El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat que uns 50 diputats del Partit Popular van presentar contra la llei per regular els preus dels lloguers a Catalunya. Ara, el Tribunal traslladarà la demanda i els documents al Congrés dels Diputats, al Senat, al govern espanyol, al Parlament i al Govern perquè formulin les al·legacions, ja que considera que la norma ha pogut vulnerar els articles 9.3, 10.1, 25, 33 i 149.1 en els apartats 1, 6, 8 i 18 de la Constitució.

Els populars, juntament amb Ciutadans, ja van portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries, que va emetre un dictamen en el qual apuntava que bona part del text era inconstitucional.  De fet, el PP ja havia acusat els partits independentistes i els comuns de voler que el seu partit porti el projecte de llei al tribunal espanyol per treure, al seu entendre, "rendibilitat electoral" i els va acusar de menysprear el Consell de Garanties Estatutàries "perquè és un destorb" pel seu "projecte autoritari".

El PP critica que "un dret com el de l’habitatge mai es pot protegir a costa d’un altre, que és el de la propietat privada". Segons aquesta formació, l'aprovació de la llei fomentarà que els propietaris posin a la venda els seus pisos, fent que l'oferta caigui. "Amb les okupacions, el perill que no et paguin i la limitació del lloguer, les famílies no voldran posar els seus habitatges en lloguer", va vaticinar el portaveu Alejandro Fernández durant el debat al Parlament.

Què regularà la llei exactament?

L’objectiu de la llei “és regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge”. Els habitatges que serien regulats per aquestes mesures són  els que constin com a “residència permanent de l’arrendatari” i que formin part d’una “àrea declarada amb mercat d’habitatge tens”.

La regulació d’aquesta nova llei passaria per limitar els preus de lloguers a partir de dues directrius: no podran superar els índexs de referència de la Generalitat i tampoc podran ser més alts que els dels contractes anteriors. Ara bé, aquest índex de referència es podria incrementar o minorar en un 5% si les parts ho acorden i l’habitatge compta amb tres de les següents característiques específiques: ascensor, aparcament, mobles, calefacció o aparell d'aire condicionat, zones comunitàries d’ús compartit com ara jardí o terrat, piscina comunitària, serveis de consergeria i vistes especials.

Els índexs de referència es poden trobar en un cercador habilitat a la pàgina web de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on es pot calcular l’import introduint l'adreça del pis que es vol llogar, la planta, la superfície de l'habitatge, l'any aproximat de construcció i l'estat de manteniment. També hi ha altres variables, com per exemple si l'habitatge disposa d'ascensor o està moblat.

Quins casos queden exclosos?

Quedarien fora d’aquesta regulació els habitatges arrendats amb anterioritat a l’1 de gener de 1995, els pisos subjectes a un règim de protecció oficial i els integrats en xarxes públiques d’habitatges d’inserció o de mediació per al lloguer social, o en els fons d’habitatge destinat a polítiques socials. També els relatius a habitatges arrendats d’acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori.

Els contractes que es trobin vigents actualment es continuaran regint pel que estableix la legislació anterior. Però en cas de novació o ampliació de la durada del contracte, aquest s’hauria de regir pel que diu la nova llei de contenció.

 

Image principal: Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya / Sergi Alcàzar