Les eleccions generals del pròxim 10 de novembre poden permetre al PSOE i al PP recuperar els almenys 210 escons del Congrés que necessiten per renovar sols el Tribunal Constitucional (TC), el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes i el consell d'administració de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE).

En els comicis del passat 28 d'abril, els dos partits majoritaris van perdre aquesta capacitat ja que junts van sumar un total de 189 escons (123 del PSOE i 66 del PP), a 21 de la majoria de tres cinquens (210 dels 350 seients de l'hemicicle) necessària per elegir els membres dels òrgans constitucionals.

Fins aleshores, el bipartidisme havia vingut gaudint d'aquesta autonomia de maniobra en totes les legislatures tret de la curta de 2016, quan van irrompre Ciutadans i Podemos en els comicis de desembre de 2015 i PP i PSOE es van quedar a només dos escons del llindar dels tres cinquens: 208 diputats sumant els 119 del Grup Popular i els 89 socialistes. Aquella legislatura no va arribar a arrencar i les eleccions es van repetir el juny de 2016, en les que el bipartidisme va tornar a superar els 210 escons (218 entre els 134 del PP i els 84 del PSOE).

Segons les enquestes, la nova repetició dels comicis permetrà recuperar aquest llindar mínim que durant anys ha permès negociar 'a dos' els noms dels membres de l'òrgans constitucionals. En concret, l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicat dimarts passat, pronostica el PSOE entre 133 i 150 escons, i el PP, entre 74 i 81. I l'enquesta d'El País dona 121 escons als socialistes i 91 als populars.

Això sí, l'habitual ha estat que PP i PSOE acabessin obrint la negociació a altres partits minoritaris perquè la representació en els mateixos fos el més conforme possible amb la fotografia de l'hemicicle o per enfortir les aliances amb els seus respectius socis.

La recuperació de la suma dels 210 escons entre els dos grans partits es produirà precisament en una legislatura en la que, segons la llista de tasques pendents de la Cambra recollida per Europa Press, s'haurà d'emprendre la renovació dels vocals del CGPJ i dels membres del Tribunal Constitucional, així com elegir nou Defensor del Poble i president de RTVE.

En concret, l'òrgan de govern dels jutges porta gairebé un any sense renovar-se. El seu mandat, de cinc anys, va caducar el passat 4 de desembre. Fa un any, PP, PSOE i Podemos van arribar a pactar per a la seva Presidència el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, però va acabar renunciant després que es filtrés un missatge del 'popular' Ignacio Cosidó presumint que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l'alt tribunal "des de darrere".

El pròxim parlament espanyol també haurà de renovar els quatre membres del Tribunal Constitucional, el mandat del qual conclou aquest mes de novembre. L'agost passat, el president de l'Alt Tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar al Congrés que havia d'iniciar aquest procediment.

Un altre dels assumptes que haurà d'activar el pròxim Congrés serà el concurs públic per renovar els deu membres del Consell d'Administració de RTVE, un procés que va començar l'agost de 2018 però que es va congelar abans que la Comissió de Nomenaments de la Cambra Baixa elegís els nous deu membres de l'organisme.

En cartera també hi ha la renovació del Defensor del Poble, el titular del qual, el veterà socialista Francisco Fernández Marugán i qui ha exercit d'adjunt en els últims anys, està en funcions des del 20 de juliol de 2017.