L'any passat el resultat va ser similar. Aquest 2024, Espanya segueix sense complir les recomanacions del Consell d'Europa en matèria de prevenció de la corrupció i promoció de la integritat entre les altes funcions de l'Estat i les forces de seguretat. Així es desprèn de l'informe anual publicat aquest dijous pel Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO), que ha suspès Espanya en la seva avaluació anual en haver complert tan sols menys de dos terços de les recomanacions de l'organisme. El president del GRECO, Marin Mrcela, ha explicat en declaracions a les agències des de París que les autoritats de l'Estat no han autoritzat que es faci pública de moment més informació en detall de les regles que s'han aplicat i quines no, de forma que no ha pogut entrar a comentar el contingut de l'informe; si bé l'alt càrrec del Consell d'Europa sí que assenyala que Espanya ha posat en pràctica només quatre de les deu recomanacions del GRECO contra corrupció en alts càrrecs i tres de les nou per a les forces de seguretat.
Encara que Espanya no està obligada a divulgar en un termini concret el contingut en detall dels incompliments amb el Consell d'Europa, sí que haurà d'informar internament a l'organisme dels progressos assolits abans del 31 de desembre. El 2019 el GRECO va publicar el primer informe d'avaluació sobre Espanya, formulant 19 recomanacions, i el març del 2022 l'organisme europeu —que no pertany a la Unió Europea, sinó que és un òrgan independent subscrit per 46 països sobre la base d'acords pels drets humans— va avaluar per primera vegada el grau de compliment, determinant que s'havien complert set parcialment i que dotze quedaven pendents.
En suma, el panorama europeu no és tampoc gaire diferent. S'han avaluat 21 dels 48 estats membres del GRECO. Dels quals, uns 12 països han aplicat, com Espanya, menys de dos terços de les recomanacions del Consell d'Europa per combatre la corrupció: Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Malta, Països Baixos, Macedònia del Nord, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia i Regne Unit. En total, dels 21 estats analitzats el 2023, s'han complert totalment el 13% de les recomanacions contra la corrupció en alts càrrecs, i un 31,6% parcialment. Pel que fa a la corrupció en forces policials, s'han complert totalment un 24,3% i parcialment un 38,9%.
Recomanacions sobre conflictes d'interessos, activitats secundàries i portes giratòries
Els autors de l'informe anual del GRECO assenyalen que durant 2023 han demanat a diversos països —sense assenyalar quins— que adoptin nous codis de conducta per als alts càrrecs o que revisin els existents per a donar “orientacions clares sobre els conflictes d'interessos”. També que els marcs reguladors sobre la integritat han d'aplicar-se no sols als alts càrrecs de l'Administració, sinó també als ministres, als seus consellers i a altres càrrecs polítics que formen part dels gabinets dels caps d'Estat. En aquest sentit, recomanat a molts països que precisin quines activitats secundàries poden exercir els alts càrrecs i que reglamentin la seva notificació o la demanda d'autorització.
Sobre la mobilitat entre els càrrecs públics i el sector privat, la qual cosa es coneix com les ‘portes giratòries’, o en el sentit invers, la recomanació general és elaborar orientacions generals i establir un termini de latència, que proposa que sigui de dos anys, per a limitar els conflictes d'interessos. El GRECO ha constatat també que hi ha “punts febles” en les regles sobre les declaracions dels càrrecs de responsabilitat, i ha suggerit que s'ampliï l'exigència d'aquestes declaracions d'interès a les parelles i a les persones a càrrec, encara que aquestes informacions no hagin necessàriament de fer-se públiques.
Renovar el CGPJ
En matèria judicial, si bé l'informe sobre compliment de recomanacions contra la corrupció al poder judicial es treballarà al juny, l'organisme anticorrupció del Consell d'Europa insta Espanya a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges, que fa cinc anys que està en funcions per la manca de consens entre les forces polítiques per renovar-ho: actualment hi ha majoria conservadora i el PP s'ha negat durant els darrers anys a negociar i perdre-la, donat a com han estat les darreres composicions parlamentàries. Per contra, els populars opten perquè els jutges s'escullin a si mateixos per formar a aquesta cúpula. El GRECO també recomana aquesta opció, segons ha explicat Marin Mrcela. L'esquerra, però, assenyala que aquest mètode sense intervenció del parlament com a òrgan de representació de la voluntat popular mostra manca de democràcia i, en ser endogàmica, perpetuaria la tendència dretana dels alts càrrecs judicials.