El Congrés prem l'accelerador per reformar la Constitució per tercera vegada a la història amb l'objectiu d'eliminar el terme “disminuïts” de l’article 49 i actualitzar “la protecció dels drets de les persones amb discapacitat”. És una modificació pactada entre el PP i el PSOE, en un dels pocs acords dels últims temps que es recorda entre els dos partits, i llargament reivindicada pel CERMI (el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat).
La Cambra Baixa ha acordat la seva presa en consideració per 315 vots a favor i 33 abstencions (de Vox). Es tramitarà per lectura única, cosa que comprimeix al màxim els terminis: aquest dimarts ha superat el primer examen parlamentari i el dijous rebrà llum verda i s’enviarà al Senat per aprovar-se definitivament i publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat. Durant el debat, els partits independentistes han aprofitat per al·ludir a la Constitució en la seva totalitat i denunciar els obstacles permanents que hi ha per reformar-la.
Per ERC, el que es fa avui “probablement, pot passar en altres circumstàncies”
En nom d'Esquerra Republicana, Francesc-Marc Álvaro, ha arguït que l'article 49 va ser redactat en “un context social i cultural molt determinat que s’ha transformat”, cosa que també passa en molts altres temes. Per això, el que s'ha fet avui, “probablement, pot passar en altres circumstàncies”, donat que “el pas del temps impacta sobre les lleis i la seva vigència”. També ha reivindicat que la reforma de la Constitució s'ha convertit en “una mena de tabú, un debat impossible, que alguns volen que no es pugui fer mai, però que s'ha de poder fer tranquil·lament i raonablement”. Reformar la Carta Magna “només és un perill a ulls d’aquells que s’han autoproclamat vigilants de les essències, però va contra el sentit de la vida”, ha rubricat.
Álvaro ha celebrat que la modificació que s'ha començat a aprovar és “un acte de justícia i dignitat”, té a veure amb “la dignitat, la igualtat, l'equitat, la llibertat, la justícia i la fraternitat” i genera “una societat més empàtica, més inclusiva i més civilitzada” complint els drets humans “en la seva màxima potència”. Sobre l'eliminació de la paraula “disminuïts”, el diputat republicà ha posat de manifest que “les modificacions en el lèxic assenyalen canvis de mentalitat i la voluntat col·lectiva de transformar comuns, inèrcies i maneres que han quedat desfasades”. Així mateix, ha asseverat que “s’hauria d’haver fet millor” i ha lamentat que ha sigut “escandalós” que “algunes malfiances partidistes” la congelessin en la passada legislatura.
Per Junts, s'elimina “un dels aspectes rònecs” que fan que la Constitució “no copsi el pols” de la societat
Des de Junts per Catalunya, Marta Madrenas, ha lamentat que aquesta modificació arriba tard, però ha celebrat que el 2024 s'elimini “un de tants aspectes rònecs que es contemplen al text constitucional i que determinen que sigui una llei decrèpita, que ja no copsa el pols de la societat actual”. Madrenas ha anunciat que, a diferència del que va fer Junts fa un any, no presentaran esmenes, ja que modificar la Constitució espanyola “no és l’objecte” de la seva acció política “perquè és la cotilla” de la seva voluntat política i perquè no volen donar la seva complicitat a una Constitució que “erosiona, frena i limita els drets del poble de Catalunya”.
La portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, també ha avançat que els abertzales no presentaran esmenes, però ha posat el dit a la llaga i ha apuntat que aquesta reforma evidencia que, “quan existeix voluntat política tot, inclosa la Constitució, es pot i s’ha de canviar per adaptar-se al temps i voluntats de la societat”. En canvi, el PNB sí que presentarà esmenes, en la línia de les que va registrar la passada legislatura, per reclamar, entre altres qüestions, que s'inclogui en la Constitució el reconeixement del dret a decidir del poble basc, que es limiti la inviolabilitat del Rei, que se suprimeixi l'article 155 i que es descentralitzi el poder judicial.
En la seva intervenció, Marta Madrenas ha posat en relleu la contribució de Ramon Trias Fargas en l'elaboració i aprovació de la Llei d'integració social dels minusvàlids (coneguda com a LISMI), aprovada el 1982, que va ajudar a “crear consciència col·lectiva per defensar que les persones amb discapacitat poden i tenen dret a viure vida amb igualtat d’oportunitats”. “Cap societat que es vulgui considerar digne es pot permetre que les persones amb discapacitat vegin passar la vida a través d’una finestra, hem d’assegurar que puguin viure la seva vida tal com ells la vulguin viure”, ha reblat. La diputada juntaire també ha recordat que la Llei de Dependència envaeix competències de Catalunya i no determina el finançament adequat per poder aspirar a un sistema real d’inclusió i igualtat d’oportunitats.
Pel PP, amb aquesta reforma “els ponts són més amplis”
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha celebrat que avui és un “gran dia per la nostra política, societat i país” amb una modificació “modèlica” que “respon a una demanda real i justa” i que fa possible que “la discapacitat no s’associï a distincions en drets”. Ha reivindicat que “la Constitució es va fer per enderrocar murs i bastir ponts”, ha celebrat que, amb aquesta modificació, “els ponts són més amplis” i ha etzibat que “s’equivocaran els que utilitzin aquest gran consens per confrontar”. Ha afegit que davant la Carta Magna, hi poden haver tres posicions: atacar-la, burlar-se’n o defensar-la. “Nosaltres la defensem utilitzant la principal eina política, el consens”, ha conclòs.