L’oficialitat del català a la Unió Europea ha pres protagonisme en els darrers dies, arran de les exigències de Junts per Catalunya al govern espanyol perquè aconsegueixi i garanteixi la plena oficialitat del català, una exigència que forma part dels acords per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i que els independentistes retreuen que no s’està complint. Mentre Junts considera “insuficient” un acord administratiu perquè el català es pugui utilitzar al Parlament Europeu mentre arriba l’oficialitat, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, veu amb bons ulls aquesta opció, i veu factible aconseguir “a curt termini” la majoria que permetria l’ús del català a l’Eurocambra. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Duch ha afirmat que aquest seria un “pas important” mentre s’espera l’oficialitat a la Unió Europea, que és un procés “més complicat” pel qual cal “picar pedra” perquè cal la unanimitat dels 27 estats membres.
La carta d’Albares per pressionar
El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, va enviar el passat 24 de setembre una tercera carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per reclamar que el català, el gallec i l’euskera puguin utilitzar-se en els plens de l’Eurocambra. El titular d'Exteriors ja havia fet aquesta petició el març del 2024 i el setembre del 2022, sense obtenir resposta. Per tal que la Mesa del Parlament Europeu —també anomenada Bureau— aprovi la proposta del govern espanyol caldria una majoria de set dels catorze vicepresidents que la componen. “Els telèfons s’aixequen, i més que s’aixecaran”, ha destacat sobre la feina que la seva conselleria i el ministeri d’Exteriors espanyol estan fent per aconseguir l’ús del català a l’Eurocambra i la plena oficialitat a la UE. “Això no es queda en una carta”, ha remarcat el conseller. En aquest sentit, ha recordat que la possibilitat de fer servir el català ja “existeix” als consells de ministres de la Unió Europea, a la Comissió Europea o al Comitè de les Regions. Segons Duch, la carta d’Albares afegeix “pressió” per obrir el debat i, tot i que no ha volgut posar terminis, creu que es podrien assolir les majories necessàries “en uns mesos o un any”. L'ús del català al plenari no implica l'oficialitat de la llengua a totes les institucions comunitàries, ja que això ho han de decidir per unanimitat els 27 estats membres al Consell Europeu, però es mostra “optimista” pel que fa a poder utilitzar el català en els plenaris, que només depèn d’una majoria a la Mesa del Parlament Europeu.
La feina a Acció Exterior
Jaume Duch també ha parlat a Catalunya Ràdio sobre la feina que ha de fer Acció Exterior, basant-se en la seva experiència com alt funcionari europeu durant dècades. L'últim càrrec que va ocupar, entre el 2017 i el 2014, abans de convertir-se en conseller del govern de Salvador Illa era el de director general de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu. Duch creu que la Generalitat té “marge” per influir i participar en la presa de decisions a Brussel·les, en mecanismes com el Consell de Ministres de la UE que, ha admès, en el passat potser no s’han utilitzat prou. Segons la seva opinió, tothom vol “defensar els seus interessos” a Europa, independentment de si tracta d’un govern local, regional o nacional, i que la capacitat de fer-ho depèn de “si et mous com t’has de moure".
Pel que fa als interessos catalans, Duch també ha elogiat que el president espanyol, Pedro Sánchez, viatgés a la Xina i entre els temes de la seva agenda tingués el d’evitar les sancions en forma d’aranzels al sector porcí com a represàlia a la voluntat europea d’imposar aranzels als cotxes elèctrics xinesos. El conseller ha recordat que el sector porcí català té una gran rellevància econòmica i empresarial i representa prop del 80% de les exportacions espanyoles.
Dia Europeu de les Llengües
Aquest 26 de setembre es commemora el Dia Europeu de les Llengües, un homenatge que se celebra des del 2001 a la diversitat lingüística europea, un continent amb més de 200 llengües pròpies, de les quals, 24 són llengües oficials. Aquestes llengües estan establertes a l'article 55.1 del Tractat de la UE (TUE) i inclouen: Alemany, búlgar, txec, croat, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, anglès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès i suec. El català és la llengua autòctona més gran de la Unió Europea que no compta amb el reconeixement de llengua oficial i de treball de la UE. Perquè sigui oficial, cal que sigui inclosa en la llista de llengües de l’article 1 del Reglament 1/1958 del Consell de la UE.
Gràcies a la pressió popular i política, el govern espanyol va sol·licitar per carta la inclusió del català en aquest reglament i va proposar una reforma del Reglament que situa el català com a llengua oficial de ple dret. El 17 d'agost del 2023, el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel Albares, va enviar una carta al Consell Europeu sol·licitant oficialment la modificació del reglament del règim lingüístic de la UE, la inclusió del català, el gallec i l’euskera com a llengües oficials.