Per quarta vegada en vuit anys, el Congrés dels Diputats dona el vistiplau a tramitar una reforma de la Llei de Secrets Oficials a instàncies del PNB. La formació jeltzale presenta la mateixa iniciativa des del 2016 i, tot i que el PSOE sempre s’ha mostrat disposat a estudiar-la, la proposició ha acabat permanentment en via morta i mai s’ha aconseguit desencallar-la. El PNB confia que la cinquena sigui la bona. L’encarregat de defensar la reforma ha sigut Mikel Legarda, que ha reclamat fer un “primer pas en la bona direcció per resoldre una situació impròpia d’un estat que es diu democràtic” i reformar una llei “d’opacitat” que “respon a la lògica d’un règim autoritari”. El diputat jeltzale ha argumentat que, davant dels “indicis” per “dubtar de les intencions del govern espanyol” i havent vist “l’escenari de bloqueig governamental” que s'ha repetit successivament, el PNB ha apostat per tornar a presentar una iniciativa que sigui “precursora del canvi” per tal que l’executiu “no tingui la temptació de deixar morir l’assumpte com tantes altres vegades”. En la passada legislatura, la proposició de llei del PNB també va ser presa en consideració, però va quedar arraconada en un calaix després de 112 pròrrogues del termini d’esmenes. Per la seva banda, el govern espanyol va aprovar un avantprojecte de llei d’informació classificada que mai va arribar a la Cambra Baixa.
🔎 Desclassificar el 23-F i els GAL: nou intent del PNB per reformar la llei de secrets oficials
La principal novetat del text del PNB és que la nova llei fixaria un temps màxim de classificació de 25 anys per a les matèries secretes i de 10 anys per a les reservades. En el cas de les secretes, afegeix que el Consell de Ministres podria aprovar una “pròrroga excepcional i motivada” de 10 anys més. Així mateix, estableix que, quan la llei entri en vigor, les matèries classificades que hagin complert els terminis de vigència quedaran immediatament desclassificades. Això afectaria, per exemple, als documents relatius al 23F o als GAL. A més, el PNB vol reconèixer que el “paper de control polític” és de les Corts Generals, disposar que una matèria classificada quedi desclassificada si el Congrés o el Senat hi accedeixen en “sessió no secreta” i fixar que la classificació quedarà cancel·lada “automàticament” quan venci el termini.
Junts, ERC i Bildu assenyalen la urgència de reformar la Llei de Secrets Oficials
Com estava previst, el PNB ha rebut la complicitat de la mateixa majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. Des de Junts, Míriam Nogueras ha denunciat que encara “hi hagi lleis vigents signades per un dictador” i ha alertat que “el franquisme continua impregnant moltes institucions del Regne d’Espanya”. La portaveu juntaire al Congrés, que ha posat en relleu la “insistència” del PNB per impulsar aquestes “reformes de fons i ensenyar el camí de com fer-ho”, no s’ha estalviat els dards a Esquerra Republicana i ha lamentat que els socis del govern espanyol de la passada legislatura no “l’empenyessin” a prendre “decisions de calat”. També ha reclamat una modificació de la llei del CNI per tal que els “jutges encarregats d’autoritzar que s’espiïn mòbils” tinguin una limitació temporal del mandat, l’eliminació de l’Audiència Nacional i la reforma del Tribunal de Comptes, del Codi Penal i del Tribunal Constitucional.
Francesc-Marc Álvaro, diputat d’ERC, ha definit l’actual llei com un “residu tòxic i podridura estricta del franquisme” i un “anacronisme” que “ens obliga a viure al passat més sinistre i horrible” i que tracta la ciutadania “com a súbdits”. Ha exigit al PSOE que, d’una vegada per totes, “activi el botó” per rubricar una reforma que és “de justícia i de consciència democràtica” per “no viure al passat sent més zombis que ciutadans”. Des de Bildu, Jon Iñarritu ha retret al PSOE que és un “sense sentit” i que “no té ni cap ni peus” que totes les legislatures es debati la mateixa iniciativa i ha reclamat la necessitat de modificar una “llei fosca, franquista i no garantista” que “priva la ciutadania del seu dret a la informació i dona accés a la impunitat”. Iñarritu ha reprovat que el PSOE voti a favor, però, a l’hora de la veritat, no permeti que tiri endavant per “por” o per “pressions”.
Per la seva banda, per part del PSOE, Juan Carlos Jerez ha confessat que modificar aquesta llei és una “assignatura pendent” i ha reiterat el compromís dels socialistes per “aprofundir i millorar els estàndards democràtics”. Així mateix, ha reconegut que no és fàcil “trobar l’equilibri entre la classificació de la informació per motius de seguretat o de defensa de l’estat” i el “dret de la ciutadania a la informació”.