Diplomàtics del consolat dels EUA a Barcelona han anat de calçotada, seguint la tradició gastronòmica catalana d'aquests dies, i l'escena ha fregat el surrealisme. Amb to irònic, i també simpàtic, el consolat ho ha recollit en un vídeo. I ha advertit: "Anar de calçotada pot ser una missió complicada per als diplomàtics dels Estats Units si ningú no els ha explicat abans en què consisteix...".
Anar de calçotada pot ser una missió complicada per als diplomàtics dels Estats Units si ningú no els ha explicat abans en què consisteix... pic.twitter.com/bBoVh5WQ82
— U.S. Consulate General Barcelona (@USConsulateBCN) March 10, 2023
En el vídeo apareixen els diplomàtics despistats sense saber ben bé com funciona la calçotada, molt allunyada de la cultura gastronòmica dels EUA. La mestressa del restaurant s'escandalitza per com ho estan fent i els explica com es mengen els calçots. I finalment, apareixen gaudint de l'àpat.
Com tantes coses, el descobriment del calçot va ser fruit de la casualitat, i l'autor, a finals del segle XIX, va ser un ciutadà de Valls (Alt Camps) de nom Benaiges, conegut com el "Xat de Benaiges", que va començar a menjar a la brasa els brots tendres de cebes velles, i que també es va inventar la salsa que ha evolucionat fins a l'actual. El cultiu dels calçots és llarg i laboriós. Comença a finals d'any, quan se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ha germinat i ha crescut, s'arrenca i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual va creixent. Cal esperar que tregui cap com una ceba normal, llavors s'arrenca de nou, cap a l'estiu, es guarda unes setmanes i llavors es talla el tros de dalt i es torna a plantar; ha de quedar mig enterrada, mostrant la blancor de la planta a l'exterior.
El calçot, com les altres cebes, té una gran quantitat de ferro, calci, fòsfor i magnesi, així com una important quantitat de vitamines B, C i E. Pot dir-se dels calçots que són molt bons per regular l'organisme. Té una gran acció depurativa, i la presència de flavonoides fa que tingui propietats antioxidants.
Sobre la salsa hi ha controvèrsia, com en el cas del xató o del romesco, si bé està més o menys admès que totes deriven d'aquest últim. Com que cada poble, cada restaurant i cada casa tenen la seva recepta, donarem la que figura al web de la Cambra de Comerç de Valls, que és qui organitza cada any la calçotada que reuneix a la ciutat milers i milers de visitants àvids de devorar calçots. Els ingredients bàsics són: 100 grams d'ametlles torrades, 30 grams d'avellanes torrades, 4 o 5 tomàquets vermells rostits, 1 cabeça d'alls rostits, 80 cl d'oli d'oliva, 1/2 gotet de vinagre, 1 pebrot sec o pebre vermell dolç, julivert i sal. Es pica tot al morter i s'afegeix l'oli, o es tritura tot amb la batedora fins a aconseguir una salsa ben fina.