El Consell de Ministres ha aconseguit desencallar una llei que feia mesos que estava al llindar de l'aprovació. Aquest dimarts l'avantprojecte de la nova Llei de Famílies impulsada des del ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 ha estat aprovada per l'executiu de Pedro Sánchez. Aquesta nova proposta, que ha estat protagonista d'un llarg procés de negociació dins l'ens del govern central, aporta un seguit de millores com un nou permís de 5 dies l'any remunerats per cuidar familiars, l'ampliació a més col·lectius de la renda de criança de 100 euros al mes per cada infant menor de 3 anys i 8 setmanes de permís sense sou per a mares i pares amb fills menors de vuit anys. També incorpora noves mesures per ajudar a la conciliació en les famílies monoparentals. L'avantprojecte de llei s'havia d'aprovar a finals de novembre, però es va eliminar de l'ordre del dia en l'últim moment i finalment s'ha fet aquest dimarts.
El principal objectiu del nou text és, segons han explicat des del ministeri en els darrers mesos, ajudar a la conciliació familiar. En aquest sentit, una de les diferents i principals novetats que incorpora és l'ampliació de la protecció social a les famílies, ja que s'estendrà la renda criança de 100 euros al mes per a un major nombre de famílies amb fills i filles de zero a tres anys. Segons els càlculs del departament, aquesta mesura beneficiarà a entre 200.000 i 250.000 noves mares a Espanya. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha afirmat que aquesta nova proposta de llei representa un pas "molt important" per resoldre "un dels problemes centrals de la vida quotidiana al nostre país" on conciliar la vida laboral i la professional a Espanya "és ciència-ficció".
L'esborrany també recull tres nous permisos. Un permís retribuït de cinc dies a l'any per atendre un familiar de fins a segon grau o un convivent. També hi consta el dret a absentar-se de la feina per motius familiars urgents, com malaltia o accident, fins a quatre dies més, retribuïts. Fins ara n'eren dos, que es podien ampliar a quatre si calia desplaçar-se lluny. Abans de l'aprovació de la llei i durant les negociacions, la ministra Ione Belarra havia plantejat que aquest permís fos de set dies, ampliables fins als nou dies en cas que fos necessari desplaçar-se lluny per les cures. Finalment, també s'incorpora un permís de fins a vuit setmanes no remunerat per a famílies amb fills de fins a vuit anys.
La nova llei: com afecta les famílies monoparentals?
L'avantprojecte recull que les famílies monoparentals amb dos fills tindran els mateixos drets que les famílies nombroses, una mesura que feia temps que reclamaven les famílies amb aquesta condició. També s'equiparen els drets de les famílies que tinguin dos fills i en què un dels ascendents o descendents tingui discapacitat. En el mateix supòsit s'emmarcaran les famílies amb dos fills encapçalades per una víctima de violència de gènere o per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments. La llei també reconeix jurídicament tots els models de família, com ara les d'acollida, les reconstituïdes o les del col·lectiu LGTBIQ+.
Parelles de fet i matrimonis
Sobre el reconeixement dels diferents tipus de famílies, la llei avança en l'equiparació de drets entre els matrimonis i les parelles de fet, ja que aquestes últimes tindran accés als 15 dies de permís per registre equiparables al matrimoni. La llei genera així un nou marc de reconeixement i protecció per a les famílies LGTBI, amb algun membre amb discapacitat, famílies múltiples, reconstituïdes, adoptives o acollidores. En concret, les famílies múltiples, és a dir, aquelles que tenen diversos fills o filles alhora, seran considerades com a col·lectiu d'especial protecció i els fills i filles de parelles no casades podran ser inscrits en el registre pel progenitor no gestant.
El "Pin Parental", eliminat
Amb l'objectiu de preservar els drets de la infància, aquesta norma prohibeix que pares o tutors impedeixin l'accés a continguts sobre diversitat familiar a través del conegut com a "Pin parental" en els centres educatius i “que contribueixin al lliure desenvolupament de la seva personalitat”. D'aquesta manera, Drets Socials vol impedir que tiri endavant en comunitats autònomes una de les mesures que Vox promou en el seu programa electoral i que es va aplicar en algunes comunitats autònomes, fet que va generar una gran polèmica.