La reunió del Consell de Ministres aquest divendres a Barcelona ha acabat amb un canvi de nom de l'aeroport del Prat i amb una nova declaració sobre l'afusellament del president Lluís Companys, però sense cap novetat en relació a allò que aquest dijous el govern espanyol i el català han coincidit a descriure com el "conflicte" català. La ministra portaveu, Isabel Celaá, s'ha escudat en la independència del poder judicial per no parlar dels presos polítics quan ha estat interrogada en la roda de premsa posterior a la reunió. Pel que fa a les crides del líder de Ciutadans, Albert Rivera, a un nou 155, ha advertit que "no aporta cap resposta política al tema català, en aquest moment".

Tant Celaá com la ministra Meritxell Batet han sospesat totes i cadascuna de les paraules que anaven pronunciant en la seva compareixença després que el comunicat conjunt difós dijous en acabar la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha provocat un bombardeig de retrets de PP i Ciutadans davant l'absència d'una apel·lació explícita a la Constitució.

"Hi ha hagut cessió a l'independentisme?", han interrogat a Celaá. "Absolutament cap cessió", ha subratllat la ministra.

Mentre se celebrava la roda de premsa es podia escoltar de fons el ressò de les protestes més enllà del Pla de Palau, on els cordons policials retenien les manifestacions convocades per les entitats independentistes i els CDR.

En ser interrogada sobre l'entrebanc que pot representar l'existència de presos polítics per aconseguir una sortida dialogada al "conflicte", la ministra portaveu s'ha limitat a insistir que aquest "és un estat de dret i l'estat de dret se sustenta sobre la separació de poders". "L’executiu no pot de cap manera interferir en el poder judicial, i és el poder judicial qui determina la presó o llibertat", ha reblat.

El govern espanyol ha volgut subratllar en la compareixença d'avui la necessitat d'una solució política, i ha reclamat "reciprocitat" de les forces polítiques per dissenyar la millor senda possible.

Davant les qüestions plantejades sobre la declaració conjunta de dijous i l'absència d'una apel·lació a la Constitució, Batet ha insistit que la declaració parla de seguretat jurídica i que no hi ha seguretat jurídica sense respecte a la Constitució, l'Estatut i la resta de normes que s'hi contemplen. "Diàleg i llei" és, segons la ministra, el resum de l'acord que es va aprovar.

De fet, la defensa de la Constitució s'ha convertit també en l'argument per rebutjar les crides de Rivera a un nou 155. Celaá ha retret que el líder taronja invoca repetidament aquest article "com si fos l'únic", però ha advertit que aquesta mesura no aporta cap resposta política "en aquest moment". 

"Tret que rere la seva invocació permanent s'amagui un afany de recentralització perpètua de les competències de l'autonomia de Catalunya. El govern defensa la Constitució en la seva integritat i la Constitució consagra una Espanya de les autonomies", ha reblat, a més d'assegurar que el govern espanyol no vol tornar a una "Espanya de trist record, que no va saber desenvolupar la diversitat dels diferents territoris d'Espanya".

El Consell de Ministres ha rebutjat i condemnat avui el consell de guerra que va portar a l'afusellament del president Lluís Companys i proclama el reconeixement i reparació de la seva dignitat, però no declara la nul·litat del judici perquè això requereix, segons ha explicat la portaveu, una disposició normativa que està en tràmit a través d’una proposició de llei al Congrés.

Pel que fa al canvi de nom de l'aeroport, el govern espanyol considera que transmet un missatge de "concòrdia, enteniment i diàleg" i un reconeixement de la figura de Josep Tarradellas, i s'ha espolsat les protestes del Govern de la Generalitat pel fet que es tracti d'una decisió unilateral assegurant que s'ha comunicat a l'executiu Torra, als ajuntaments afectats i a la família, i que hi ha hagut "un acord més que raonable".

Així mateix, el govern espanyol ha aprovat inversions en carreteres per valor de 112,77 milions d'euros "a les quatre províncies catalanes".

Com ja s'havia anunciat, el gabinet Sánchez ha aprovat l’increment del salari mínim interprofessional fins a 900 euros al mes. Això beneficiarà, segons la portaveu Celaá, uns 2,5 milions de persones.

Així mateix, el Consell de Ministres ha aprovat un decret llei de mesures urgents sobre retribucions al sector públic que s'incrementaran en un 2,5%, a més d'un 0,5% lligat a l’evolució del PIB. Aquest decret s'aplicarà a partir de l'1 de gener.