Mer tràmit. El Tribunal Constitucional ha seguit el camí que va traçar fa quinze dies i ha admès a tràmit tots els recursos d’inconstitucionalitat que van presentar les comunitats autònomes contra la llei d’amnistia. El 3 de desembre, tal com havia avançat ElNacional.cat, el TC va acceptar el recurs impulsat per les Corts d’Aragó, que va ser el primer òrgan autonòmic a registrar-lo, i aquella decisió s’ha aplicat ara a la resta de recursos. En aquell cas, la ponent va ser la progressista Laura Díez, que va proposar al ple que acceptés el recurs, que haurà de ser analitzat a fons. Inicialment, el TC no ho veia clar perquè tenia dubtes sobre la legitimitat de les comunitats autònomes per recórrer una llei penal aprovada a les Corts Generals, però els lletrats van estudiar la qüestió i van acabar decantant-se per avalar que s'admetessin a tràmit.
“El ple ha tingut en compte que la jurisprudència constitucional ha efectuat una interpretació flexible i àmplia del requisit que la llei estatal recorreguda afecti el mateix àmbit d’autonomia d’una comunitat autònoma”, esgrimia el Constitucional fa dues setmanes. I, per motius evidents, la decisió d'avui ha sigut la mateixa amb els recursos de les onze comunitats autònomes presidides pel PP, del govern de Castella-la Manxa (del socialista Emiliano García-Page) i de dos parlaments més on el PP i Vox tenen majoria absoluta. D’aquesta manera, els recursos de les comunitats autònomes se sumen a tres altres que també s’han admès a tràmit: la qüestió d’inconstitucionalitat del Tribunal Suprem, el recurs del Partit Popular i la qüestió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Ens hem de remuntar al setembre, quan el Tribunal de Garanties va constituir una comissió de lletrats per estudiar si les comunitats podien recórrer una llei penal aprovada a les Corts Generals. Va ser una petició del president, Cándido Conde-Pumpido, davant l’excepcionalitat de la qüestió. El TC dubtava sobre l’admissió a tràmit dels recursos perquè no tenia clar que els governs i els parlaments autonòmics tinguin capacitat de recórrer la llei d’amnistia. Què diu la legislació? Per una banda, l’article 162 de la Constitució estipula que els “òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si escau, les assemblees de les mateixes” estan “legitimats” per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Tanmateix, l’article 32 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional ho acota i fixa que les autonomies poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia”. El TC havia de decidir si l’amnistia afecta l’àmbit d’autonomia de les comunitats i, per tant, les autonomies tenen capacitat per recórrer-la. I a principis de desembre va respondre que sí.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
📝 Segona ofensiva de les autonomies del PP contra la llei d’amnistia al TC
Els quinze recursos de les comunitats contra l’amnistia
En total, les comunitats autònomes han presentat quinze recursos d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia:
- Les onze comunitats governades pel PP en solitari: el govern de la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia, el govern de l’Aragó, el govern de la Regió de Múrcia, la Xunta de Galícia, la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de La Rioja, la Junta d’Extremadura, el govern de Cantàbria i el govern de les Illes Balears.
- El govern de Castella-la Manxa, presidit per Emiliano García-Page, un dels barons més crítics amb Pedro Sánchez.
- I tres parlaments autonòmics on el PP i Vox tenen majoria absoluta: les Corts d’Aragó, el Parlament de Cantàbria i l’Assemblea Regional de Múrcia.
Feijóo va demanar al TC que no “censurés” el “dret legítim” de les autonomies a recórrer l’amnistia
Fa tres mesos, el PP va llençar un advertiment al TC. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va sostenir que inadmetre els recursos d’inconstitucionalitat de les comunitats autònomes seria una “arbitrarietat extraordinària, només comparable amb la mateixa arbitrarietat de l’amnistia”. “Espero que no hi hagi censura a les comunitats perquè puguin exercir els seus drets legítims de representar l’Estat i els interessos dels ciutadans de la seva comunitat”, va afirmar. Feijóo va justificar que els presidents autonòmics “han de salvaguardar els interessos de l’Estat en el seu àmbit territorial” com a “representants ordinaris de l’Estat” (que és l’expressió que figura a tots els estatuts d’autonomia) i va apuntar que l’amnistia “atempta contra el dret a la igualtat dels ciutadans que viuen al conjunt de la comunitat i de l’Estat”.