Dia històric al Senat. I gairebé inèdit. La Cambra Alta ha donat llum verda definitiva a la tercera reforma de la Constitució del 1978 (la primera amb un contingut social) en un ple que el PSOE i el PP han exhibit una complicitat gairebé impensable en qualsevol altra matèria. Com al Congrés dels Diputats, el suport de la reforma ha sigut quasi total, amb l’únic vot discordant de Vox, que s’hi ha oposat. 254 vots a favor i 3 vots en contra.
Un dels noms propis ha sigut Juan Ramón Amores, el primer senador amb ELA d’Espanya, que ha sigut l’encarregat de defensar la posició del PSOE. Ha celebrat que la Constitució avui “representa més persones que ahir” i ha aixecat més d’un aplaudiment unànime de tota la cambra. El primer, després de manllevar una cita de Martin Luther King: “Si no pots volar, corre; si no pots córrer, camina; si no pots caminar, arrossega’t; però sigui el que facis, continua movent-te cap endavant”. Quan ha acabat la seva intervenció, l’hemicicle ha respost amb una ovació amb tots els senadors dempeus.
El Dret Civil valencià, novament exclòs
L’altre protagonista del ple, igual que la setmana passada al Congrés, ha sigut el Dret Civil valencià. Compromís va tornar a presentar una esmena per incloure el Dret Civil valencià a la Carta Magna, seguint la voluntat de l’Associació de Juristes Valencianes i un mandat de les Corts Valencians, on va tenir el suport del PP i el PSOE, que ara li han tancat la porta. La Mesa del Senat va inadmetre aquesta proposta i avui ha tornat a rebutjar-la després de la reconsideració presentada per Compromís. Vista aquesta decisió, el senador Enric Morera ha denunciat des del faristol del Senat que el PP i el PSOE “tracten el poble valencià com un poble disminuït”. Minuts abans, ha confirmat que, igual que al Congrés, presentaran un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra aquest vet, que suposa un “dany irreparable” i indica que “quelcom fa olor de podrit al Regne d’Espanya”.
Des de Junts per Catalunya, Josep Lluís Cleries ha posat en relleu que aquesta reforma “demostra el caràcter obsolet i ranci” d’una Constitució que “tenia la pretensió de ser una porta oberta a la llibertat i a la democràcia”, però que per Catalunya “ha acabat sent una llosa immensa per frenar la llibertat i la democràcia”.
Finalment, Carla Antonelli, de Más Madrid i primera senadora trans d’Espanya, ha reclamat anar un pas més enllà en la modernització de la Constitució i ha advocat per afegir l’orientació sexual i la identitat o expressió de gènere d’entre les discriminacions que figuren a l’article 14.