El Comitè d'Experts del Consell d'Europa ha estat taxatiu i recomana a les autoritats espanyoles que compleixin tots els compromisos establerts en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que no es consideren “complets”, entre d'altres els que afecten la situació del català a l'Aragó. Concretament, l'anàlisi insta el govern autonòmic del PP (ara sense els ultres de Vox) de Jorge Azcón a "incloure el nom del català a l'Estatut d'Autonomia" i "prendre mesures immediates i decidides, en cooperació amb els parlants, per protegir i salvaguardar el català i la seva cultura". Aquestes dues recomanacions, segons l'informe, haurien de ser d'acció immediata i, per tant, són urgents i el govern aragonès s'hi hauria de posar ja.
Aquestes indicacions tanquen un contundent informe en què els experts del Consell d'Europa alerten sobre l'abandonament del català en una comunitat on el seu ús ha estat mil·lenari. L'informe alerta que "les necessitats i desitjos dels parlants del català ja no es tenen en compte" en aquesta comunitat, cosa que s'afegeix a una reducció "dràstica" dels fons per a la promoció de la llengua, que té 55.000 usuaris. L'informe recomana al govern d'Azcón una sèrie de mesures com "elaborar, en col·laboració amb els parlants, un pla d'acció per a la protecció, ús i promoció del català” al mateix temps que li recomana aportar un "finançament específic" a les "entitats que donin suport a la protecció i promoció" del català, "reforçar el paper" de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i "donar suport a l'ús i la presència del català" als mitjans de comunicació de la comunitat.
Una advertència que ve de lluny
A l'Aragó hi ha un òrgan, anomenat el Justícia, que és una de les quatre institucions bàsiques que configuren la comunitat autònoma d'Aragó, juntament amb les Corts, el president i la Diputació General o Govern. És precisament aquesta institució, que podria ser equivalent a un síndic de greuges, que ja va instar fa tres mesos el govern autonòmic a utilitzar les línies pressupostàries d'actuació per als béns immaterials del patrimoni cultural per finançar intervencions en matèria de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó.
El Consell d'Europa, contra el 25% de castellà a les escoles catalanes
Per la seva banda, aquest mateix estudi es posiciona en contra de les sentències judicials que obliguen a un mínim del 25% de les classes en castellà en les escoles de Catalunya. L'òrgan europeu per a la promoció de la democràcia i els drets humans considera que aquesta imposició judicial infringeix els compromisos que Espanya ha subscrit per protegir les llengües com a país signant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Al seu informe d'avaluació d'Espanya sobre l'esmentada carta, els experts d'aquest organisme es mostren "profundament preocupats" per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a causa de les "incerteses" que han creat sobre l'ús d'una llengua o l'altra com a vehicular en l'educació catalana.