcions, a qui ha desafiat a trencar el silenci que ha mantingut aquesta setmana al parlament espanyol : “Pugi aquí, no s’amagui, avui i ara parli clar, sense embuts. Sense comunicats a les 8 del vespre. Tingui el valor de dir el que Espanya haurà de tornar a suportar si torna a ser president del govern”. En aquest sentit, Feijóo ha deixat clar que ell no vol ser cap de l’executiu “a costa de la dignitat i la igualtat dels espanyols” i ha vaticinat que, si hi ha acord entre el PSOE i independentistes, es formarà un govern “sustentat en la mentida”, en referència al programa electoral dels socialistes, que no feia referència a la llei d’amnistia. L'altra escenari, ha vaticinat Feijóo, és la "repetició electoral".

 

Quan ha estat el torn del PSOE, el diputat Óscar Puente ha carregat contra Feijóo per haver-se presentat en una investidura que, des del principi, se sabia que estava destinada al fracàs. “Vostès, que són deslleials amb la Constitució, exigeixen cortesia parlamentària”, ha dit referint-se a les queixes del PP per no haver estat Sanchez qui fes la rèplica a Feijóo en aquest debat. “I han utilitzat la corona espanyola per convocar-nos a un simulacre d’investidura”, ha lamentat. També ha aprofitat el deu discurs per atacar directament Feijóo, instant-lo a posar a prova el seu lideratge en un congrés del PP que faci escollir la militància entre ell, Isabel Díaz Ayuso o Juanma Moreno. 

 

Feijóo surt reforçat a nivell intern tot i les crides a l’abstenció

Des del 23-J, tot i la victòria a les urnes, Alberto Núñez Feijóo s’ha anat esfondrant per la via dels fets. En la constitució del Congrés, en la universalització de les llengües cooficials i en la pròpia investidura que acaba d'embarrancar. Ara bé, el dirigent gallec surt del Congrés amb la sensació que ha refermat el lideratge intern al Partit Popular després de setmanes de dubtes i pressions per part de l’ala dura, representada per José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso. “Estem contents perquè hem aconseguit el que volíem”, deia l’entorn de Feijóo aquest setmana als passadissos de la cambra. I l’objectiu, quin era? Segons insinuava el seu equip de confiança, la voluntat era “retratar” l’opinió pública les negociacions entre el PSOE, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. I en cas de repetició electoral, el missatge del PP ha quedat nítid.

En qualsevol cas, i ja pensant en la possible investidura de Pedro Sánchez, en les últimes hores ha aflorat una corrent d’opinió, segons la qual veus del PP han deixat anar que, per evitar que prosperi l’amnistia, el PP hauria d’oferir l’abstenció al PSOE en les pròximes setmanes. La més vehement ha estat l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que ho ha reclamant “perquè no governi amb independentistes”, segons ha assegurat aquest divendres a Telecinco. El primer en insinuar-ho va ser el diputat català Nacho Martín Blanco, per bé que el PP ha negat aquest escenari d’immediat. “El PP no contempla cap fórmula que no passi perquè Feijóo presideixi el govern d’Espanya com a llista més votada”, argumentaven fonts de Génova.

 

Junts i ERC exigeixen també al Congrés la celebració d’un referèndum

L’estira-i-arronsa de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana amb el PSC al voltant de l’amnistia i l’autodeterminació també s’ha traslladat aquest divendres al Congrés dels Diputats. Les dues formacions independentistes han reivindicat la necessitat de celebrar un referèndum per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i han carregat durament contra Alberto Núñez Feijóo per ser el partit responsable dels cops de porra de l’1-O i de l’Operació Catalunya, entre d’altres.

Míriam Nogueras, líder de Junts a Madrid, ha criticat Feijóo per no haver aportat “ni una sola proposta” pels catalans en tot el seu debat d’investidura. I ha recordat que es presenta en nom d’un partit profundament catalanòfob, també per la recollida de firmes contra l’Estatut, per haver perseguit sempre la llengua catalana i per haver sigut l’artífex del 155, entre d’altres. “Votar no és divisió; a Catalunya votar és el consens, i ara a Catalunya li toca ser Catalunya”, ha reivindicat Nogueras per insistir en la necessitat de votar el futur polític dels catalans.

 

S’ha expressat en termes similars la diputada republicana Teresa Jordà, que ha assegurat que “dedicar els vots d’ERC a la defensa de Catalunya” implica votar en contra d’un candidat del PP. “Recordem els pals que vam rebre l’1-O”, ha dit per reivindicar l’imperatiu moral de defensar la llengua catalana i treballar per assolir la independència del país. I ha ironitzat amb els resultats del 23-J, recordant a Feijóo que si Catalunya (així com el País Basc) s’independitzés d’Espanya, PP i Vox podrien governar còmodament amb majoria absoluta. 

Les Canàries podrien interposar-se al pont aeri Madrid-Waterloo

Aquest divendres, amb la investidura de Feijóo del tot fulminada, al pati del Congrés dels Diputats ja començaven a fer-se les primeres travesses, amb la calculadora en mà. És interessant el que deia una de les ministres de més confiança de Pedro Sánchez, que es mostrava convençuda de poder rebre el suport de Coalició Canària en una investidura del líder socialista. Argumentava que tot allò que havien pactat amb el PP és també assumible pel PSOE.

És a dir, comença a obrir-se un escenari no gens descabellat en el qual Ferraz només hagi de batallar l’abstenció de Junts, i no necessàriament el seu vot afirmatiu. Perquè el 'sí' del diputat canari, sumat als del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG donaria un resultat de 172 vots afirmatius. I amb una abstenció dels set de Junts, els vots negatius del PP, Vox i UPN sumarien 171. Això investiria Sánchez en una segona votació. Tot això, però, té un risc pel partit canari: actualment governen a les illes amb el PP, fruit del resultat de les eleccions del 28-M. Caldria veure si els populars estripen el pacte si Coalició Canària acaba donant suport a una investidura de Pedro Sánchez.