El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan col·legiat de participació i consulta de l'Institut Català de les Dones que agrupa representants de més de 430 entitats en favor de la igualtat, ha impulsat un manifest de rebuig a la violència política i de suport a les dones representats polítiques que la pateixen. En concret, el text fa referència al cas de la secretària segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula, qui va denunciar fa una setmana haver patit "violències masclistes silencioses" per part de companys de partit. La situació ha comportat una pugna interna a Junts amb 22 diputats —dels 32 que tenen— queixant-se d'un "ús polític" de les violències per part de Madaula i amb la presidenta de la cambra, Anna Erra, obrint-li la porta a deixar el càrrec de l'òrgan rector del Parlament. El manifest recull que la també vicepresidenta juntaire va "denunciar i visibilitzar les violències silencioses com la violència política que pateixen les parlamentàries exercida pels seus propis companys de partit". El CNDC afirma que la "violència contra les dones en política està reconeguda a nivell internacional com una violació dels drets polítics de les dones" i trasllada el seu suport a Madaula: "Des del moviment de dones i feministes volem mostrar el suport a totes les representants polítiques, inclosa la diputada, davant d'aquesta mostra de violència política exercida". També insten les institucions corresponents a "desplegar totes les mesures necessàries perquè això no segueixi creant precedents i obstacles per a la participació política d'aquestes".
El redactat impulsat pel ple del Consell Nacional de les Dones recorda que aquesta denúncia d'Aurora Madaula deriva de la negociació per la declaració de suport a Vanessa Mendoza, encausada per la defensa del dret a l'avortament a Andorra. El que ha fet esclatar la tensió a Junts és que Madaula va comprometre el suport en nom de Junts a la declaració sense haver-ho comentat amb el grup ni amb la presidenta de la cambra, Anna Erra. Més endavant, el grup va desautoritzar aquest suport i va ser el passat divendres quan la secretària segona de la Mesa va denunciar les "violències masclistes silencioses": "També és violència que menystinguin la teva feina, que no t'escoltin o que modifiquin la teva proposta sense la teva opinió". La queixa des del faristol va causar enuig en una bona part del grup parlamentari juntaire, que va reclamar una reunió de la permanent del partit. El màxim òrgan de direcció de la formació es va reunir el diumenge i es va acordar traslladar el cas a la Comissió de Garanties. El dimarts, es va celebrar l'habitual reunió del grup al Parlament, amb la presència —de manera excepcional— de Laura Borràs i Jordi Turull. I allà es va constatar la divisió entre sectors.
"Els silencis són còmplices"
El text apunta a l'obligació a "renunciar" a l'acta de diputada com una de les formes de violència "més generalitzada" que pateixen les dones en l'exercici dels seus drets polítics: "Les estructures de partit i dels grups parlamentaris són estructures heteropatriarcals en què s'exerceixen les diferents formes de les violències masclistes de manera extremadament invisibilitzada". "No permetrem cap intent de silenciar les veus que defensen els drets de totes perquè és silenciar-nos a totes i, cada cop que es vulgui imposar el silenci patriarcal, des de qualsevol àmbit, ho denunciarem alt i clar i alçarem la veu com ho hem fet ara i com ho hem fet sempre", reblen. El manifest del Consell Nacional també defensa que "els silencis són còmplices i són part de les violències" i reclamen que no hi hagi "ni un silenci més davant les violències masclistes".
El CNDC prossegueix en el manifest amb una definició de l'ONU sobre la violència contra les dones, que indica que "l'experiència i l'amenaça o el temor a aquesta violència dissuadeix moltes dones de perseguir o continuar les trajectòries polítiques, campanyes electorals i activitats relacionades, així com altres formes d'activisme públic". "En general, la violència contra les dones en política infringeix els drets humans i els drets polítics de totes les dones". També fan èmfasi en què la llei catalana que regula les violències masclistes la defineix com "la violència que es produeix en espais de la vida pública i política, com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació o les xarxes socials". En paral·lel, mencionen que a la declaració que es va aprovar al Parlament de les Dones s'inclouen "mesures i continguts específic" en l'àmbit de la violència política. El grup de treball sobre les violències en l'àmbit digital i la violència mediàtica i política destacava en un document que la violència política "s'ha convertit en una realitat quotidiana per a les dones que tenen un tipus de responsabilitat pública i pot portar a l'autocensura, entre altres greus impactes, la qual cosa constitueix un atac a la visibilitat de les dones i a la seva participació plena en la vida pública, soscava l'exercici democràtic i la bona governança i, per tant, crea un dèficit democràtic". "També és un atac a la ciutadania que les ha votat, ja que coacciona la seva capacitat de fer política i representar-la", manifesten.
El malestar de diputats de Junts amb el cas Madaula
Tot i que ja van traslladar un fort malestar el dimarts a la reunió del grup parlamentari, aquest dijous alguns diputats van fer-lo públic a través de diverses piulades a X (abans, Twitter). Entre els parlamentaris que van fer una publicació al respecte, destaca David Saldoni, membre de la permanent del partit, secretari de Política Municipal i adjunt a Jordi Turull: "La visió de molts diputats/des no és menyspreable en la interpretació dels fets. Més enllà de les sensacions personals que requereixen i tenen tot el suport, la veritat és que la discrepància política, per molt reiterada i manifesta que sigui, no és violència, és democràcia". En una línia similar es van pronunciar altres diputades com Maite Selva, Anna Feliu, Irene Negre o Francesc Ten; i ho van compartir altres com Ramon Tremosa, Glòria Freixa (ambdós estan a l'executiva), Jeannine Abella, Judith Toronjo, Mercè Esteve o Quim Jubert.
Ara, totes les mirades estan posades a la Comissió de Garanties, que haurà d'estudiar tres denúncies sobre el cas: una de la mateixa Aurora Madaula, on es reitera en allò que va manifestar des del faristol del Parlament; una de la sectorial de Feminismes i Igualtat de Junts, que critica Madaula per fer "ús polític" de les violències; i una altra que recull l'escrit de 22 diputats de Junts que apunten en la mateixa direcció que la sectorial. La secretària segona de la Mesa disposa de 10 dies per aclarir a qui acusa i de què, i l'òrgan de garanties tindrà 30 dies per resoldre el cas. Això sí, dels 6 membres que integren la Comissió, tres s'han apartat del cas: ho han fet Magda Oranich (presidenta), que ha explicat que ho fa per "motius personals" després de rebre insults des que va fer l'informe del cas Dalmases; i també Quim Jubert i Maria Antònia Batlle, diputats del Parlament que subscriuen el malestar contra Madaula.