El Consell d'Europa s'ha posicionat en contra de les sentències judicials que obliguen a un mínim del 25% de les classes en castellà en les escoles de Catalunya. L'òrgan europeu per a la promoció de la democràcia i els drets humans —sense relació amb la Unió Europea— considera que aquesta imposició judicial infringeix els compromisos que Espanya ha subscrit per protegir les llengües com a país signant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Al seu informe d'avaluació d'Espanya sobre l'esmentada carta, els experts d'aquest organisme es mostren "profundament preocupats" per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a causa de les "incerteses" que han creat sobre l'ús d'una llengua o l'altra com a vehicular en l'educació catalana.
Els experts europeus recorden que quan Espanya va subscriure aquesta carta —alguns països membres del CE com França no han volgut fer-ho per no estar obligada a garantir a cap altra llengua, a part del francès— va optar per "el màxim nivell de protecció". Això implica que la llengua minoritària o pròpia d'un territori s'ha d'utilitzar com a llengua vehicular per a l'ensenyament de les diferents assignatures, amb l'única excepció de les classes de llengua espanyola i de llengües estrangeres com l'anglès o el francès. "Fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre escolar és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l'article 8 de la carta", assenyala el CE.
Amb tot, per al comitè d'experts encarregats de l'avaluació, aquest principi ha d'aplicar-se de forma "flexible", i tenint en compte que el preàmbul de la carta estableix que la protecció de les llengües regionals o minoritàries "no ha de fer-se en detriment de les llengües oficials i de la necessitat que s'aprenguin". A més, assenyala que en algunes escoles, per les seves circumstàncies sociolingüístiques, l'ús del castellà pot ser necessari per garantir l'aprenentatge dels alumnes. Si bé el CE referma que no s'ha de fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà.
Un "deteriorament" en el País Valencià, Balears i l'Aragó
La polèmica va ressorgir amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que a finals de 2020 va establir que els centres escolars allà havien d'impartir un mínim del 25 % de les classes en castellà, que contravé el model d'immersió lingüística, en la qual el català és la llengua vehicular a les aules de Catalunya. Si bé, els experts del Consell d'Europa no es limiten tan sols al cas català i carreguen també contra l'acció dels governs de l'Aragó, Illes Balears i el País Valencià, tots ells del PP, perquè constaten allà "un deteriorament de la situació" en l'ús de la seva llengua pròpia, amb "mesures que dificulten" el compliment de les obligacions de la carta.
Critica que la Justícia i l'Administració de l'Estat només treballen en castellà
A part de les escoles, el Consell d'Europa assenyala com una qüestió pendent que la legislació actual o la interpretació que d'ella es fa "no garanteix" que els tribunals duguin a terme els procediments en les llengües cooficials de l'Estat, i encara que admet que no hi ha dades generals, "és bé sabut" que "gairebé mai no s'utilitzen" ni en les audiències, ni en els dictàmens, ni als documents o en la correspondència amb les parts. És més, afegeixen, la majoria de les instàncies judicials "no atenen les peticions per rebre documentació" en català, eusquera o gallec.
El Consell d'Europa critica també la situació en l'Administració General de l'Estat als territoris amb llengua pròpia, perquè la proporció de la plantilla que té un coneixement per poder treballar amb ella "continua sent massa baixa i molts textos administratius i formularis continuen estant disponibles només en castellà". "Cal fer més esforços per assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, malgrat que també en altres camps com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics", destaquen els experts europeus. Així i tot, el Consell d'Europa estima que el sistema de protecció de les diverses llengües presents en l'Estat està "ben desenvolupat" i destaca com a positiu que es poden utilitzar les llengües cooficials des de 2023 en el Congrés i en el Senat.
Insta el govern espanyol a implicar-se en la promoció del català en les plataformes
Per al Consell d'Europa, l'oferta de programes de televisió o de ràdio en les llengües cooficials és "generalment satisfactori", encara que no a la televisió pública estatal, Televisió Espanyola, on la considera "escassa". Els experts també insten l'Estat que faci esforços per promoure les llengües cooficials a les plataformes internacionals de streaming i que no quedi tan sols en mans dels governs autonòmics. L'objectiu és que "estiguin més ben reflectides totes les llengües regionals i minoritàries parlades al territori espanyol en tota mena de mitjans".
El cas del País Valencià
El comitè d'experts es mostra molt caut sobre la controvèrsia per anomenar algunes llengües de forma diferent en funció de l'enfocament, en una al·lusió que es refereix en particular a l'ús del terme valencià per referir-se al català que es parla en el País Valencià. Sabedor de la sensibilitat sobre aquesta qüestió, explica que ha decidit "adoptar un enfocament en el qual el nom de la llengua triada i la seva identitat no obstaculitzin la plena aplicació de la carta". En qualsevol cas, després de recordar que el seu mandat és avaluar si totes les llengües protegides per aquest text internacional reben la protecció sobre la base dels compromisos d'Espanya, reconeix que "el preocupen les situacions en les quals una llengua amb dos noms diferents crea problemes per a la protecció de la llengua".