El PP va combatre la llei d’amnistia maniobrant fora de la Constitució. És la conclusió a la qual ha arribat el Tribunal Constitucional, que ha suspès la reforma del Reglament del Senat que van promoure els populars per poder retenir durant dos mesos la norma de l’oblit penal a la Cambra Alta i endarrerir-ne l’entrada en vigor. La modificació es va tramitar la primera quinzena del novembre del 2023 i va rebre llum verda l’endemà que el PSOE registrés en solitari la llei al Congrés. El PP tenia pressa per posar a punt la maquinària per torpedinar-la. Ara bé, Génova reconeix ara implícitament que es va passar de frenada, i fa dos dies va registrar al Senat una nova reforma del Reglament per fer marxa enrere i deixar les coses tal com estaven abans de la seva croada contra l’amnistia. Hi ha tres magistrats, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías, que han anunciat vots particulars contra la decisió adoptada pel ple del TC. Just després de conèixer-se la notícia, el portaveu del PSOE al Senat, Juan Espadas, ha disparat contra la “potinera” reforma que va impulsar el PP: “Porten tota la legislatura donant lliçons del que és constitucional o no. […] Lliçons dono que per a mi no tinc”, ha sostingut en un tuit. “Espero que aquesta cura d’humilitat els torni al camí del sentit comú i el rigor institucional”, ha afegit.
🔎 La gimcana que ha superat l’amnistia al Senat: dos mesos de soroll del PP perquè no canviï res
La reforma que va instigar el PP deixava en mans del Senat la decisió sobre la tramitació d’urgència de les proposicions de llei que arribessin del Congrés. Abans dels canvis, si la Mesa de la Cambra Baixa decidia que una iniciativa legislativa es tramités d’urgència (cosa que redueix els terminis a la meitat), aquesta declaració s’aplicava tant al Congrés com al Senat. Així doncs, en casos de proposicions de llei tramitades d’urgència, el Senat tenia només vint dies per pronunciar-s’hi a través d’esmenes o amb l’aprovació d’un veto. Amb la modificació impulsada pel PP, la Mesa de la Cambra Alta va passar a ser qui decidia si tramitava o no d’urgència l’amnistia. L’òrgan de govern del Senat, amb majoria del PP, ho va rebutjar i això va implicar que la proposició de llei va romandre-hi dos mesos, que és el límit que fixa la Constitució.
El TC reconeix un “paper preeminent” del Congrés davant el Senat en l’elaboració de les lleis
En el text de la seva reforma, el PP argumentava que l’article 90 de la Constitució parla dels projectes de llei (els que presenta el govern espanyol) i no de les proposicions de llei (les que són a iniciativa dels grups parlamentaris, com l’amnistia) i apel·lava a una “literalitat” que “no és casual, sinó fruit de la voluntat dels constituents”. Esgrimien que el text inicial de la Carta Magna al·ludia tant als projectes com a les proposicions de llei i que, en canvi, el redactat es va convertir, després de la tramitació de l’avantprojecte a les Corts Constituents, en una referència únicament a un “projecte de llei ordinària o orgànica”.
Tanmateix, el TC rebutja de ple la seva argumentació: tenint en compte la “sistemàtica interna del precepte” i el seu “encaix en les previsions constitucionals que regulen el procediment legislatiu”, conclou que el terme projecte que apareix a la Carta Magna “ha d’interpretar-se necessàriament en el sentit d’incloure tant els projectes com les proposicions de llei”, segons informa en una nota de premsa. Concretament, el TC subratlla que la Constitució “dissenya un procediment legislatiu en el qual el Congrés adopta un paper preeminent enfront del Senat”, que “actua com a cambra de segona lectura”. A parer del TC, una interpretació “estricta” del terme projecte, com feia el PP fa un any i mig, “comportaria la possibilitat d’excloure el Senat de la tramitació de les proposicions de llei, amb la incidència que això tindria en la seva capacitat co-legisladora”.
“Una disposició que distingeix entre projectes i proposicions de llei, atribuint la facultat de decidir sobre la tramitació pel procediment d’urgència d’aquestes últimes només a la Mesa del Senat, seria contrària” a la Constitució, rebla. I aquest raonament no és nou. El Constitucional va concloure en una sentència del 2002 que l’article 90 de la Constitució és “aplicable no només als projectes de llei, sinó també a les proposicions de llei” i va justificar que “l’evident semblança entre ambdues figures” posa en relleu la “identitat de raó per al seu règim jurídic”.
El PSOE va denunciar un “exemple de manipulació i utilització” del Senat per part del PP
Quan el PSOE va anunciar el recurs, el portaveu socialista al Senat, Juan Espadas, va lamentar que la modificació del Reglament era un “exemple de manipulació i utilització” del Senat per part del PP amb “finalitats partidistes” i va mostrar la sorpresa per la “brotxa grossa” amb la qual el PP “ha entès que la seva majoria absoluta el facultava per fer una cosa tan inconstitucional”. A més, els socialistes també van al·legar que la tramitació de la reforma hauria prescindit dels tràmits essencials previstos al Reglament, cosa que determinaria la invalidesa de la reforma íntegrament. Espadas va demanar al TC que prengués una decisió “com més aviat millor” per evitar les conseqüències de la reforma, però la decisió del TC, que va admetre a tràmit el recurs el gener del 2024, arriba deu mesos després que el Senat culminés la tramitació de l’amnistia.