Junts es va crear el juliol del 2020 com a partit en un congrés virtual que, per primer cop des de l’octubre del 2017, va reunir damunt l'escenari a través de grans pantalles l’exili i els presos -amb permís penitenciari-. Dos anys després, el congrés de Junts serà presencial, però a Argelers (Rosselló), atès que els presos van abandonar Lledoners el juny del 2021 en virtut d’un indult parcial i reversible però la situació de l’exili es manté igual. Aquestes circumstàncies són essencials per entendre Junts i expliquen també aquests dos anys de l’evolució del partit: el paper clau de Carles Puigdemont com aglutinador d'una formació eclèctica; el pols continu entre les famílies del partit, en particular entre l'herència convergent i la veu dels independents; i les tensions amb el secretari general, Jordi Sànchez.
Tot plegat s’avaluarà aquest dissabte a Argelers, on els militants de la formació hauran de votar la nova direcció sorgida d’un pacte entre Laura Borràs i Jordi Turull, que compartiran les responsabilitats executives de la nova direcció i es repartiran la presidència i la secretaria general, en substitució de Puigdemont i Sànchez. L'acord entre els dos dirigents elimina els dubtes sobre el resultat final del congrés, però encara faltaran per desvelar nombroses incògnites sobre el futur del partit.
Incògnites
D'entrada, l'efecte que comportarà el relleu de Puigdemont a la presidència. El president fa temps que ha deixat clara la seva voluntat de desvincular-se orgànicament del partit i centrar-se a liderar el Consell per la República. A partir de dissabte es podrà comprovar l’impacte real que tindrà a Junts el desmarcatge del qui ha estat fins ara el seu líder indiscutible i al voltant del qual han tancat files totes les famílies del partit. No obstant això, abans caldrà saber qui és el vincle real que assumirà el president a l’exili amb Junts. Si bé és cert que fins ara s'havia mantingut al marge del dia a dia de la formació, la seva veu s'ha fet sentir cada cop que Junts havia d'adoptar decisions importants. Fins a quin punt continuarà presenta ara tot i no tenir un càrrec orgànic?, es pregunten no pocs dirigents. Sens dubte, un dels discursos més esperats aquest dissabte és el seu. Serà a tres quarts d'una, després que a les 12,20 Sànchez protagonitzi la primera intervenció pública de la jornada.
D'altra banda, l'acord que ha donat peu a la candidatura de Borràs i Turull impedirà dilucidar la gran incògnita sobre qui hauria sortit vencedor en un duel entre els dos dirigents i les dues ànimes del partit que representen. Això no obstant, la votació, prevista amb llistes obertes i desbloquejades, pot oferir un interessant termòmetre. Aquest serà, la dada sucosa de la jornada. No només pel que fa a la particular cursa de la presidenta del Parlament i el conseller, sinó per a tots i cadascun dels membres de la candidatura que s’han repartit els dos dirigents. Aquest divendres Borràs i Turull han enviat una carta a la militància demanant explícitament el vot per a "tots" els integrants de la llista, amb l'objectiu d'evitar vots de càstig. La votació es fa entre les 9 hores d'aquest divendres i les 14 hores de dissabte, de manera telemàtica, i hi podran participar totes les persones que s’hagin afiliat a Junts fins a sis mesos abans de la convocatòria del congrés i estiguin a corrent de pagament.
La següent incògnita que es plantejarà serà la capacitat de resistència d'aquest acord quan hagi de fer front a la gestió diària del partit i, sobretot, al pacte amb ERC per donar estabilitat al Govern de Pere Aragonès o als moviments de Junts els propers mesos al Parlament. En aquest punt, el paper que adopti la nova presidenta serà, sens dubte, clau, com va poder comprovar dilluns passat l'executiva.
