Primer pas al Congrés dels Diputats en la reforma del CGPJ per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional. Just després que aquest dimecres la Comissió Europea hagi criticat la situació de l'òrgan de govern dels jutges, la cambra baixa ha aprovat la presa en consideració de la reforma de la Llei del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè aquest organisme pugui nomenar els dos membres del TC que li pertoquen. També s'ha aprovat la seva tramitació en lectura única, de manera que s'ha obert una tramitació que es portarà a terme de manera exprés i que acabarà aquest dijous. El ple l'aprovarà sense passar per ponència ni comissió i la remetrà al Senat, amb la intenció que quedi definitivament aprovada la setmana vinent.

La presa en consideració ha tirat endavant amb set vots més dels 176 necessaris per a una llei orgànica: a més del PSOE i Unidas Podemos, ha rebut el suport d'ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT, Més País i Compromís. Junts i la CUP s'hi han abstingut, mentre que el PP, Vox i Ciutadans hi han votat en contra. Cal destacar que la votació ha tingut lloc just després de la finalització del debat sobre l'estat de la nació espanyola, on s'ha parlat molt d'aquesta qüestió. El debat no ha sorprès a ningú i el govern espanyol ha aconseguit els suports necessaris, tot i que la reforma no agrada especialment els socis d'investidura de Pedro Sánchez. L'han titllat de "matussera", alhora que han reconegut que és un mal menor per evitar que el PP segueixi bloquejant la renovació del CGPJ. Per la seva banda, el diputat de Junts Josep Pagès ha precisat que l'actitud dels populars és "un escàndol que deteriora la democràcia".

El context de la reforma del CGPJ i la renovació del TC

El PP s'ha limitat a oferir un acord al PSOE a canvi que retiri la proposta, abans de pactar aquesta llei amb ERC i maniobrar amb les competències del CGPJ per interessos polítics. En definitiva, els populars han reclamat "més Constitució i menys partidisme". El PSOE ha respost amb contundència: "La Constitució o es modifica o es compleix, no es condiciona". De fet, ha recordat que el PP fa més de 1.300 dies que bloqueja la renovació de l'òrgan de govern dels jutges i pretén estendre ara el bloqueig al Tribunal Constitucional. "Està en joc el prestigi de les institucions", ha dit. Els socialistes també han reclamat que els conservadors deixin el "populisme", però els populars han insistit a titllar la llei "d'anticonstitucional".

El tema aquí és que el govern espanyol va impulsar la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial aprovada el març del 2021 que prohibia l'òrgan realitzar nomenaments discrecionals a la cúpula judicial estant en funcions. Una situació en la qual es troba des del 2018. Però ara, quatre dels dotze magistrats del tribunal de garanties van caducar el passat 12 de juny el seu mandat amb la incertesa de com i quan seran substituïts. La Constitució fixa que aquest terç han de renovar-lo l'executiu estatal i el CGPJ, proposant dos candidats cadascun. Tot i això, la manca d'acord entre el PSOE i el PP per pactar un nou òrgan de govern dels jutges ha provocat que l'actual no pugui nomenar els seus. Això crea dubtes sobre si la Moncloa pot actuar sola. La Constitució estableix a l'article 1590 que "els membres del TC seran designats per un període de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres", sent nomenats pel Rei "quatre a proposta del Congrés per majoria de tres cinquens dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del govern espanyol, i dos a proposta del CGPJ". S'entén que existeix l'obligació de renovar per terços complets, de manera que l'executiu estatal i el CGPJ han de postular els seus magistrats per presentar un paquet tancat.