El Consell de la República celebra eleccions entre el 8 i el 12 de febrer d'enguany. Menys d'un any de les últimes en les quals el president Puigdemont va revalidar el lideratge de l'entitat a l'exili, aquests comicis arriben després que el mateix Puigdemont els convoqués després del seu retorn a la presidència de Junts. I és que el president a l'exili sempre ha volgut visibilitzar el Consell de la República com un ens separat de la vida dels partits polític. Tot i això, aquest no va ser l'únic motiu de la convocatòria anticipada d'eleccions, i és que el Consell viu un moment de crisi, després de la polèmica gestió del ja exvicepresident Toni Comín al capdavant de les finances de l'entitat, juntament amb la marxa de Poble Lliure de l'entitat.
Tot i la polèmica, Comín ha anunciat que es presentarà als comicis, però s'ha trobat amb un rival que vol sacsejar el Consell: l'advocat i excònsol de Mar, Jordi Domingo. Les candidatures es presenten entre el 7 de gener i el 22 de gener, mentre que entre el 29 de gener i el 7 de febrer hi ha la campanya electoral. Domingo, que anunciarà el seu equip més endavant, es presenta a les eleccions fent una crida a la societat civil per despertar-se, a treballar per a la unitat de l'independentisme i prometent transparència. "Qualsevol institució ha de fonamentar-se amb una clara voluntat de transparència. Prou d'actuacions que no siguin transparents i d'amagar les coses sense explicar-les", va dir Domingo en la seva posada en escena d'aquest dijous.
La candidatura de Jordi Domingo
De fet, el candidat a president del Consell ha tingut poc temps per decidir-se. L'hi van proposar la candidatura durant aquest mes de gener i, inicialment, s'hi va negar. Tot i això, finalment, va acceptar sota certes condicions, ja que diversos dirigents van demanar-li que es presentés: primer, que la junta gestora -dirigida per Teresa Vallverdú (present a l'acte del dijous) i Mercè Jou- havia de deixar a 0 els passius de l'entitat, tenint en compte que tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros el 31 de desembre de 2023; segon, que escolliria ell el seu equip de confiança; tercer, l'última paraula, com a president, l'ha de tenir ell. De fet, tal com va explicar el passat dijous, una de les claus de volta perquè es presentés va ser que el Consell és l'única institució nascuda de la declaració de la independència del 2017. Si abandonem a la seva sort l'única institució que deriva de la declaració d’independència i quedi anorreada haurem perdut la dignitat, la decència i la dignitat del país", va afirmar el candidat del Consell, que ha parlat amb Puigdemont de la seva candidatura.
Precisament, una de les primeres persones a qui va comunicar Domingo la decisió de presentar-se va ser a Toni Comín, l'altre candidat que a hores d'ara ha fet públic la seva candidatura. Entre els dos hi ha cordialitat, tot i que l'exvicepresident del Consell encara a divendres no havia formalitzat la seva candidatura. Precisament, una de les carpetes que prioritzen els dos és la d'utilitzar el Consell de la República per internacionalitzar la causa catalana i la de reforçar els consells locals.
La candidatura de Toni Comín
Un dels hàndicaps de Comín, però, és que arrossega la gestió econòmica del Consell. I és que l'auditoria externa de l'entitat a l'exili va responsabilitzar l'exconseller de despeses no justificades. Concretament, es tracta de 15.530 euros que Comín va dedicar al lloguer d'un vehicle i d'un apartament durant 15 dies, a més del pagament d'impostos i d'una multa i la retirada de 6.000 euros en efectiu. L'auditoria, de fet, advertia que aquestes despeses no semblaven justificades "en el marc de la defensa de l'exili" i reclamava canvis en el funcionament del Consell per evitar aquesta mena de disfuncions. Després de la polèmica, el Consell va anunciar que la responsabilitat de les finances de l'ens deixarien d'estar en mans del dirigent exiliat.
De fet, per això l'eurodiputat electe de Junts inclou dins del seu programa que designarà un síndic de Comptes per tal que sigui el responsable de les finances del Consell. Comín també defensa que el Consell és una eina cabdal per culminar el mandat del Primer d'Octubre i ha promès que enfortirà i ampliarà l'actual Xarxa Diplomàtica, aprovarà un pla d'acció exterior i garantirà la independència als partits polítics. De fet, per això vol incloure que dins del govern del Consell només hi pugui haver un 25% de les persones que tinguin càrrecs públics o membres de la direcció de partits polítics.
Altres candidatures i interrogants
Segons ha pogut saber El Nacional.cat, hi ha registrades fins a dues candidatures més que es mantenen anònimes. Tot i això, s'hi podrien sumar dues més. La primera està composta per integrants de vuit àmbits territorials dels onze que formen part del Consell de la República. De fet, sota el nom de #REvolucionemNos, es tracta d'una iniciativa que va néixer arran de la crisi del cas Comín i amb l'objectiu de dotar del Consell d'una força que creuen que està en risc. A hores d'ara estan recollint valoracions de les bases per crear un programa marc a través d'una pàgina web. Els impulsors d'aquesta candidatura anunciaran en els pròxims dies diversos noms, ja que estan treballant per anunciar tot un equip, en comptes d'un candidat únic.
D'altra banda, qui es podria presentar en aquests comicis és el regidor de Canet de Mar Jordi Castellà. L'advocat i informàtic ja es va presentar a les anteriors eleccions, on va aconseguir 493 vots (5,5%). Castellà, que ha parlat amb Domingo, té l'objectiu d'incloure en els programes electorals dels candidats que ja han anunciat la seva candidatura oficialment la seva via per aconseguir la independència: la guineana. Si no ho aconsegueix, decidiran amb el seu equip si opten per presentar-se el pròxim 20 de gener. Castellà defensa la via amb la qual va aconseguir la independència Guinea Equatorial, que es basa a sol·licitar el reconeixement previ del dret d'autodeterminació i la independència a les Nacions Unides (ONU). Una pràctica, de fet, que va promoure l'ONU per fomentar la descolonització.
D'altres noms que han sonat per presentar-se als comicis són el president Torra; l'expresidenta del Parlament Laura Borràs; el fundador de l'ANC Pere Pugès; o la catedràtica en dret internacional i que va anar com a número 2 de Comín a les eleccions europees Neus Torbisco. Tots ells o bé han declinat presentar-s'hi o, directament, ni s'ho han plantejat.