Les al·lusions de Míriam Nogueras a “personatges com Marchena, còmplices de la politització de la policia i també de la justícia espanyola” i a “personatges indecents com Espejel, Lesmes, Llarena, Lamela”, l’afirmació que “tota aquesta gent té via lliure per seguir retorçant la llei i també retorçant els drets” i les expressions “togats franquistes” i “clavegueres de l’Estat espanyol” continuaran al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats.
És la decisió que ha pres la presidenta de la Cambra Baixa, Francina Armengol, que rebutja la petició del PP de retirar del Diari de Sessions part de la intervenció que la portaveu de Junts per Catalunya va fer el 12 de desembre al ple del Congrés. Segons avança Europa Press, Armengol també manté les paraules que Félix Bolaños va pronunciar l’endemà acusant vuit vocals del CGPJ d’estar “a sou i absolutament a les ordres del Partit Popular”. Fonts properes a Armengol assenyalen a ElNacional.cat que a l’última Junta de Portaveus la presidenta va dir que “la responsabilitat del que es parla a l’hemicicle és dels diputats” i va instar tothom a “ser responsable i usar arguments per defensar les idees i no desqualificacions”.
Ens hem de remuntar als plens del Congrés de mitjans de desembre. El dimarts 12 la Cambra Baixa va donar llum verda a crear, entre altres, la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya i durant el debat, Míriam Nogueras va qualificar de “personatges indecents” Concepción Espejel (magistrada del TC), Carlos Lesmes (expresident del CGPJ), Pablo Llarena (jutge d’instrucció del judici del Procés) i Carmen Lamela (instructora del Cas de Sandro Rosell) i va acusar Manuel Marchena, jutge del judici del Procés, de ser còmplice “de la politització de la policia i també de la justícia espanyola”.
Aquell mateix dia, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va alçar la veu per denunciar que s’havien pronunciat “paraules ofensives cap a persones amb noms i cognoms, jutges, magistrats i periodistes”, va retreure a Francina Armengol que anés al Congrés “a passar la tarda” i li va reclamar que exercís les seves funcions per retirar del Diari de Sessions les expressions que havia fet servir Míriam Nogueras. “Sé perfectament quines són les meves funcions”, va replicar Armengol.
Bolaños acusa vuit vocals del CGPJ d’estar “a sou i a les ordres” del PP
Per la seva banda, el dimecres 13 durant una interpel·lació del Grup Popular, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va assegurar que hi ha vuit vocals del CGPJ que “estan a sou i absolutament a les ordres” del PP, una acusació que pels populars és “tan falsa com greu, molt més sent dirigida a professionals íntegres provinents de la carrera judicial”. Bolaños també va criticar que l’informe del CGPJ que declarava Álvaro García Ortiz no idoni pel càrrec de Fiscal General de l’Estat “s’extralimitava molt” de les seves competències.
Davant la inacció de la presidenta de la Cambra Baixa en els dos casos, el mateix Miguel Tellado li va dirigir una carta el 15 de desembre insistint en la crítica a la “desistiment de funcions” d’Armengol i denunciant les “gravíssimes acusacions”, les “ofenses intolerables” i la “torrent verbal d’injúries i calúmnies contra el Poder Judicial” per part de Nogueras. Els populars també van demanar a Armengol que eliminés “l’assenyalament ad hominem a periodistes i representants de mitjans de comunicació”, en referència a la frase de Nogueras mencionant Ana Rosa Quintana (presentadora de Telecinco), Mauricio Casals (president de La Razón) i Antonio García Ferreras (presentador de La Sexta).
Retirar una expressió del Diari de Sessions
Retirar una paraula o una frase del Diari de Sessions és una decisió que és competència, exclusivament, de la presidència del Congrés dels Diputats. El Reglament de la Cambra Baixa ho preveu quan un diputat “profereixi paraules o utilitzi conceptes ofensius al decòrum de la Cambra o als seus membres, de les institucions de l’Estat o de qualsevol altra persona o entitat”. En aquests casos, la presidència del Congrés “ha de requerir el diputat o l’orador perquè retiri les ofenses proferides i ha d’ordenar que no constin en el Diari de Sessions”, segons resen els articles 103 i 104 del Reglament.
Tanmateix, les paraules retirades continuen plasmades al Diari de Sessions. La diferència és que hi apareixen en cursiva, entre claudàtors i amb una nota al peu de pàgina que indica que han estat retirades per la Presidència.
Altres expressions retirades del Diari de Sessions
Retirar paraules del Diari de Sessions per crítiques als jutges o a la cúpula policial no és nou. L’11 de juny del 2020, Meritxell Batet va retirar la paraula “feixista”, utilitzada per Míriam Nogueras per referir-se al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i el 7 de juny del 2022, va esborrar l’al·lusió que va fer Montserrat Bassa, diputada d’ERC, al “tribunal feixista” i als “tribunals colpistes”, en relació amb la sentència que obligava a fer un 25% de les classes en castellà. Per la seva banda, el 21 de juny del 2017, Ana Pastor va eliminar el qualificatiu de “miserable” que Gabriel Rufián va dirigir a l’aleshores ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.
Sovint, també s’han retirat expressions referides a la monarquia: el 4 de juny del 2020, la diputada de la CUP Mireia Vehí va titllar de “lladres” els membres de la Casa Reial i el 25 de maig del 2022 la republicana Carolina Telechea va qualificar el rei emèrit Joan Carles I “d’abusiu, mentider i corrupte”, totes dues expressions van ser eliminades per Meritxell Batet. Finalment, entre molts altres exemples, el 23 de maig del 2018, Ana Pastor va esborrar el qualificatiu de “covards” que Gabriel Rufián va dirigir al PP i Ciutadans.
Ara bé, el cas més mediàtic dels últims anys segurament va ser quan el 27 de maig del 2022, l’aleshores portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, va acusar de “terrorista” al pare de Pablo Iglesias. Batet va ordenar la retirada d’aquesta expressió del Diari de Sessions, Álvarez de Toledo va presentar un recurs al Tribunal Constitucional, però el TC va desestimar-lo per unanimitat, ja que va considerar que la decisió de Batet era raonable.