Són més les formacions polítiques amb representació al Congrés que aquest dimecres no assistiran a l’acte oficial de commemoració del 45è aniversari de la Constitució que no pas les que sí que hi aniran. PSOE, PP, Sumar, Coalició Canària i UPN sí que assistiran a l’acte de la cambra baixa, però no estaran a l'edifici situat a la madrilenya carrera de San Jerónimo ni Esquerra Republicana, ni Junts per Catalunya, ni Bildu, ni PNB, ni BNG. Tampoc no hi anirà Vox. Tot això, en un aniversari de la carta magna marcat per l’amnistia. Una llei que genera a Espanya remor de togues: jutges demanant una desobediència generalitzada contra un text que mira de reparar la persecució judicial a independentistes. El govern espanyol insisteix que la norma és constitucional i que, com els indults, serà finalment acceptada per la societat espanyola, perquè va en benefici de la "convivència".
Totes aquestes formacions que no faran acte de presència aquest dimecres —excepte PNB i Vox— també van plantar Felip VI en l’acte inaugural de la legislatura. Els nacionalistes bascos sí que van fer acte de presència, però no a la desfilada militar. L’argument dels ultradretans per no assistir a l’acte, però, és ben diferent que la de les altres formacions: "Nosaltres no estem al costat dels qui trenquen la Constitució ni participem en teatrets, i aquell dia estarem amb els espanyols i als actes regionals", argumentava aquest dilluns Ignacio Garriga. Sigui com sigui, aquest dimecres no assistiran en aquest 45è aniversari constitucional 59 dels 350 diputats.
Tot, enmig d’un context d’ira en el poder judicial. La setmana passada, exmagistrats del Tribunal Constitucional van participar en un aquelarre contra l’amnistia organitzat pel PP al Congrés dels Diputats. L’expresident de l’òrgan, Francisco Pérez de los Cobos, va demanar “batallar” contra una llei que representa un “desafiament a l’ordre constitucional”, un text que vulnera, a parer seu, el principi de seguretat jurídica i el d’igualtat. Però no va acabar aquí la cosa. L’exmagistrat del tribunal de garanties Jorge Rodríguez Zapata va animar a desobeir: “Hem de defensar el dret a resistència amb tots els mitjans al nostre abast: manifestacions, boicots o no compliment de les lleis quan els altres no les compleixen”.
També aquest dimarts jutges i fiscals espanyols van portar fins a Brussel·les les seves denúncies contra l’amnistia. A través d’un acte convocat per Ciutadans al Parlament Europeu, la presidenta de l'Associació Professional de la Magistratura, Maria Jesús del Barco, va denunciar que els jutges són víctimes de partits polítics. “Aquesta llei d'amnistia suposa suprimir el poder judicial al meu país”, va assenyalar la jurista.
No han estat els primers casos. Des que Sánchez va anunciar les seves intencions d’aprovar una llei d’amnistia, els jutges s’hi han oposat frontalment. Fa un parell de setmanes, per exemple, fins a 21 jutges d’instrucció de Barcelona es van adherir a un comunicat d’entitats judicials espanyoles contra la llei que repara la persecució judicial a independentistes. Una setmana abans, l'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD) i Fòrum Judicial Independent (FJI) havien signat un acord de condemna als pactes del PSOE amb l’independentisme.
Una setmana després de la doble pantoflada judicial a Sánchez: CGPJ i Suprem
Cal recordar, a més, que la setmana passada el Consell General del Poder Judicial va qualificar Álvaro García Ortiz com a “no idoni” per ocupar el càrrec de Fiscal General de l’Estat, una proposta del govern espanyol. El ministre Félix Bolaños assenyala que el jurista compleix amb tots els requisits per ocupar aquest càrrec; però la cúpula de jutges espanyols —amb el mandat caducat des de fa cinc anys, cosa que provoca una majoria de vocals conservadors col·locats pel PP— s’hi oposa. I també el mateix dia el Tribunal Suprem va anul·lar el nomenament de Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d’Estat perquè no és una jurista “de prestigi reconegut”.
El PSOE insta el PP a complir la Constitució renovant el CGPJ
Al cap i a la fi, tot acaba tenint relació: és obligació constitucional renovar el Consell General del Poder Judicial, i el PSOE insta el PP a negociar amb els socialistes la renovació de la cúpula de jutges espanyols, per tal de complir la Constitució. Per a renovar el CGPJ, es necessita una àmplia majoria, per això els socialistes necessiten arribar a acords amb els populars. El PP, però, demana que, de forma simultània, es faci una renovació i una reforma de l’òrgan.
El PSOE no tanca la porta a la reforma, però suplica que primer de tot es faci la renovació, que és el més senzill de fer. I el govern espanyol té un bon argument al seu favor. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, s’ha posicionat a favor de la mateixa línia defensada per l’executiu presidit per Pedro Sánchez: primer de tot, la renovació, i després, en tot cas, una reforma del CGPJ.