La Mesa i la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats han aprovat aquest dimarts una resolució de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que rebaixa de 210 (3/5 parts del ple) a 176 diputats (majoria absoluta) el nombre de suports necessaris per a l'elecció dels membres de la comissió de secrets oficials. L'objectiu de la mesura és esquivar el veto que el PP ha fet fins ara a la presència de formacions independentistes com Bildu a la comissió que controla les activitats del CNI. Batet vol que la comissió es constitueixi al ple d'aquesta mateixa setmana i celebri una sessió en qüestió de dies perquè hi pugui comparèixer la directora del CNI, Paz Esteban, per abordar el Catalangate. En roda de premsa al pati del Congrés, Batet ha afirmat que la seva voluntat és posar punt final a "l'anormalitat democràtica" que implica que no es constitueixi la comissió de secrets oficials.

"En aquest moment els vetos dels grups impedeixen la constitució de la comissió, i el Congrés no pot assumir el control dels secrets oficials", ha dit, i per tant cal restaurar la capacitat de la cambra de "controlar el govern" també en aquest àmbit. "Es tracta d'una modificació coherent amb les modificacions anteriors per garantir el pluralisme polític, el principi de representació i el principi de participació", ha afirmat la presidenta del Congrés. La comissió de secrets oficials, que es diu Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades, està regulada per una llei del 1995, però l'elecció dels seus membres es fa d'acord amb una Resolució de la Presidència del Congrés. L'última és de l'11 de maig del 2004, i estableix que els membres s'estableixen per una majoria de 3/5 parts del Congrés (210 diputats) i, alhora, que en forma part un diputat de cada grup parlamentari.

La comissió no s'ha creat aquesta legislatura pel veto del PP a la presència de diputats independentistes, i especialment de Bildu, a l'accés als secrets oficials. Fruit del Catalangate, el PP ha instat la presidenta del Congrés a iniciar els tràmits per constituir-la, però alhora ha mantingut la intenció de vetar els abertzales. La resolució de Batet permetrà substituir el sistema d'elecció perquè els membres de la comissió puguin ser elegits per majoria absoluta (176 diputats), de manera que n'hi haurà prou amb els diputats que donen suport al govern per elegir-ne els membres i garantir que es compleix la segona part de la resolució del 2004, és a dir, que hi hagi un membre de cada grup parlamentari, fet que inclou Bildu.

El CNI admet els espionatges

D'altra banda, el CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, ara bé, ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Per contra, El Español ​ consulta fonts del Tribunal Suprem, les quals subratllen que mai han autoritzat el CNI a realitzar aquest tipus d'accions d'espionatge. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats mai pel centre.