Durant les últimes setmanes, el poder judicial ha alçat, i molt, la veu. Però no ha pogut aturar el poder legislatiu. Avui el ple del Congrés dels Diputats ha aprovat, per fi, la reforma de les competències del Consell General del Poder Judicial quan té el mandat caducat. L’objectiu: que no pugui continuar nomenant magistrats, com està fent del CGPJ de Carlos Lesmes en els més de dos anys que està en funcions. Amb l’aprovació del dictamen per part de l’hemicicle, amb una àmplia majoria, la reforma judicial exprés ha acabat el seu recorregut a la carrera de San Jerónimo. Ara el text enfila el camí cap al Senat per poder ser ben aviat una realitat vigent. Encara no ho és, i com va demostrar la setmana passada l’òrgan de govern dels jutges no es dona per al·ludit.

La reforma judicial exprés sortirà aquest migdia amb una majoria força àmplia. Hi votaran a favor els dos socis del govern espanyol i els seus aliats parlamentaris habituals, incloent-hi l’independentisme. En contra només farà la triple dreta del PP, Vox i Ciutadans.

Què diu la reforma? Se centra sobretot en els nomenaments. El text aprovat avui pel Congrés proposa "limitar les decisions adoptades per un CGPJ sortint amb membres que han excedit el període constitucional del mandat" i impedir que puguin proposar el nomenament del president del Tribunal Suprem, dels presidents de les Audiències, dels Tribunals Superiors de Justícia, de l'Audiència Nacional o dels presidents de Sala i magistrats del Tribunal Suprem, així com magistrats del Tribunal Constitucional.

De moment, però, no està vigent. I el CGPJ presidit per Carlos Lesmes ha procedit a desenes de nomenaments des de finals del 2018, quan va acabar el seu mandat. Entre altres, ha renovat totes les presidències de sala del Tribunal Suprem, també la de Manuel Marchena, al capdavant de la sala penal que va jutjar els líders independentistes. La setmana passada, va procedir a sis nous nomenaments. Ho va fer sense unanimitat, però va designar un nou magistrat de la sala primera del Suprem, els presidents dels tribunals superiors de justícia del País Basc i les Canàries, els presidents de les audiències provincials de Salamanca i les Canàries i la presidenta de la sala social del TSJ del País Basc.

Com estan les negociacions polítiques per a renovar l’òrgan de govern dels jutges? Aparentment congelades des de fa dues setmanes, quan el govern espanyol i el PP van aixecar-se de la taula de negociació. Finalment no va haver-hi fumata blanca, malgrat que s’havien accelerat els contactes. El principal obstacle és el veto de Gènova a determinats noms, considerats per ells pròxims a Unidas Podemos, com és el cas de Victòria Rossell o el magistrat José Ricardo de Prada, autor de la sentència de la Gürtel. La Moncloa no farà cap pas de moment i està a l’espera que els populars tornin a asseure’s a parlar. La possible convocatòria electoral a la Comunitat de Madrid només enverina l’ambient polític.