Un informe del Consell d'Europa sobre la protecció a Espanya de les llengües regionals o minoritàries fet públic aquest dimarts critica la política lingüística d'Espanya pel que fa al català i considera que l'anomenada "llei Wert" perjudica el sistema d'immersió lingüística. "Les autoritats centrals continuen imposant el castellà en un ampli ventall d'àmbits", diu l'informe respecte al català i posa com a exemples la senyalització de carreteres, diplomes universitaris, esports i publicitat.

Segons l'informe, el català compta amb el suport de les autoritats catalanes, "sense oblidar la importància de l'educació plurilingüe", i afegeix que els alumnes acaben l'educació obligatòria amb un bon domini del català i el castellà. No obstant això, s'observa que la llei Wert qüestiona el model català en reafirmar el dret de rebre l'ensenyament de matèries no lingüístiques només en castellà i perjudica així "la immersió i la conjunció lingüística".

A més, destaca que els instruments jurídics adoptats per la comunitat autònoma per promoure l'ús del català en paral·lel al castellà són impugnats pels tribunals "sistemàticament". L'informe aprovat pel Comitè de Ministres, òrgan d'execució del Consell d'Europa on estan representats els seus 47 Estats membres, avalua el grau de compromís d'Espanya amb la Carta europea de llengües regionals o minoritàries.

Recomanacions a Espanya

El text recomana per al català i la resta de llengües cooficials d'Espanya la modificació immediata de la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir el seu ús en els processos judicials, si ho demana una de les parts. La segona recomanació urgent és promoure la utilització de les llengües cooficials en el si de l'administració de l'Estat en les respectives comunitats autònomes.

L'informe qualifica de "satisfactòria" la situació de l'euskera i compara el 71% de bascòfons d'entre 16 i 24 anys en l'actualitat, davant el 62% el 2006 i el 25% el 1991, però, alhora, recomana reforçar l'ús de l'euskera en el sistema de salut (Osakidetza) i en l'Ertzaintza.

Pel que fa al gallec, assenyala que els estudis reflecteixen una caiguda del nombre de parlants. Prova d'això és que el nombre d'alumnes que parla gallec i el practica diàriament "ha disminuït considerablement" amb una "presència insuficient en l'ensenyament".

Del català al País Valencià assegura que es troba en una "situació preocupant", sobretot en el marc de l'administració de l'Estat i el sistema judicial. Assenyala que la llei relativa a l'educació plurilingüe del 2018 "no és conforme" a la Carta europea perquè "impossibilita l'aplicació de models de programes d'immersió". Recomana que l'ensenyament del català s'asseguri en tots els nivells, així com el seu ús en l'economia i els serveis sanitaris i socials.

Pel que fa al català a les Illes Balears, l'informe confirma el "profund canvi" de la política lingüística des del 2015, gràcies a la reinstauració de la Direcció General de Política Lingüística i de la derogació de lleis i mesures que restringien l'ús del català en l'administració.