El Consell d’Europa ha reclamat a Espanya respecte als drets humans. L'organisme internacional demana que s'elimini de la Llei de seguretat ciutadana "tota interferència desproporcionada" amb la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En una carta dirigida a la presidenta del Congrés de Diputats, Ana Pastor, i el del Senat, Pío García Escudero, la comissària de Drets Humans, Dunja Mijatovic, insta a “garantir-ho” en la revisió de l’anomenada llei mordassa.

La comissària espera també que de la revisió de la llei resulti un marc legal que protegeixi “millor” aquests drets “en línia amb els estàndards internacionals de drets humans”. La comissària tampoc no veu amb bons ulls altres provisions dels articles 36 i 37 de la llei, com ara que es pugui sancionar "petites interrupcions" en una manifestació o reunió, l'"ocupació" de l'espai públic "contra la llei" o la resistència o desobediència als agents de policia.

Mijatovic expressa també les seves “preocupacions” sobre l’impacte “negatiu” de la llei i veu “essencial” que s’asseguri l’existència de mesures “eficaces” per les persones que consideren que drets com la llibertat d’expressió o reunió s’han vist vulnerats.

En la carta, enviada el 20 de novembre, la comissària remarca que és de "màxima importància" que es garanteixi l'eliminació de provisions que tenen el potencial de "debilitar" la protecció dels drets humans a l'Estat. En aquest sentit, indica alguns aspectes de la llei que, a parer seu, són més "problemàtics".

Crítiques a la llei

En primer lloc, critica "la redacció àmplia i imprecisa de la llei en el seu conjunt", ja que otorga un "ampli marge de discreció" a les forces de l'ordre públic a l'hora d'interpretar-la. "Per tant, permet limitacions potencialment desproporcionades i arbitràries a l'exercici de llibertat d'expressió i reunió pacífica", assenyala, criticant la imposició de sancions per motius "poc clars". 

Mijatovic considera "encara més important" limitar l'aplicació arbitrària de la llei en un estat com Espanya, on manca "un mecanisme de denúncia policial fort i independent".

Imatges de policies

En segon lloc, expressa recels cap a l'article 36.23 de la llei, que preveu que l'ús no autoritzat d'imatges d'autoritats o membres de les forces de seguretat "pot posar en risc la seguretat dels agents". "Em preocupa seriosament que els periodistes estiguin entre els sancionats" en virtut d'aquest article, assegura Mijatovic. 

A més, troba "inquietant" que segons xifres del Ministeri de l'Interior s'hagin imposat 21.122 sancions només el 2017 per "falta de respecte o consideració pels oficials de policia", en aplicació d'un altre article de la llei, el 37.4. "Tots dos articles poden expressar-se de forma arbitrària i tenen un efecte esgarrifós sobre la llibertat d'expressió", avisa.

Multes per manifestar-se

Mijatovic, que és ex representant per la Llibertat de Premsa de l'OSCE, també menciona en la missiva al Congrés i al Senat la seva sorpresa davant l'elevat nombre de multes a participants en manifestacions pacífiques així com l'alt valor de la multa en alguns casos. A més, afirma que encara que una manifestació no hagi estat prèviament notificada a les autoritats, no és motiu per justificar una vulneració de la llibertat de reunió dels manifestants. "Per tant, no poden ser sancionats", sentencia.

La comissària tampoc no veu amb bons ulls altres provisions dels articles 36 i 37 de la llei, com ara que es pugui sancionar "petites interrupcions" en una manifestació o reunió, l'"ocupació" de l'espai públic "contra la llei" o la resistència o desobediència als agents de policia.