Llum verda del Tribunal Constitucional a estudiar a fons la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Penal del Tribunal Suprem contra la llei d’amnistia. La sala presidida per Manuel Marchena va decidir recórrer al Tribunal de Garanties l’article 1 de la norma de l’oblit penal amb “l’absoluta convicció” que vulnera el dret a la igualtat davant la llei i els principis de seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat, així com el principi d’exclusivitat jurisdiccional. L’Alt Tribunal va fer aquest pas mentre examinava el recurs de cassació d’un condemnat per un delicte de desordres públics agreujats en una protesta contra la sentència del judici del procés a Girona. El ple també accepta l’abstenció que va demanar l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo per apartar-se dels debats sobre l’amnistia. A més, ha acordat comunicar la decisió al Suprem per tal que, de conformitat amb la Llei del Tribunal Constitucional, “el procés romangui suspès fins que es resolgui definitivament la qüestió”. El ponent és el conservador Ricardo Enríquez.
🔎 La llei d’amnistia, davant el TC i el TJUE: guia sobre els jutges que l’han qüestionat
“És només la seva opinió (política) la que els fa creditors de l’amnistia”
I què deia la Sala Penal del Suprem? “Resulten completament arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa”, justificaven els cinc magistrats del Suprem. El seu argument primordial era que per tal que estigués “justificat” en termes constitucionals el “diferent tractament” que fa l’amnistia entre “els que van delinquir amb el propòsit d’afavorir el procés secessionista enfront dels qui van cometre aquests mateixos delictes animats per qualsevol altra finalitat”, caldria que no tingués el seu “exclusiu fonament en l’opinió o en la ideologia política”. Com a exemples, apuntava que no podien tenir un tracte diferent els independentistes respecte als mateixos delictes comesos “en favor de la lliure determinació de la República sahrauí, contra els desnonaments o a favor o en contra de la immigració il·legal”. “És només la seva opinió (política) la que els fa creditors de l’amnistia”, concloïen.
En la resolució, els cinc jutges qualificaven el referèndum de l’1-O de “cop d’estat secessionista” i anaven un pas més enllà: “Declarada constitucional la llei d’amnistia, les conductes que avui es descriuen com a delicte només donaran lloc en el futur amb probabilitat certa al compliment de les sancions legalment previstes en el cas que els seus autors no disposin a favor seu de la força política necessària per contribuir amb altres a la futura aprovació d’una llei d’amnistia”. “Aleshores, l’aplicació de la llei penal només serà segura per als «tontos» i per als pobres”, reblaven.
Juan Carlos Campo s’aparta del debat: el 2021 va considerar que una amnistia seria “clarament inconstitucional”
Així mateix, el tribunal de garanties ha acceptat la petició de Juan Carlos Campo d’apartar-se de tots els debats referents a l’amnistia. Per què? Era ministre de Justícia quan el 2021 el govern espanyol va indultar els presos polítics i als informes sobre els indults expressava que, “a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que es reclama des d’alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte”. Campo ja va abstenir-se sobre l’amnistia el passat mes de novembre, molt abans que la llei fos aprovada, en un recurs d’empara presentat per un particular sobre l’admissió parlamentària de la proposició de llei.
De fet, Juan Carlos Campo és un dels tres magistrats que han recusat tant el PP com alguns governs autonòmics en els seus recursos d’inconstitucionalitat. A banda de l’exministre de Justícia, també assenyalen Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa) i Laura Díez (exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica). I qui ha sol·licitat que s’apartin? Ho han demanat el PP, la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia, la Xunta de Galícia, la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de Cantàbria i govern de les Illes Balears. L’objectiu és aconseguir una majoria conservadora al TC, tot i que té poques possibilitats de prosperar.