La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha anunciat aquest dijous a la comissió parlamentària de Justícia que treballa “de forma discreta” amb el govern espanyol perquè la Prefectura de la Policia a la Via Laietana de Barcelona passi “de ser un lloc de tortures durant el franquisme a un espai de memòria i reparació”. Recentment, entitats catalanes -amb Òmnium i la Comissió de la Dignitat al capdavant- han impulsat una campanya internacional perquè la policia espanyola marxi d’aquest edifici i es recuperi per a la memòria democràtica, com es va aprovar en el Congrés dels Diputats el 2017, però el govern del PSOE ho ha frenat fins ara. En l’àmbit de Memòria Democràtica, la consellera també ha avançat que l'avantprojecte de la nova llei catalana de Memòria es preveu presentar al Parlament el febrer de 2023 i que aviat s’anunciarà un nou pla de foses “amb un increment notable d’obertures”. Aquesta iniciativa ha estat reconeguda per la diputada de la CUP Montserrat Vinyets, perquè "si no s'avança ja no quedaran familiars per fer el dol", i ha demanat a la consellera que Justícia “faci informes sobre els seus responsables perquè són assassinats, malgrat que després els jutjats facin el de sempre: zero”.
Complert un mes i escaig com a nova consellera de Justícia, Ubasart ha exposat les prioritats del departament, que el diputat Jordi Jordà, d’En Comú Podem, el seu antic partit, l’ha qualificat de “continuista” i “sorprenent pel diferent perfil que té amb l’anterior consellera”, referint-se a Lourdes Ciuró (Junts). Abans, Ubasart ha agraït obertament la tasca de Ciuró i el seu “traspàs amable” dels projectes en curs, a més d’assegurar: “Construirem sobre el ja construït, però amb mirada pròpia i prioritats”. Diversos diputats de l’oposició han advertit la consellera que “sense pressupostos no podrà fer tot el que ha anunciat”. En aquest sentit, el diputat de Junts Quim Jubert li ha preguntat la raó perquè “el departament de Justícia té 20 milions menys que en els pressupostos del conseller Giró”. I Ubasart ha respost a tots: “Com a consellera independent us animo a tots que us poseu a treballar perquè necessitem aquest pressupost” i ha convidat el diputat del PSC, Rubén Viñuales, que “també empenyi al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial per tenir més recursos”, ja que Justícia té competències compartides amb ells.
Pla d’acollida a jutges de fora
En aquest sentit, una de les novetats anunciades per la consellera Ubasart és impulsar “un pla d’acollida” per als jutges i jutgesses que venen d’altres comunitats de l’Estat i es vulguin quedar a Catalunya per reduir l’històric dèficit de jutges que arrossega el país. No ha detallat el pla, tot i que ha destacat que és prioritari que els professionals que treballen a Catalunya han de conèixer el dret civil propi i l’ús del català. També ha afirmat que es mantindran les beques per a futurs jutges catalans. A més, la consellera ha avançat que mantenen negociacions amb el Ministeri de Justícia que no s’elimini els 898 jutges de Pau que hi ha a Catalunya, com preveu la llei d’eficiència processal, que preveu el govern espanyol, ja que altres territoris tenen un paper simbòlic.
Pel que fa als canvis normatius, com la modificació del llibre sisè del Codi Civil Català sobre arrendaments, Ubasart ha indicat que ara està en revisió a la Comissió de Codificació. Per contra, ha detallat que la proposta legislativa de l'anterior consellera de Junts per actuar contra les ocupacions per delinquir: "No ens convenç la modificació proposada." Ha detallat que la reforma "pot no ser aplicable", ja que afecta la Llei d'Enjudiciament Civil que és competència del govern espanyol, i també que la modificació "pot crear inseguretat jurídica en equiparar accions delinqüencials amb situacions de vulnerabilitat".
La digitalització del sistema penal
Pel que fa a inversions, la consellera Ubasart ha informat que “el primer gran repte” és la digitalització del sistema judicial, i que hi ha “40 milions d’euros dels fons Next Generation, que s’han de gastar abans de desembre de 2025”, i que aquest any ja s’ha licitat i es començarà a implantar a poc a poc el sistema d’e-justícia a l'àmbit penal, amb l’objectiu que a finals de 2024 ja estigui implementat, que és el darrer àmbit que falta.
Quant a infraestructures, la consellera ha admès que “alguns partits judicials necessiten actuacions urgents, com ara els jutjats de Martorell”, dels quals ha indicat que hi ha previst que les obres del nou edifici s’iniciïn l’estiu vinent, i que la Ciutat de la Justícia de Tarragona, fora esperada, es posarà en marxa el 2026.
La salut mental a les presons
La consellera Gemma Ubasart ha destacat els problemes de salut mental que es detecten en persones tancades a les presones catalanes i faran actuacions per a una major atenció, així com a evitar els suïcidis als centres, i ha transmès “el seu condol” a les seves famílies. “Les presons han de ser amables, però també segures”, ha declarat la consellera i ha admès que la situació als centres penitenciaris "estan tensats” i cal fer actuacions i tornar les activitats que hi havia abans de les limitacions per la covid-19,. Ha declarat que vol fer "pedagogia" sobre el que es fa als penals, "seguint l'esperit del socialista català Rafael Campalans". També ha apostat per tirar endavant l’acord de jubilacions anticipades, que ara s’han paralitzat a l’Estat espanyol. No obstant això, la consellera ha indicat que s'està negociant amb el govern espanyol, a banda de l'esmena presentada per ERC als pressupostos de l'Estat.
Els grups del PP, Cs i Vox han insistit que es protegeixi més als funcionaris, mentre que la diputada de la CUP ha reclamat que “es trenqui aquesta falsa dicotomia”, entre centres més garantistes front a centres més segurs. En aquest sentit, han preguntat a la consellera què farà amb les contencions mecàniques, que una circular de 2021 les va limitar amb un pla pilot amb una cel·la encoixinada a la presó Brians, i la consellera Ciuró ho va reconduir davant les queixes dels funcionaris. "Seguirem treballant per assolir les contencions zero, com recomanen organismes internacionals, i treballarem amb rigor i evidència empírica", ha conclòs la consellera.