El Consell de la República s'ha oferit a dirigir les accions jurídiques pel català a la Catalunya Nord, després que la justícia francesa n'hagi prohibit l'ús als plens municipals. En un comunicat d'aquest dimarts, l'organització s'ha posat a disposició dels alcaldes nord-catalans per coordinar "les accions jurídiques i polítiques necessàries" per defensar la llengua catalana davant de les diferents instàncies europees. Així, ha expressat el seu suport als batlles davant d'aquesta "clara violació dels drets fonamentals".
Poc després de conèixer la notícia, el Consell de la República ha fet una crida a fer tots els esforços perquè el català no desaparegui de les institucions del territori. "No es pot oblidar que la nació catalana pateix la repressió no només d'Espanya, també de França, com constata aquesta notícia", ha destacat l'entitat que encapçala el president a l'exili, Carles Puigdemont. L'organització ha recordat que la salut del català a la Catalunya Nord és "delicada, fruit del centralisme jacobí francès, que durant segles i encara avui tracta la llengua com de segona". És així com ha defensat que només la independència de Catalunya podrà garantir la defensa del català. "La nació catalana viu sota l'assetjament de dues grans potències, fet que evidencia les mancances de ser una nació sense Estat, o com recentment ha reanomenat el TJUE, un grup objectivament identificable (GOI) que no gaudeix de les garanties necessàries davant la justícia", ha dit.
La resposta dels alcaldes
Ha sigut aquest dimarts al matí quan el Tribunal Administratiu de Montpeller ha prohibit parlar català als plens dels municipis de la Catalunya Nord, de manera que els consistoris d'Elna, Tarerac, Portvendres i els Banys estan ara obligats a modificar els reglaments en els pròxims tres mesos. "La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", justifica la justícia francesa per prohibir el català en aquests espais. És a dir, que titllen d'inconstitucionals els reglaments que ho permetien.
En una roda de premsa, representants dels tres ajuntaments han respost a la decisió del tribunal. "Dimarts farem el ple consistorial en anglès, a veure si ens ho prohibeixen", ha etzibat l'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, qui ha afegit que "aquest és un combat de França contra totes les nacions que la República Francesa ha anat esborrant". El seu homòleg de Tarerac, Jean-Louis Salies, ha sentenciat: "No pararé de parlar català al meu consistori, digui el que digui un tribunal". Però ningú ho dona per perdut. "Hem perdut la primera etapa de la cursa, però esgotarem la resta d'opcions: el recurs d'apel·lació al Tribunal Administratiu a Tolosa, després el Consell d'Estat i, finalment, si cal, al Tribunal Europeu de Drets Humans", ha explicat Pere Manzanares, tinent d'alcaldia d'Elna.