Ciutadans (C’s) i el Partit Popular (PP) van presentar al gener dues proposicions no de llei en defensa de la unitat d’Espanya que seran debatudes respectivament en el primer ple ordinari del Congrés dels Diputats, el qual començarà dimarts a les 16h. Pels primers, el "procés" iniciat pel Parlament de Catalunya "incompleix les lleis democràtiques", alhora que els segons aventuren un "règim totalitari" que "trenca amb la Constitució". Aquestes proposicions no tenen caràcter vinculant per la seva naturalesa, per bé que insten la cambra a debatre, votar i/o posicionar-se sobre algun tema en concret. Alhora, contribueixen que el partit respongui als seus compromisos programàtics.

El règim "totalitari"

El portaveu del PP, Rafael Hernando, va presentar una proposició on exposava “la nació espanyola, forjada per un procés desenvolupat al llarg dels segles, amb tres elements fonamentals: territori, poble, sobirania”. En aquest sentit, al·ludia a l’article número dos de la Constitució, “sense entrar en un debat sentimental, ni d’arrelaments històrics”, per tal de justificar els fonaments legals de la unitat, segons figura en el text presentat.

Alhora, detalla que la resolució del Tribunal Consitucional va deixar sense efecte la resolució del parlament de Catalunya el 9 de novembre. I s’exposa, en relació al procés:

“El règim polític que es prefigura és clarament antidemocràtic i s'aproxima al model dels estats totalitaris: rebuig a la separació de poders, incompliment de la Llei, ignorància dels òrgans jurisdiccionals i de les seves decisions, i posicionament al marge de l'Estat de Dret. L'anomenat «procés» pretén trencar amb la Constitució de 1978 votada àmpliament i majoritària pel conjunt dels catalans i la resta dels espanyols. Trenca amb l'Estatut de Catalunya que al costat de la Constitució garanteix els drets i llibertats dels catalans i l'exercici del seu autogovern. I pretén trencar amb la democràcia espanyola i amb el model de drets i llibertats que el nostre Estat de Dret empara”.

Després, fa un repàs pels pares de la Constitució, citant Gregorio Peces-Barba (PSOE), qui considerava l'article dos com la manera de “resoldre la problemàtica de l’organització territorial, i els drets legítims de les autonomies”. Així mateix, fa referència a Jordi Solé Tura (PCE), Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón (UCD), qui va expressar que la Constitució reconeix Espanya com a nació de “manera taxativa, sent irrenunciable” aquest fet. Finalment, cita Julián Marías, “filòsof i deixeble d’Ortega i Gasset”, qui va parlar d’Espanya com a “primera nació que ha existit, en el sentit modern de la paraula”.

Així, Hernando demana preservar la Constitució, respectant el dret a autonomia, alhora que l’obligació de fer complir la llei, com la sobirania nacional d'Espanya, i l’ús “proporcional i amb fermesa” de les institucions de justícia per garantir-la.

Consulta la proposició no de llei del PP aquí

"Incomplir les lleis democràtiques"

Per la banda de C’s, el diputat Juan Carlos Girauta, va presentar la proposició a principis de gener, en defensa de “la democràcia, la igualtat i la unió de tots els espanyols”. Els motius al·legats són que “el Govern autonòmic de Catalunya ha anunciat la intenció d'incomplir les lleis democràtiques, així com les resolucions dels tribunals per a la consecució del seu objectiu”. A més, el text explica que a través del procés iniciat a partir del 9 de novembre del 2015 s'intenta “separar els catalans de la resta d'espanyols, girant així l'esquena [a aquells qui] en les passades eleccions van votar majoritàriament a favor de la unió, la solidaritat i la igualtat de tots els espanyols”.

En conseqüència, demana al Congrés que exerceixi una “activa defensa de la Constitució espanyola i la seva sobirania nacional”, a través de “totes les iniciatives de l’Estat de Dret que permetin frenar” les accions del Govern català. Per tant, insta el Govern en funcions que “vetlli pel respecte íntegre de l’ordenament democràtic”.

Consulta la proposició no de llei de C's aquí

La petició va arribar abans de l’acord entre C’s i PSOE, que inclou un text, a voluntat dels taronges, on es garanteix que l’hipotètic Govern central vetlli per la no celebració de referèndums, com el català. Alhora, el líder de C’s, Albert Rivera, també va manifestar a mitjan febrer la voluntat d’encetar un front –junt amb PSOE i PP– per impugnar les lleis de desconnexió enfront el Tribunal Constitucional.

Al seu torn, el PSOE va presentar una proposició no de llei relacionada amb el manteniment del Pacte de Toledo, alhora que Podemos ho va fer sobre temes laborals i "el treball decent per als treballadors i treballadores" domèstics. Totes elles seran debatudes dimarts a les 16h. A més, es discutiran conjuntament dues propostes presentades per Podem i per PSOE, Compromís i Izquierda Unida-Unitat Popular per a la creació d'una comissió parlamentària específica sobre corrupció. Així mateix, la primera sessió plenària d'aquesta XI Legislatura acollirà el debat d'una altra iniciativa del partit de Pablo Iglesias que també planteja la necessitat de posar en marxa una comissió permanent sobre l'estudi de la infància.