Nova irrupció del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya. Per unanimitat, el TC ha suspès el vot delegat de Carles Puigdemont i Lluís Puig durant la constitució de la cambra catalana el passat 10 de juny, segons ha pogut saber ElNacional.cat. Va ser la Mesa d’Edat, amb una majoria independentista integrada per Agustí Colomines (Junts) i Mar Besses (ERC), la que va acceptar que els dos parlamentaris poguessin delegar el vot en el líder de Junts al Parlament, Albert Batet, davant les “circumstàncies actuals que els incapaciten” per assistir presencialment a l’hemicicle. I així va ser en totes les votacions per escollir la nova Mesa del Parlament, que va acabar amb l’elecció de Josep Rull com a president. Ara, el Constitucional ha donat llum verda la ponència del magistrat Ricardo Enríquez i ha acceptat el recurs que va presentar el PP contra uns vots “emesos il·legalment” i “desobeint reiterades sentències”. Tanmateix, l’anul·lació no té cap repercussió jurídica perquè els vots dels dos diputats no van ser determinants en els resultats de les votacions i la decisió no té efectes retroactius. De fet, el TC va rebutjar el 18 de juny adoptar la mesura cautelaríssima que demanava el PP de suspendre els vots delegats argumentant que “no van ser determinants en el resultat de les votacions”. Josep Rull va ser elegit president del Parlament amb 59 vots, davant dels 42 vots que va rebre la socialista Sílvia Paneque.
En aquell ple, Puigdemont i Puig no van poder exercir els seus drets polítics perquè la llei d’amnistia encara no s’havia publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (va entrar en vigor justament l’endemà). Ara, nou mesos i mig després, no han pogut tornar amb normalitat i garanties a Catalunya per la negativa del jutge Pablo Llarena a aplicar-los la norma de l’oblit penal. S’hi va negar inicialment el juliol i va reiterar-ho el setembre. Ara, els tres exiliats (sumant-hi Toni Comín) estan a l’espera de la decisió de la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem abans de poder recórrer al Tribunal Constitucional.
Què argumenta el TC? El Constitucional reitera que no està permès el vot delegat d’un diputat que “voluntàriament no acudeix a la cambra perquè s’ha posat fora de l’abast dels tribunals penals” i al·lega que els principis de “presencialitat i personalitat” són una “exigència general per a l’exercici del dret al vot dels parlamentaris”, que “només poden quedar exceptuats per motius extraordinaris i justificats”. “Excepcions entre les quals, en tot cas, no es pot incloure la situació processal dels que de manera deliberada es col·loquen al marge de l’acció de la justícia i abandonen el territori nacional”, rebla el TC. La sentència també reconeix que es van vulnerar els drets fonamentals dels diputats del PP.
El Parlament va blindar els vots dels diputats exiliats el passat mes de juliol
Així mateix, la inferència del TC tampoc tindrà afectacions en el dia a dia del Parlament perquè la cambra catalana va reformar el Reglament fa vuit mesos per blindar els vots dels diputats exiliats. A finals de juliol, setmanes després de l’inici de la legislatura i a les portes del debat d’investidura de Salvador Illa, el ple del Parlament va aprovar una modificació impulsada pel PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP per ampliar els supòsits en els quals els diputats poden delegar el vot. Va ser la via per garantir que els vots de Puigdemont i Puig siguin vàlids. Des d’aleshores, es pot delegar en “situacions excepcionals que impedeixin l’exercici ordinari de la funció parlamentària, degudament justificades, que han de ser apreciades per la Mesa per mitjà d’un escrit motivat i respectant el principi de proporcionalitat”.
📝 L’independentisme acorda amb el PSC i Comuns incorporar el vot telemàtic al Parlament
📝 El Parlament aprova la reforma que permetrà el vot de l’exili en plena negociació per investir Illa
La proposta de reforma del Reglament es va tramitar per lectura única, va rebre l’aval del Consell de Garanties Estatutàries, que es va pronunciar arran d’un recurs del PP, i es va aprovar per 106 vots a favor (dels grups promotors), 26 vots en contra (del PP i Vox) i dues abstencions (d’Aliança Catalana). Això ha permès que Puigdemont i Puig hagin votat al llarg de tota la legislatura.
El TC va anul·lar el vot telemàtic de Lluís Puig a instàncies del PSC cinc dies abans de la constitució del Parlament
El passat mes de juny, el TC va donar la raó a un recurs d’empara del PSC i anul·lar els acords de la Mesa del Parlament del 18 i 19 d’abril del 2023 que habilitaven un sistema perquè Lluís Puig pogués votar. L’òrgan de govern de la cambra catalana responia així a una altra sentència del TC que (també a instàncies dels socialistes) havia rebutjat la delegació del vot de Puig esgrimint que no s’ajustava a cap dels supòsits contemplats. Com a solució, el Parlament va impulsar un vot telemàtic transitori per permetre que l’exconseller de Cultura pogués votar, però la sentència del TC va concloure que no concorria “cap situació excepcional que permeti exceptuar constitucionalment l’exercici presencial del dret de vot”.
📝 El TC anul·la el vot a distància de Lluís Puig cinc dies abans que es constitueixi el nou Parlament
Va ser l’abril del 2023 quan el TC va anul·lar els acords que havia pres la Mesa el juliol del 2022 per mantenir el vot delegat de Lluís Puig i quan la Mesa va adoptar un acord polític per tal que el diputat de Junts pogués mantenir el vot a través del vot telemàtic transitori. Amb els vots d’ERC, Junts i la CUP, l’òrgan rector del Parlament va aprovar una proposta impulsada pels republicans que apostava per activar el vot telemàtic en “situacions excepcionals d’especial gravetat” que impedeixin l’exercici de les funcions parlamentàries. L’endemà, la Mesa va autoritzar el vot telemàtic de Lluís Puig. Tanmateix, la nova sentència del Constitucional va argumentar que l’autorització del vot a distància de Lluís Puig “no pot ser tinguda com a circumstància constitucionalment vàlida” per “exceptuar el principi de la presencialitat” aquella en la qual es troba “qui voluntàriament ha decidit eludir l’acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre el que pesa una ordre judicial de cerca i captura”. Tres mesos després, el TC va declarar nul·la l’habilitació del vot telemàtic a instàncies de Vox i Ciutadans.