El Consell d'Europa ha demanat que Andorra permeti als estrangers votar en eleccions locals, segons s'exposa en l'informe del sisè cicle d'avaluació que ha fet públic la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI). Concretament, ha recomanat "a títol prioritari" que permeti a les persones sense nacionalitat residents el dret a vot i a l'elegibilitat en les eleccions locals. Si bé l'informe destaca els avenços fets pel Principat des de l'última avaluació l'any 2016, també inclou onze recomanacions per implementar de cara a la següent avaluació.
Així, també ha demanat a Andorra que mantingui els esforços per oferir habitatge social i assequible "amb la màxima determinació" i que intensifiqui les iniciatives per donar suport als ciutadans estrangers en situacions vulnerables. És d'aquesta manera que el Consell d'Europa ha afirmat tenir "reserves" sobre el requisit de cinc anys de residència per tenir dret a accedir a un habitatge social, motiu pel qual ha animat les autoritats andorranes a revisar aquesta condició per garantir un accés equitatiu per tothom.
Estirada d'orelles pel tracte als estrangers
L'ECRI ha constatat amb "preocupació" que treballadors migrants del Perú i d'altres països de l'Amèrica Llatina s'han vist afectats per pràctiques abusives, per part d'empreses del sector de la construcció i obres públiques. Igualment, ha assenyalat que dones migrants del servei domèstic i els treballadors de temporada poden estar especialment exposats als "riscs d'explotació" perquè estan poc informats dels seus drets en matèria laboral o no s'atreveixen a adreçar-se als serveis d'inspecció del treball. És per això que ha recomanat que les autoritats donin "ple suport" als serveis d'inspecció del treball en les seves missions, amb prou recursos per actuar eficaçment en l'eliminació i la prevenció de tota mena de racisme i de discriminació racional en l'àmbit laboral —especialment, en els sectors vinculats al turisme i a la construcció.
Finalment, l'informe recull la petició perquè el Raonador del Ciutadà (el defensor del poble) vegi reforçat el seu estatus i competències, així com perquè es creï un grup de treball interinstitucional per desenvolupar un marc regulador per combatre "eficaçment" els discursos d'odi racistes i LGTBIfòbics —sobretot a les xarxes socials—. En positiu, ha destacat la Llei dels Drets de la infància i l'Adolescència, l'acceptació de les persones LGTBI en el país i el fet que el pla de salut pública cobreixi completament les despeses de l'atenció a l'afirmació de gènere de les persones trans.