El nou conseller d'Esports, Bernardo Álvarez, ha comparegut per primer cop aquest matí en la comissió de la nova conselleria del Parlament de Catalunya. Totes les mirades estaven fixades en les paraules del nou conseller sobre l'oficialització de les seleccions catalanes, ja que l'acord entre el PSC i Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat incloïa la creació d'una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l'Esport, que ha de promoure les seleccions esportives catalanes que, segons diu l'acord, "poden optar a la participació directa a l’àmbit internacional pel fet d’haver-se constituït abans que la federació estatal corresponent i d’acord amb l’arrelament social i històric a Catalunya".
Lluny de mullar-se, el conseller d'Esports ha assegurat que és una decisió de les federacions esportives decidir fins on volen arribar. "Les federacions han de dir fins on volen arribar", ha assegurat el titular d'Esports, que ha subratllat que compliran amb els acords d'investidura. Això sí, Álvarez ha volgut deixar clar que no són els jugadors qui han de decidir amb quina selecció han de jugar, després d'una pregunta del diputat del Partit Popular, Pau Ferran Navarro. "Tenim molt clar que volem les millors seleccions catalanes possibles. Jo mateix he sigut jugador de la selecció catalana i espanyola absolutes de bàsquet i és un orgull", ha remarcat el conseller del Govern de Salvador Illa. Álvarez, amb tot, ha remarcat que acompanyaran a les federacions, ja que l'esportista "únicament vol competir en les millors condicions", ha remarcat.
Xoc entre independentistes i espanyolistes
Davant les paraules del titular d'Esports, els grups de l'oposició han volgut pressionar sobre aquesta qüestió. Sobretot Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, el Partit Popular i Vox, mentre que els Comuns es manifestaven a favor de la participació de les seleccions catalanes en competicions oficials, posant d'exemple el cas del Regne Unit. La diputada de Junts, Montse Ortiz, ha collat el conseller demanant l'oficialització de les seleccions catalanes i del Comitè Olímpic Català, així com ha demanat un pla estratègic de grans esdeveniments internacionals perquè siguin organitzats a Catalunya.
En canvi, Esquerra Republicana ha intentat fer valdre el seu acord amb el PSC. La diputada republicana, Marta Vilalta, fins i tot ha renyat el conseller perquè "no ha estat prou clar" reivindicant l'acord amb el seu partit. "Que Catalunya no pugui competir amb seleccions pròpies és una anomalia només entesa des d’una òptica d’una Espanya centralista i amb fòbia de les nacions com Catalunya", ha assegurat la republicana, que ha recordat l’article 48.2 de la Llei estatal 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport.
Desburocratització, modernització d'infraestructures i vincular català i esport
Mentre el conseller no era del tot clar amb el posicionament del Govern de Salvador Illa sobre l'oficialització de les seleccions catalanes, executiu i oposició es posaven d'acords amb altres qüestions com ara la reducció de la burocràcia, impulsar un pla de xoc per modernitzar les actuals infraestructures esportives o vincular l'esport i la Salut -"Els CAP han de poder prescriure activitat física", ha dit el conseller-.
En canvi, el Govern ha xocat amb la CUP sobre la qüestió del turisme esportiu. Mentre el conseller apostava per diversificar els esdeveniments, fer els macroesdeveniments sostenibles, que tinguin retorn i que puguin millorar l'economia local, els cupaires posaven com a exemple la Copa Amèrica fent referència a la "mala gestió". En canvi, el PSC s'ha alineat amb l'independentisme i els Comuns pel que fa a vincular l'esport i la llengua catalana. "Ha de ser una eina important. Que tothom es pugui comunicar en català sense anar en contra de ningú", ha reivindicat el conseller.