El Tribunal Constitucional ha emparat el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, en considerar que repetir el judici del cas Bateragune vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva del dirigent basc en infringir el principi de non bis in idem, que prohibeix jutjar dos cops una mateixa persona pels mateixos fets. Fonts jurídiques consultades per Europa Press han confirmat que la decisió ha estat adoptada per set vots a favor i quatre en contra. Les mateixes han precisat que es dictaran tres vots particulars i quatre vots concurrents.
Els magistrats del Ple han avalat la ponència redactada pel magistrat progressista Juan Carlos Campo que proposa emparar el líder de Bildu en entendre que tornar a asseure'l a la banqueta pel cas Bateragune suposaria una vulneració de drets. Les fonts consultades indiquen que aquesta decisió obre la porta al fet que Otegi pugui reclamar una indemnització a l'Estat en declarar vulnerats els seus drets fonamentals.
El Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici pel cas Bateragune, el procés judicial contra diversos membres de l’esquerra abertzale acusats d’intentar reconstruir Batasuna. El Suprem argumentava el desembre del 2020 que calia celebrar un nou judici, ja que, en cas contrari, no existiria una resolució vàlida sobre el fons de l’assumpte: “Les acusacions no han decaigut i els qui les sostenen tenen dret a una resolució motivada respecte de les seves pretensions degudament formulades”, argumentava. L’Alt Tribunal sostenia que, després que els acusats haguessin sigut condemnats per uns fets i haguessin complert la pena, l’estat de dret no podia “romandre impassible davant d’una privació de llibertat la justificació final de la qual s’ignora”.
La importància de la clatellada del TEDH
Tot plegat es remunta a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que el novembre del 2018 va concloure que Otegi no va tenir un judici just i que l’Audiència Nacional, en un cas jutjat per la magistrada Ángela Murillo, va violar l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, que garanteix que “tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitablement, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial”.
El juliol del 2020, el Suprem va admetre els recursos de revisió de sentència interposats per Arnaldo Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto Garcia i Miren Zabaleta Tellería i va anul·lar la sentència que els havia condemnat a penes d’entre sis anys i sis anys i mig de presó pel delicte de pertinença a organització terrorista. Quatre mesos més tard, el Suprem va ordenar per unanimitat repetir el judici perquè el considerava culpable dels fets. Els setze magistrats van donar la raó a la Fiscalia, que havia demanat repetir el judici “per evitar” que els fets quedessin sense jutjar, i van argüir que l’article 4.2 del protocol 7 del Conveni Europeu de Drets Humans “exclou la prohibició de doble enjudiciament” en supòsits com aquest. Tanmateix, Otegi va recórrer al TC i, l’octubre del 2021, l’Alt Tribunal va estimar per unanimitat la petició d’Otegi de suspendre cautelarment la repetició del judici.