El Consell per la República ultima una xarxa diplomàtica per donar a conèixer la situació de Catalunya arreu del món. En una entrevista amb Europa Press, el vicepresident d'aquest òrgan i eurodiputat de Junts, Toni Comín, ha anunciat que el Consell posarà en marxa durant aquest any una "xarxa diplomàtica" amb cònsols honoraris.

"Hem de poder disposar d'una xarxa de Consell que ens permeti fer aquest treball d'internacionalització que tots esperen de nosaltres, amb raó. L'estratègia d'internacionalització necessita més instruments dels que tenim avui", ha afirmat, assegurant que la difusió de l'independentisme és un objectiu prioritari pel Consell aquest 2021.

Com serà el model de diplomàcia del Consell per la República?

Durant l'entrevista, Comín ha donat detalls sobre com serà el model de diplomàcia que plantegen tirar endavant aquest mateix any. "L'estructura diplomàtica dels estats té una part d'estructura pròpia, amb cònsols i ambaixadors, però també tenen cònsols honoraris", ha afegit explicant que aquesta figura està encarregada de gestionar, amb mitjans propis, una representativitat oficial.

"Aquesta seria la lògica de la xarxa diplomàtica que volem tirar endavant des del Consell perquè és la que ens encaixa. Hem de poder legitimar persones concretes perquè tinguin aquesta funció de representants oficials del Consell per la República", però no ha volgut detallar encara quins perfils desenvoluparien aquesta funció.

El president Carles Puigdemont a l'Assemblea de Representants del Consell per la República. / ACN

Comín ha concretat que un cònsol honorari no només és un "amic de país de què és cònsol, sinó que té una representativitat oficial, pel que pot actuar i parlar en nom d'aquest país, però al mateix temps ho fa amb els seus propis mitjans", i ha afegit que també s'han de tenir en compte les organitzacions vinculades al Consell, com les assemblees internacionals de l'Assemblea Nacional Catalana o la xarxa de casals catalans.

El Consell per la República, un escull en les negociacions?

El Consell per la República s'ha convertit en una pedra a la sabata a les negociacions entre Junts i ERC, encara encallada 15 dies després de la segona investidura fallida de Pere Aragonès. Segons Comín, la voluntat del Consell sempre ha estat que sigui un òrgan transversal de tot l'independentisme i ha culpat que no ho sigui als partits que no han apostat per ell; la CUP, que en no forma part i ERC té un membre, tot i que sempre ha recelat de l'organisme. "Si no som més transversals no és una falta nostra, és perquè algunes organitzacions no han volgut estar amb tot el dret de món. El que no és legítim és que ens diguin que no som transversals, perquè si no ho som, és perquè no hi son", ha raonat.

Comín ha destacat que estan satisfets de la feina que han fet des del Consell, plantejant una estratègia per aconseguir la independència, tot i que considera que encara necessiten enfortir els instruments necessaris "per guanyar el pols amb l'Estat". Sobre el carnet d'Identitat Digital Ciutadana (ID), Comín ha dit que, d'una banda, és una prova de pertinença a l'òrgan i que ell interpreta com la voluntat de mantenir viu el vot de l' 1-O: "Quan una persona es fa del Consell és que no renuncia al que va dir en la papereta de l'1-O".