Més mesos per investigar l’operació Catalunya, el cas Pegasus i els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. És el que, sense sorpreses, ha aprovat el Congrés dels Diputats amb l’aval de la majoria que va fer possible la seva creació de les comissions d’investigació el desembre. Avui, 177 vots a favor, 170 en contra i dues abstencions. Les comissions d’investigació van ser un compromís que l’independentisme va arrencar al PSOE a canvi de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta de la cambra baixa: Junts va apostar per investigar els atemptats del 17-A (pel “dret a saber la veritat” davant els “molts interrogants” que encara hi ha a resoldre) i per “reactivar” la comissió de l’operació Catalunya, i ERC va advocar per posar la lupa en el Catalangate, el cas d’espionatge a polítics, advocats i periodistes a través de Pegasus. Les comissions es van constituir el febrer i han avançat a un ritme lent i desigual des d’aleshores. Quan es van posar en marxa, tenien un recorregut inicial de sis mesos que ara caduca i que s’ha de renovar. Un mer tràmit. La comissió de l’operació Catalunya, que absorbirà la investigació del cas Pegasus (que tindrà compareixences i portaveus propis), es prorrogarà un any més. I la comissió del 17-A s’allargarà “fins a la finalització dels treballs que té atribuïts”.
Els responsables de la policia patriòtica, els primers compareixents sobre l’operació Catalunya
De moment, les úniques dues compareixences que han tingut lloc han sigut a la comissió de l’operació Catalunya. Van assistir-hi dos dels responsables de la policia patriòtica. L’exnúmero dos de Jorge Fernández Díaz com a secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va negar els àudios de Villarejo: “No em reconec en cap gravació”, va afirmar. I també va assegurar que “no va existir una trama parapolicial”. Per la seva banda, Eugenio Pino, exdirector Adjunt Operatiu de la Policia Nacional, es va negar a donar explicacions sobre l’operació Catalunya adduint que assistia a una comissió “política”, però sí que va sostenir, entre altres coses, que “policia patriòtica és un policia que estima el seu país”.
La comissió té noves dates de compareixences sobre la taula. El dimarts 12 de novembre citarà Marcelino Martín Blas (ex cap de la Unitat d’Afers Interns de la policia espanyola), i Celestino Barroso (agregat del Ministeri de l’Interior a l’ambaixada d’Andorra i ex inspector en cap de la policia espanyola). El dimarts 19 de novembre es dedicarà a la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb Higini Cierco (exaccionista de la BPA) i Joan Pau Miquel (exconseller delegat de la BPA).
A partir d’ara, la comissió sobre l’operació Catalunya també assumirà íntegrament la investigació del cas Pegasus. La comissió específica que va impulsar ERC no s’ha renovat perquè la relativa a l’operació Catalunya també posarà la lupa a l’espionatge a polítics, advocats i periodistes a través de Pegasus. Fonts republicanes asseguren que el cas Pegasus tindrà portaveus propis i un llistat de compareixents a banda, que inclourà, entre altres, els exdirectors del CNI Félix Sanz Roldán i Paz Esteban. “No és que s’integri i no queda diluïda, sinó que passa a formar-ne part”, asseguraven veus d’ERC la setmana passada a ElNacional.cat. I justificaven que són comissions que “tenen vasos comunicants” perquè Pegasus és una “branca més de l’operació Catalunya”. Des de Junts, consideren que Pegasus “ja formava part de l’objecte” de la comissió de l’operació Catalunya i indiquen que serà el pròxim llistat que es confeccioni el que podrà contenir persones relacionades amb el cas Pegasus. Des de les files juntaires, consideren que “incloure” el cas d’espionatge dins de la comissió d’investigació que ja està en funcionament és “coherent”.
Félix Sanz Roldán obrirà les compareixences sobre el 17-A
Per la seva banda, la comissió d’investigació del 17-A va començar a treballar més tard. El primer pas va ser el compromís de Pedro Sánchez de desclassificar “informació reservada o secreta” sobre el 17-A amb el pretext que la Moncloa “no té res a amagar”. Posteriorment, fa quinze dies, es va aprovar el llistat de compareixents, que inclou 29 noms. Hi ha, per exemple, Carles Puigdemont (president de la Generalitat entre el 2016 i el 2017), Joquim Forn (exconseller d’Interior), Josep Lluís Trapero (major dels Mossos d’Esquadra), Mariano Rajoy (expresident del govern espanyol), Soraya Sáenz de Santamaría (exvicepresidenta espanyola), José Manuel García-Margallo (exministre d’Afers Exteriors), Juan Ignacio Zoido (exministre de l’Interior) i Diego Pérez de los Cobos (representant del Ministeri de l’Interior a la Junta de Seguretat de Catalunya el 2017).
I ahir es van fixar les primeres dates. La sessió que donarà el tret de sortida a les compareixences serà el dimarts 19 de novembre amb Félix Sanz Roldán (director del CNI entre el 2009 i el 2019) i José Luís Olivera Serrano (exdirector del CITCO, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat). Una setmana més tard, el dimarts 26 de novembre, serà el torn de José Manuel Villarejo Pérez (excomissari de la Policia Nacional) i José Antonio Nieto Ballesteros (secretari d’Estat de Seguretat entre el 2016 i el 2018, els últims dos anys de Mariano Rajoy a la Moncloa).