Borràs: a l’ull de l’huracà
Laura Borràs (Barcelona, 5 d’octubre de 1970) opta a la presidència de Junts empesa per la popularitat que la manté ara mateix com la cap de cartell amb més possibilitats del partit. Això no obstant, aquesta capacitat l’ha situat també permanentment com a objectiu a abatre i diana de tota mena de polèmiques. La més urgent per Borràs és ara mateix el suposat cas de fraccionament de contractes durant l’etapa en què va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. De fet, la cimera s’ha vist precedida per l’aparició aquest dijous dels àudios que un funcionari de la Institució de les Lletres Catalanes va presentar davant del jutge que investiga la causa de Borràs. Més enllà d’aquest cas, Borràs tampoc va sortir ben parada de forma com va gestionar la inhabilitació del diputat cupaire Pau Juvilla, mentre intenta lidiar amb els múltiples incendis amb què ensopega en la gestió de la Cambra catalana. La presidenta del Parlament, que va arribar a Junts com a independent, es caracteritza per la contundència del seu discurs en defensa de l’1-O. Va formar part del nucli dur de l’expresident Quim Torra i va ser consellera de cultura al seu govern.
Jordi Turull (Parets, 1966), representa l'altre ànima de Junts, la que prové de la tradició convergent. Inhabilitat pel Tribunal Suprem que el va condemnar a 12 anys de presó per sedició i malversació arran de la seva participació al referèndum independentista de l'1-O, no pot ocupar cap càrrec públic ni pot concórrer a les eleccions. Sí ha mantingut, no obstant, l’activitat al partit on fins ara ha estat vicepresident. Des que va poder sortir de la presó de Lledoners el juny de l’any passat, després que el govern de Pedro Sánchez signés l’indult parcial i reversible, ha incrementat també la seva presència en actes territorials de la formació. Com la resta de presos del procés, la setmana passada va saber que el Suprem havia decidit revisar els indults. Turull va ha estat diputat al Parlament, portaveu del grup de CiU i president del grup parlamentari de Junts pel Sí, i, posteriorment, conseller de Presidència amb Carles Puigdemont.
Vicepresidents
Repetiran com a vicepresidents del partit la diputada Anna Erra (Vic, 7 d’octubre de 1965), alcaldessa de Vic des del 2015 quan va arribar sota les sigles de CiU i presidenta del consell nacional de Junts; i el diputat i portaveu del partit, Josep Rius (Barcelona, 2 de gener de 1974), que va ser cap de gabinet de Puigdemont a la presidència de la Generalitat i es manté com una de les persones de la seva màxima confiança.
Borràs incorpora a aquest càrrec, el diputat Francesc de Dalmases (Barcelona, 1970), peça clau del nucli dur de la presidenta del Parlament i permanentment al seu costat; igualment de l'entorn de Borràs aterra a la vicepresidència la secretaria secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula (Mollet del Vallès, 12 de novembre de 1978), que ja formava part de l’executiva com a secretària de feminismes.
També és incorporació de Borràs el nou secretari d’organització que es proposa a la candidatura David Torrents (Badalona, 1976), membre del cos dels Mossos d’Esquadra i tercer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Badalona, va ser un dels protagonistes del congrés del PDeCAT del 2018 en què David Bonvehí va rellevar Marta Pasqual, perquè va presentar en el darrer moment una candidatura alternativa per protesta que les llistes eren tancades. Va aconseguir un 28,9% dels vots. Per a la secretaria de finances, la candidatura aposta per mantenir la delegada de la Generalitat al Camp de Tarragona i exmembre del PSC Teresa Pallarès (Marçà, 1964), que la setmana passada va ser designada candidata de Junts a l'Ajuntament de Tarragona.
Jaume Giró
Entre les incorporacions a l’executiva que proposta la candidatura destaca el conseller d’Economia, Jaume Giró (Badalona, 1964). Giró es va incorporar al Govern en representació de Junts. L'aprovació dels pressupostos dins del termini i l'impuls del fons complementari de riscos per respondre per les fiances dels càrrecs del Govern davant del Tribunal de Comptes l’ha convertit en un dels dirigents amb més projecció del partit la qual cosa l’ha situat en les travesses de candidat.
S’incorpora també Jaume Alonso Cuevillas (Barcelona, 22 de novembre de 1961). Molt proper a Borràs, tot i que va protagonitzar la primera crisi a la Mesa del Parlament d’aquesta legislatura després de qüestionar la conveniència de tramitar resolucions sobre el Rei o l’autodeterminació, per la qual cosa va ser apartat del càrrec. Fonts del partit asseguren que no amaga la seva aspiració a encapçalar la candidatura de Barcelona a les properes municipals que ha deixat vacant Elsa Artadi.
