El Consell d'Europa ha reclamat a Espanya aplicar "accions legislatives immediates" per garantir l'ús de les llengües cooficials, entre elles el català, en camps com els processos judicials. En l'informe que avalua la protecció a Espanya de llengües denominades regionals i minoritàries, el consell d'experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries denuncia "l'escàs" ús del català en els processos judicials perquè els jutges utilitzen majoritàriament el castellà.
"Això provoca un ús molt menor de les llengües minoritàries en els tribunals", diu el document en què els experts demanen esmenar el marc legal, perquè "quedi clar" que les autoritats judicials, civils i administratives poden fer ús de la llengua cooficial si ho demana una de les parts. "No s'ha fet cap progrés en aquest sentit", lamenten els experts en l'informe que avalua la protecció de les llengües minoritàries a Espanya i fa recomanacions per a cadascuna d'elles en funció del territori.
Pel que fa al català a Catalunya, els experts lamenten no haver rebut per part d'Espanya "prou informació" sobre el seu ús en l'administració pública per a poder-ne fer una avaluació.
En el cas del català —denominat valencià— al País Valencià, els experts reclamen fer que la llengua estigui "disponible en tots els nivells de l'educació". Per fer-ho, recomanen un model d'immersió lingüística que incrementi "la proporció d'ensenyament en valencià".
Sobre la situació del català a la Franja de Ponent, sota administració aragonesa, els experts demanen incloure el terme "català" a l'Estatut d'Autonomia i constaten una "millora" de la situació del català al territori. L'estudi apunta que el govern aragonès els ha argumentat que la pandèmia els ha "impedit prendre mesures per a la promoció i el reconeixement de la llengua catalana".
Recentment, el Consell d'Europa ja va picar el crostó a l'estat espanyol per la situació del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que està empresonat des del 16 d'octubre del 2017 alhora que el Tribunal Suprem el va condemnar l'octubre del 2019 a nou anys de presó per sedició. La relatora general de defensors de Drets Humans d'aquest organisme, Alexandra Louis, ha valorat que Cuixart segueix patint "represàlies i intimidació", així com ha ressaltat que "la seva situació no ha millorat".