Sabent que la interlocutòria que avui ha signat el jutge Llarena, arran de l'informe dels Mossos d'Esquadra per la no detenció del president Carles Puigdemont el passat 8 d'agost, no tindrà sobre ella cap repercussió, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha explicat que el Govern l'acata. Pablo Llarena, el jutge que des de 2017 demana la detenció del president a l'exili per un delicte de malversació pel referèndum de l'1 d'Octubre, ha signat una interlocutòria molt dura on veu delicte en la fugida de Puigdemont i ha demanat a un jutjat de Barcelona que ho investigui per tal de depurar responsabilitats i mantenir així la croada contra, no només el president Puigdemont, sinó també contra el seu entorn més proper, que va col·laborar en el joc de mans que va evitar la detenció abans d'entrar al Parlament de Catalunya i davant de 300 policies.
La consellera d'Interior i Seguretat Pública, que en el moment dels fets encara no ocupava el càrrec, ha comparegut acompanyada del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, en una roda de premsa que ha servit per acceptar que el país viu un problema greu amb les armes blanques, i ha anunciat un pla de xoc de "tolerància zero". Ha aprofitat que tenia l'atenció dels mitjans per reafirmar el compromís del seu govern amb la justícia i, en paraules textuals, "acatar" la dura interlocutòria del jutge Llarena. El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, per la seva banda, també ha volgut mostrar la completa disposició de la policia catalana a complir "qualsevol ordre judicial", "sense excepció".
El jutge Llarena és crític amb l’actuació dels Mossos i considera que els informes “no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial pogués abordar la detenció del processat rebel en el seu trànsit fins al lloc on es va unir a l’aglomeració de persones que l’esperaven” ni la “impossibilitat d’abordar amb efectivitat el seu posterior seguiment i abast, fins al punt que es va materialitzar la seva fugida del territori nacional”. Llarena estira les orelles als Mossos i assegura que l'informe que li van presentar no explica com va ser possible que no fos detingut el seu objectiu de caça major.
Compromís amb els Mossos
Amb tot, però, la consellera ha reiterat que, més enllà d'acatar Llarena, manté el compromís amb el cos dels Mossos d'Esquadra. Caldrà veure quines repercussions acaba tenint aquesta interlocutòria si el cas avança i s'investiga com un delicte la fugida de Puigdemont, per als comandaments del cos que van participar en el dispositiu per detenir-lo i també per als seus col·laboradors, agents dels Mossos o membres de Junts. Pocs dies després de prendre possessió, i fins i tot abans de nomenar formalment Trapero com a cap polític dels Mossos, la consellera va fer cessar els dos màxims responsables del cos dels Mossos d'Esquadra el 8 d'agost, el comissari en cap Eduard Sallent -qui signa l'informe que esmena Llanera- i la número dos del cos, la comissària Rosa Bosch.