El judici al procés haurà de passar aquest dilluns l'escrutini del Consell d'Europa. L'Assemblea Parlamentària del Consell debatrà i votarà aquesta tarda l'informe en què es reclama la posada en llibertat dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats. Serà la primera valoració política del judici que s'aborda en profunditat en una institució d'àmbit europeu.
L'informe, sota el títol Han de ser jutjats els polítics per les manifestacions fetes en l'exercici del seu mandat?, aborda la situació a Turquia i també a Espanya, arran de la persecució contra els líders del procés i el judici als responsables de l'1-O. El debat al Consell d'Europa es farà poques hores després de l'acte que el president espanyol, Pedro Sánchez, protagonitzarà aquest matí al Liceu de Barcelona per exposar la seva proposta sobre els indults als presos polítics.
Protestes des d'Espanya
L'anàlisi que exposa l'informe del Consell d'Europa sobre el procés judicial contra els polítics independentistes va provocar que divendres passat tres associacions de jutges, l'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent reclamessin al govern espanyol en una declaració conjunta que posi en marxa els instruments diplomàtics necessaris per impedir que la declaració s'aprovi en els termes en què arribarà avui al plenari.
De fet, l'informe es va aprovar a la comissió d'Afers Polítics i Drets Humans el passat 3 de juny malgrat les pressions dels diputats espanyols i enmig de les protestes del ministeri d'Exteriors, que va emetre una nota maquillant el contingut del text.
Les pressions han continuat els darrers dies i, més enllà del preceptiu tràmit d'esmenes, s'han produït iniciatives com la carta que l'eurodiputada Maite Pagazaurtundua i la diputada al Congrés de Cs Sara Giménez van fer arribar la passada setmana al president de l'Assemblea, Rik Daems, i als diputats que la integren. En la carta, les dues diputades reclamen la retirada de l'informe, el qual asseguren que presenta una versió "esbiaixada, parcial i interessada" dels fets; qüestionen el seu redactor, el socialdemòcrata letó Boris Cilevics, així com el dur memoràndum que acompanya el text.
Però què diu l'informe que avui es debatrà a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa? El document parteix de la defensa "primordial" en una democràcia de la llibertat dels representants polítics per dur a terme la seva feina, amb plenes garanties per a la llibertat d'expressió i reunió. A partir d'unes consideracions de caràcter general, aborda els casos de Turquia i Espanya.
En el cas de l'Estat espanyol, repassa els esdeveniments que han portat a l'empresonament dels responsables polítics de l'1-O i els líders socials independentistes, així com a la persecució dels exiliats amb euroordres i els casos oberts contra altres polítics que els han succeït o contra funcionaris de rang inferior implicats en l'1-O.
Com a conclusió de tot plegat, estableix un seguit de recomanacions als Estats membres del Consell per garantir que tots els responsables polítics gaudeixin de la llibertat d’expressió i reunió en el dret i en la pràctica.
Indultar o alliberar
En el capítol de recomanacions dedicat a Espanya, insta, en primer lloc, “a reformar les disposicions penals relatives a la rebel·lió i la sedició”. Especifica que aquesta reforma s’ha de fer de manera que no puguin donar lloc a una interpretació que converteixi en inoperant la despenalització de l’organització d’un referèndum que es va aprovar el 2005 ni tampoc doni peu a sancions desproporcionades per infraccions no violentes”.
El segon punt planteja la necessitat de “considerar la possibilitat d’indultar o alliberar d’altra manera els responsables polítics catalans condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum inconstitucional d’octubre del 2017 i de les manifestacions pacífiques de gran envergadura que el van acompanyar", així com "posar fi als procediments d’extradició dels responsables polítics catalans que viuen a l’estranger investigats pels mateixos motius".
Retirar els judicis en curs
Igualment demana “retirar els judicis encara en curs també contra funcionaris de rang inferior implicats en el referèndum del 2017 i abstenir-se de sancionar les persones que han succeït als responsables polítics empresonats pels actes simbòlics que simplement expressaven la seva solidaritat amb les persones detingudes”.
