Després de setmanes a l'ull de l'huracà en la tempesta entre ERC i Junts per a la constitució del nou Govern, el Consell per la República ha fet públic aquest matí un document en què reivindica el seu objectiu de fer possible la república catalana i proposa obrir de manera immediata converses entre els partits i les entitats independentistes al màxim nivell per reformular el seu funcionament.

El Consell adverteix que des dels seus orígens té l'objectiu de formar "part de la solució, mai una part del problema" i la seva existència no només no ha de ser un obstacle sinó que "hauria de facilitar el consens estratègic" dels actors que han de constituir la República catalana.

Direcció política

En un comunicat aquest òrgan insisteix sobre la necessitat d'una "direcció política, de la qual participin de manera col·legiada els partits i les principals entitats civils de l'independentisme" i defensa que "el Consell per la República és la institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu" el compromís imposat pel resultat de l'1-O.

Aposta per la inserció de la direcció política col·legiada en el marc institucional del Consell, per la qual cosa ofereix "reformular la seva governança", per definir de manera precisa les funcions específiques dels seus diferents òrgans, i expressa la disponibilitat a "debatre aquesta qüestió amb els actors cridats a formar part d'aquesta direcció política col·legiada" i "modificar tot allò que convingui" de l'actual Reglament del Consell.

Diàleg bilateral

Per tot plegat, convida el president d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, els màxims dirigents de la CUP, així com els màxims dirigents d'Òmnium i ANC a un "diàleg bilateral" amb el Consell, representat pel seu vicepresident, Toni Comín, i dos membres més del consell de govern, per debatre la reformulació de la governança "de manera immediata".

 

 

El Consell recorda que va ser creat per defensar la decisió de "constituir una república independent a partir dels resultats del referèndum de l'1-O" i té per objectiu "impulsar les estratègies que permetin fer-los plenament efectius". "Sorgeix de la necessitat de vehicular a través d'una institució republicana l'acció unitària per continuar l'embat democràtic fins al reconeixement de la República catalana", explica.

Per aquesta raó, argumenta, es va construir al voltant dels membres del govern a l'exili i del seu president, i "així es va determinar al pacte entre JxCat i ERC que va donar inici a la passada legislatura". El text reivindica la transversalitat i pluralitat del Consell, l'òrgan permanent del qual el componen 12 persones: membres del Govern a l'exili, representants de partits independentistes amb presència al Parlament, dos representants d'ANC i Òmnium i persones representants del moviment independentista a títol individual.

No condicionat a l'Estat

Així mateix, el text destaca la naturalesa democràtica del Consell i anuncia que el mes de juny es farà el procés electoral per escollir la presidència del Consell, que nomena el membres de l'òrgan de govern. El Consell per la República subratlla que la seva acció política es veu facilitada per la no dependència d'aquesta organisme de l'Estat espanyol —no es veu limitat per les seves lleis i les persones a l'exili són fora de "l'abast de l'acció repressora"— i per l'estabilitat que garanteix el caràcter institucional.

"El Consell, en aquests dos anys des de la seva fundació, ha anat teixint una proposta estratègica, que es basa en la idea que és imprescindible preparar les condicions per culminar el procés d'independència per mitjà d'un desbordament democràtic en la perspectiva més que probable que l'estat espanyol es mantingui en la seva negativa a respectar i reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya", destaca el text.

Adverteix que no es pot condicionar indefinidament l'existència de la República a la voluntat de l'Estat espanyol i és necessària "l'acumulació de forces necessàries per guanyar el pols".

 

A la imatge principal, Carles Puigdemont en una reunió del Consell per la República / ACN