No tothom dins del Tribunal de Comptes està d’acord amb la nova persecució contra dirigents independentistes. Així es desprèn de l'informe de fiscalització de l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017, avançat per l'ACN i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. L’informe compta amb un vot particular, el que va presentar la consellera María Dolores Genaro Moya. Entre altres coses, denuncia la urgència amb què es va voler aprovar el document, sense donar marge per efectuar observacions. Però el més important: qüestiona les pròpies conclusions de l’informe, assegurant que la Generalitat no va extralimitar-se en les seves funcions i que l'òrgan fiscalitzador no ha fet bé la seva feina. Fins a 35 alts càrrecs de la Generalitat han estat citats com a responsables per aquest informe esbiaixat i exagerat.

En l’escrit, Genaro recorda que el Tribunal de Comptes hauria de fer "un judici estrictament tècnic sobre el sotmetiment als principis de legalitat, eficiència i econòmica de l'activitat economicofinancera desenvolupada per la Generalitat en relació amb l'acció exterior". En canvi, lamenta, l’òrgan ha incomplet els principis d'“imparcialitat, claredat, concisió, equilibri i ponderació”. Recorda que l’anàlisi ha de ser “objectiva i imparcial” i “evitar judicis de valor i interpretacions que no estan prou fonamentades”.

Així, la consellera del Tribunal de Comptes assegura textualment que “amb les dades que s’indiquen a l’informe, no sembla que existeixi en aquests casos una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació amb l’àmbit competencial que li correspon”. Denuncia, a més, que en alguns casos “es confereix caràcter irregular al viatge o activitat com a conseqüència de declaracions efectuades a la premsa amb posterioritat a l’acte”. Això, sosté el vot particular, “no desvirtua el seu caràcter oficial i la seva possible inclusió dins les competències autonòmiques”.

En aquest punt, María Dolores Genaro posa exemples: el viatge del president Artur Mas per participar en la Segona Trobada de Líders Europeu Liberaldemòcrates a Amsterdam, el febrer del 2013, i el del president Carles Puigdemont a Copenague per inaugurar la delegació de la Generalitat als països nòrdics, l’agost del 2017.

El vot particular també impugna les referències a activitats “que semblen excedir d’aquest àmbit competencial, però que, per la seva duració, característiques o altes factors, apareixen clarament com a accessòries a una activitat principal desenvolupada dins l’àmbit". Posa l’exemple del conseller d’Exteriors, Raül Romeva, que va viatjar a Dinamarca i al Regne Unit el maig del 2016, “participant un dels quatre dies en un acte la temàtica del qual està relacionada amb el procés independentista”.

“El nombre total de les activitats reflectides a l’informe que es consideren incurses en aquests dos supòsits seria de 64”, apunta la consellera del Tribunal de Comptes.

“Mitjans de prova no concloents”

A banda dels viatges, el vot discrepant assenyala que hi ha “altres activitats irregulars deduïdes de mitjans de prova no concloents i que, per tant, tampoc compten amb el suport d’evidència adequada i suficient”. En aquest sentit, la consellera destaca almenys 28 activitats “en les quals l’evidència s’obté d’una nota de premsa i no de la documentació integrant dels expedientes de despesa.

María Dolores Genaro també constata almenys 52 activitats “que si bé mantenen relació amb l’àmbit del procés d’independència, constitueixen simples declaracions polítiques o ideològiques i expressió d’opinions, sense cap mena de transcendència econòmica o comptable” Per tant, haurien de quedar fora de l’àmbit de la fiscalització del Tribunal de Comptes.

“Importància major de la que realment és”

La conclusió final de la consellera del Tribunal de Comptes és demolidora. “Les constants reiteracions en els resultats que s’exposen condueixen que es produeixi la impressió en el lector que la importància relativa dels fets exposats és molt major de la que realment és”, assegura Genaro en el vot discrepant. Posa l’exemple d’un viatge del 24 de gener del 2017 que és citat fins a cinc vegades en l’informe i una en les conclusions.

A més, en l'inici del seu vot particular, la consellera denuncia la "urgència incomprensible" amb la qual el Tribunal de Comptes va voler aprovar l'informe a finals de març de 2019, malgrat les seves peticions perquè s'ampliés el termini per realitzar observacions de caràcter tècnic. Una vulneració el procediment mai vista abans, al seu parer.

Citats el 29 de juny

Segons el Tribunal de Comptes, els presumptes responsables de l'acció exterior són un total de 35 persones, on destaquen els expresidents Mas i Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras. Hi ha molts altres exconsellers: Raül Romeva, Jordi Turull, Francesc Homs, Neus Munté i Andreu Mas Colell. Han estat citats el pròxim 29 de juny a les 9.30 a la seu del Tribunal de Comptes a Madrid. Si fos necessari, es prorrogaria també el dia 30 de juny. L'òrgan els demana quantitats desorbitades. 

Per altra banda, aquest informe ha permès que, després d'una denúncia de la Fiscalia la setmana passada, el jutjat 18 de Barcelona hagi obert diligències contra l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat.