Més consens. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha afirmat avui que “cal treballar per un consens de país” perquè el català continuï sent la llengua vehicular del país a les escoles catalanes, fent referència al projecte lingüístic pactat entre ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem, que ahir es va ajornar davant la crítica d’entitats socials i la comunitat educativa. “Hem parat el cop amb el decret perquè teníem una espasa de Dàmocles”, ha assegurat Ciuró davant la iniciativa del Departament d’Educació enfront de l'execució de la sentència del 25% del castellà i ha insistit que cal un consens perquè els tribunals no marquin el futur lingüístic del país. La consellera ha repassat l’actualitat i les accions del seu departament, en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribunal Catalunya, a l’hotel Palace de Barcelona. A l’acte, han assistit membres del govern, com el vicepresident i els consellers d’Educació, Afers Socials i Afers Exteriors, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, així com representants dels col·legis de l’advocacia, de procuradors, i de lletrats de l’Administració de la Justícia.

“Va ser una reflexió personal. Els pactes es fan i es desfan. Estic arrenglerada amb el que diu el meu partit”, ha afirmat la consellera en ser preguntada si  va ser renyada per la seva defensa  de pactes amb el PSC, en una entrevista aquest cap de setmana. La presentació de la consellera ha estat a càrrec de  l'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, de la qual ha assegurat: “Una de les seves virtuts és que és una persona de paraula, que vol poder arribar a fer i no a ser.” Ciuró també ha defensat  que es mantingui el treball conjunt entre Junts i ERC perquè “el 52% arribi al 70%”, tot i que ha insistit que cal “exercir”, és a dir governar. La consellera ha avançat que abans de l’estiu vol assolir amb els operadors jurídics la constitució de la Taula pel Pacte català a la Justícia, amb la creació de grups de treball que facin propostes, ja que en aquest àmbit on la llengua pròpia recula cada any i ara les sentències en català són un escàs 7%. 

Cel·la encoixinada

La consellera Ciuró ha assegurat que el Departament de Justícia segueix el seu objectiu de “mantenir la seva ànima social”, i ha reivindicat  que se li ampliï el  pressupost que “només ha augmentat el 4%, i seguim sent els darrers”. Ha reivindicat que les presons catalanes “han d’estar al centre”, tant les persones condemnades com els professionals. En aquest sentit, la consellera ha avançat que el mes vinent de maig es posarà una cel·la encoixinada en una presó per poder engegar una prova pilot per aconseguir les contencions mecàniques zero. El departament havia ajornat aquesta iniciativa per la falta de material, que primer només tenia una empresa d’Irlanda i ara s’ha trobat en una empresa de Lleida, ha assegurat. També ha indicat que les mesures penals alternatives (MPA), tot i que hi ha força entitats acollidores, triguen set mesos a poder-se concedir a les persones condemnades.

 

Habitatge

La consellera Ciuró  també ha estat crítica amb el govern espanyol vers la política d’habitatge, on té màximes competències i “mai ha fet una solució efectiva”. Ha afegit que no s’han donat competències a ajuntaments   i altres ens per resoldre problemes i es  donen “cops de peu endavant”, com la nova moratòria dels desnonaments fins al 30 de setembre, tot i que s’executen.

Pel que fa a la memòria història, “una de les joies de la corona”,  Ciuró ha avançat que es farà un canvi  en la nova llei per tal que s’ampliï el concepte de víctima a persones que van ser detingudes o entitats espoliades, com els ateneus. “Mai hem sigut un Estat, però sí un país”, ha conclòs. 

A l’acte, li han preguntat per les segones convivències dels membres del Govern d’aquest cap de setmana,  de les quals ha assegurat que van tractar temes d’actualitat, com la  invasió d’Ucraïna. I preguntada pel menjar ha dit: “Auster i un punt fred” i amb humor ha proposat que durin a la tarda i “fer uns gintònics”.