Primera pantalla. El Congrés dels Diputats ha fet el primer moviment per donar llum verda al suplicatori de José Luis Ábalos perquè l’exministre i exsecretari d’Organització del PSOE, que actualment està aforat perquè és diputat (des del mes de març forma part del Grup Mixt després que el PSOE l’expulsés del seu grup parlamentari), pugui ser investigat formalment pel Tribunal Suprem en el marc del cas Koldo. Ha sigut la Comissió de l’Estatut dels Diputats, reunida a porta tancada, la que ha avalat la petició del jutge Leopoldo Puente amb el vot a favor de tots els partits, també el PSOE, i ha descartat les al·legacions que va presentar Ábalos per defensar-se. Superat el primer tràmit, el suplicatori s’haurà de confirmar al ple de la cambra baixa que se celebrarà el pròxim dimecres 22 de gener. “La comissió acorda autoritzar que es puguin fer les actuacions pertinents en relació amb la investigació respecte a Ábalos”, ha explicat a la sortida Manuel Cobo, el diputat del PP que presideix la comissió. “S’han complert tots els terminis i s’ha fet una feina exhaustiva, no puc afegir res més”, ha verbalitzat. La decisió del Suprem va arribar fa un mes: va veure “bastants indicis” per investigar Ábalos en apreciar quatre possibles delictes (integració en organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació). “Aprofitant la seva condició de ministre, i a canvi de diversos beneficis econòmics, podria haver determinat l’adjudicació de diversos contractes públics amb empreses privades en el marc de l’emergència sanitària per la Covid-19”, esgrimia la interlocutòria.
La Comissió de l’Estatut dels Diputats va ajornar ahir la seva decisió sobre el suplicatori. Ho va decidir així després que José Luis Ábalos s’hi presentés amb un informe de 88 pàgines replet d’arguments per demanar al Congrés que no cedís a la petició del Tribunal Suprem. L’exministre tenia dos drets: presentar un escrit davant la comissió i comparèixer davant dels seus membres per defensar-se. Va optar per exercir tots dos drets. En el seu escrit, Ábalos assegurava que ha estat víctima d’una “operació” de la dreta i la ultradreta per incriminar-lo en la trama corrupta del cas Koldo i fer caure així el govern espanyol. A més, assegurava que també ha estat víctima d’una “investigació prospectiva”. De fet, assenyalava que hi ha hagut “venjances” en la investigació provinents d’agents de la Guàrdia Civil que van ser destituïts per l’executiu socialista entre el 2018 i el 2020, durant la primera etapa de Pedro Sánchez a la Moncloa, quan Ábalos era la seva mà dreta. “Els responsables actuals de l’UCO estaven llavors sota la seva subordinació”, apuntava l’exsecretari d’Organització del PSOE.
Ábalos també insistia sobre la legalitat de tots els seus actes i recordava que el Tribunal de Comptes va avalar els contractes de la compra de les mascaretes durant la pandèmia del coronavirus. Per tal d’argumentar el fet que presentés un extens document de 88 pàgines, l’exministre va assenyalar davant dels mitjans de comunicació que “els que han de prendre una decisió han de conèixer bé tot l’origen d’aquesta causa que és de motivació política”. De fet, en el seu escrit, l’exministre també s’identificava com a víctima de la premsa “controlada, sectària i malintencionada” que té com a objectiu “deshumanitzar i incriminar”. El document arribava a comparar el seu assenyalament amb l’espionatge patit per diputats de Podemos. “Es tracta d’alterar la voluntat expressada pel poble a les urnes”, asseverava l’exministre.
El jutge considera “indiciàriament justificat” que Ábalos podria “haver-se beneficiat econòmicament” amb el cas Koldo
El magistrat que té la investigació a José Luis Ábalos sobre la taula és Leopoldo Puente. En la providència sol·licitant l’indult, el jutge va assenyalar que Ábalos “intervenia” en l’entramat del cas Koldo “personalment i, indiciàriament, gaudint dels il·lícits beneficis econòmics que tals actuacions poguessin haver-li generat”. El jutge també va rebatre la declaració voluntària que va fer l’exministre al Suprem negant que hagués cobrat comissions: “No s’avé amb els indicis, que es concreten en diferents documents i declaracions”, esgrimia el jutge. A més, va considerar “indiciàriament justificat” que Ábalos podria “haver-se beneficiat econòmicament” amb el pagament (per part d’Aldama o de terceres persones) de l’habitatge al qual residia la que era la seva parella, podria haver concertat el lloguer d’un xalet a la costa i podria haver obtingut d’Aldama un contracte de lloguer d’un pis d’uns 250 metres quadrats al Paseo de la Castellana de Madrid.
D’altra banda, el magistrat va assenyalar que Víctor de Aldama (empresari i comissionista del cas Koldo), “aprofitant la relació personal que l’unia” amb Ábalos i Koldo, “hauria obtingut informació prèvia sobre les necessitats derivades de la urgència”, cosa que “li va permetre articular una oferta per assegurar l’adjudicació del contracte de subministrament en favor” de Soluciones de Gestiones, l’empresa que està a l’epicentre de la presumpta trama corrupta. Així mateix, va apuntar que Koldo García (l’assessor de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports) “intervenia activament en la contractació, gestionava els contractes d’adjudicacions a les empreses i, alhora, realitzava operacions per ocultar els cobraments rebuts de l’organització”.
Ábalos va negar al jutge del Suprem les acusacions contra ell: “No hi va haver comissions”
El moviment del Suprem va arribar dies després que José Luis Ábalos declarés voluntàriament davant del jutge. L’exministre va negar les acusacions contra ell pel cas Koldo. “No hi va haver comissions”, va sostenir a la sortida davant dels periodistes que l’esperaven. Va reivindicar que havia “donat els aclariments suficients” i havia rebatut “tots els extrems coneguts i publicats”. Posteriorment, com a rèplica a la declaració del comissionista del cas Koldo, Víctor de Aldama, que va sostenir al Suprem que es van pagar entre 3,5 i 4 milions d’euros en comissions per l’adjudicació d’obres públiques que es repartien entre Ábalos, Koldo García i el PSOE, l’exministre socialista va presentar un informe amb “25 contradiccions de Víctor de Aldama”. Entre altres coses, esgrimia que “cap prova documental aportada fins al moment” corrobora que es cobressin comissions.
I a finals de desembre, José Luis Ábalos va passar a l’atac. Va presentar un recurs de reforma sol·licitant al Suprem que anul·li la causa contra ell al·legant que “s’han vulnerat” les garanties processals i els drets fonamentals, advertint que si no s’atén la seva petició, s’adreçarà al Tribunal Constitucional amb un recurs d’empara, i denunciant com a “molt greu” l’actuació de la Guàrdia Civil. A més, va presentar una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat esgrimint que l’UCO va interceptar la seva “correspondència privada” i va vulnerar el seu dret fonamental al secret de les comunicacions.