Samper, primer nom qüestionat
Entre els noms que ha impulsat Borràs figura la diputada Cristina Casol (Lleida, 1969), que s’ha presentat a les primàries per a encapçalar la candidatura de Junts a la ciutat de Lleida a les eleccions de l’any vinent. També el qui es pot convertir en el membre més efímer de la direcció, l’exconseller Miquel Samper (Terrassa, 1966). Sàmper haurà d’escollir entre l’executiva de Junts o la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, de la qual acaba de ser nomenat membre i que no admet entre els seus components dirigents de partits polítics. A més, la setmana passada es va incorporar també al consell assessor del Tribunal Arbitral de Barcelona.
Com a representants del discurs independentista més contundent s’incorpora a l’executiva un vers lliure com l’expresident de la Cambra i diputat Joan Canadell (Barcelona, 9 de setembre de 1967), i el diputat Salvador Vergés (Olot, 1976), que va aterrar a Junts després de passar breument per l’ANC. També seran noves incorporacions a l’executiva les diputades del Parlament Gloria Freixa (Barcelona, 1969) i Ester Vallès (Vilobí del Penedès, 1982), que és coordinadora comarcal del partit a l’Alt Penedès; la regidora de Moià Montserrat Girbau, que prové del PDeCAT i és coordinadora de Junts a la Catalunya Central; i Montserrat Caupena , que fa unes setmanes va amagar amb presentar-se a les primàries a l’ajuntament de Terrassa davant de Meritxell Lluís, companya de Josep Rull, però finalment han acordat una candidatura conjunta.
Noms que continuen
L’executiva es completa amb noms de pes que repeteixen, majoritàriament propers a Turull, com el del president del Port de Barcelona, Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú 1968), prové de CDC, molt proper al conseller Josep Rull, va ser conseller de Política Territorial al govern de Quim Torra i es va enfrontar a Borràs a les primàries per encapçalar la candidatura al Parlament el 14-F del 2021. També continua la consellera de Drets Socials, Violant Cervera (Lleida, 1969), que forma part del nucli dur de Turull.
Repeteix a l’executiva la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras (Dosrius, 11 de maig de 1980), que va ser vicepresidenta del PDeCAT i és també considerada turullista, alhora que manté una relació propera amb Borràs després que van compartir escó al Congrés el 2019. Segueix igualment a la direcció la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales (Tortosa, 27 d’agost de 1983), persona de confiança del president del grup, Albert Batet, que, per contra, quedarà fora de l’executiva de la qual fins ara en formava part.
Noms de Puigdemont
A la direcció es mantenen noms de l’entorn de Puigdemont, com el director de l’Oficina dels Europarlamentaris de Junts a Barcelona i col·laborador al Parlament Europeu, Aleix Sarri (Barcelona, 1985); la diputada i consellera d’Universitats, Gemma Geis (Girona, 1979), que va ser, amb el vicepresident, Jordi Puigneró, l’única consellera de Junts al Govern que no va signar el manifest en què es demanava l’acord entre Turull i Borràs per a una candidatura conjunta a aquest congrés; i la diputada i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Girona, 1 de novembre de 1967), que ha anunciat que no optarà a la reelecció l’any vinent.
Igualment continuarà a l’executiva un dels homes de confiança de Jordi Sànchez, l’exsecretari general de la Crida Nacional per la República i exalcalde de Cerdanyola amb ICV, Toni Morral ( Cerdanyola del Vallès, 26 d’agost de 1957); en canvi sortiran de la direcció l’exvicepresident de l’ANC amb Sánchez, Marcel Padrós, i el diputat Joaquim Jubert.
També seguirà, tot i que perdrà la secretaria d’organització el diputat, exalcalde de Sallent i expresident de l’AMC, David Saldoni (Sallent, 21 de desembre de 1976), que prové de CDC i PDeCAT; i el diputat Jordi Fàbrega (Lleida, 10 de juliol de 1972), que va ser alcalde de la Seu amb les sigles del PDeCAT.
Un cop superada l’elecció dels membres de la nova direcció, Junts celebrarà una segona part del congrés, el 16 i 17 de juliol a la Farga de l’Hospitalet, en què abordarà el debat dels documents congressuals que preparen Aleix Sarri, David Saldoni i Damià Calvet.