Hi ha també una referència al delicte de malversació de cabals públics, que ara ha desembocat en la persecució activada pel Tribunal de Comptes, i demana “garantir que la disposició penal relativa a la malversació de fons públics sigui aplicada de manera que la responsabilitat només recaigui sobre les pèrdues reals i quantificades per al pressupost estatal o dels seus actius que puguin ser establertes”.
Indults sense penediment
Pel que fa a la concessió del tercer grau o els indults reclama “abstenir-se d’exigir als responsables polítics catalans detinguts que reneguin de les seves opinions polítiques profundes a canvi d’un règim penitenciari més favorable o de la possibilitat de ser indultats”. Això no obstant, admet que “se’ls pot requerir que es comprometin a continuar els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals”.
En darrer lloc, el projecte de resolució reclama “establir un diàleg obert i constructiu amb el conjunt de forces polítiques de Catalunya, incloent-hi aquelles que s’oposen a la independència per tal de reforçar la qualitat de la democràcia espanyola, un dels Estats més antics d’Europa, per l’autoritat de l’Estat de dret, la bona governança i el respecte total als drets humans, sense haver de recórrer a la via penal, però amb ple respecte a l’ordre constitucional d’Espanya”.
Polítics perseguits i condemnats
Aquestes són les conclusions. Prèviament, en l'exposició de motius, l’informe “reconeix que Espanya és una democràcia vibrant, amb una cultura de debats públics lliures i oberts, i que la simple expressió de punts de vista pro independentistes no dona peu a persecucions legals”.
Això no obstant, afegeix que “molts alts responsables polítics catalans han estat perseguits i finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres crims, entre altres raons per les declaracions fetes en l’exercici del seu mandat polític en favor del referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya organitzat l’octubre del 2017 —sobre la base de les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament el setembre de 2017 i declarades inconstitucionals pel TC— i que cridaven a participar a les manifestacions de gran envergadura que l’han acompanyat”.
Sense violència
El text considera “indiscutible” que cap dels responsables polítics de l’1-O va fer cap apel·lació a la violència. “Al contrari”, subratlla tot recordant que en diferents ocasions centenars de milers de persones es van concentrar sense que es produís el més mínim incident violent, un mèrit que atribueix també a la moderació de les forces policials catalanes i espanyoles.
Sedició
El text celebra vivament els debats que ja està havent-hi sobre els delictes de rebel·lió i sedició i atribueix la tipificació d’aquests delictes a Espanya a la “resposta a les freqüents temptatives dels militars de prendre el poder en el passat”, per la qual cosa subratlla els dubtes que planteja la seva aplicació als organitzadors del referèndum. Això ha obligat, segons se subratlla, a noves interpretacions durant el judici com la noció de “violència sense violència” que va plantejar la Fiscalia, segons la qual, el gran nombre de manifestants concentrats exercia una pressió psicològica sobre els policies, així com la interpretació “molt àmplia” que fa de “l’aixecament tumultuari”, que requereix el delicte de sedició.
La resolució de la comissió constata així mateix que fins i tot després de la condemna dels responsables polítics catalans de primer rang implicats al referèndum del 2017, “les autoritats judicials espanyoles han perseguit també els líders catalans que els han succeït i funcionaris catalans de rang inferior han estat implicats”. A més, recorda que “les autoritats espanyoles intenten aconseguir l’extradició dels responsables polítics catalans residents en altres països europeus, tot i les diferències sentències en contra a Alemanya, Bèlgica i Gran Bretanya. No obstant, destaca com a nota positiva, l’absolució dels membres de la sindicatura electoral i del major dels Mossos Josep Lluís Trapero.
El text es refereix també a les repetides argumentacions de jutges i fiscals a la falta de penediment o de reinserció a l'hora de retirar als presos polítics els beneficis penitenciaris que se'ls havia concedit. “Segons algunes informacions, les autoritats espanyoles han subordinat l’aplicació del règim carcerari més flexible habitualment atorgat a delinqüents no violents o l’examen d’un indult a l’expressió dels detinguts de penediment per les seves accions i/o un compromís de no cometre altres crims, com és el cas de totes les persones condemnades per la legislació espanyola”, alerta.