Excepcional. Tot i que ja ho havia fet a Catalunya, el Tribunal Constitucional ha consumat aquest dilluns per primer cop la seva intromissió dins d’un procediment del Congrés dels Diputats i el Senat. El TC ha decidit fer realitat el seu desafiament a Pedro Sánchez i admetre les mesures cautelaríssimes exigides pel PP per aturar la reforma del poder judicial, a més de rebutjar les recusacions als dos magistrats que tenen el mandat caducat. És a dir, la majoria conservadora del tribunal de garanties (sis vots a favor i cinc en contra) ha decidit paralitzar una reforma que intentava desbloquejar la renovació d’aquest mateix tribunal quan encara no havia acabat la seva via parlamentària.
Anem a pams. En primer lloc, els magistrats del Tribunal Constitucional han decidit admetre a tràmit el recurs dels populars. Posteriorment, han rebutjat abordar les recusacions sol·licitades per PSOE i Unidas Podemos al president del TC, Pedro González-Trevijano, i el també conservador Antonio Narváez; el que es converteix en un rebuig de facto a les recusacions. De fet, tots dos magistrats han participat en aquesta votació, que ha acabat per sis vots a favor (conservadors) i cinc en contra (progressistes). El ple sí que ha acceptat la personació dels socialistes i els morats a la causa, però, tot i que fonts del Constitucional assenyalen que els progressistes han intentat allargar el ple per ajornar qualsevol decisió, ha acabat acceptant les mesures cautelaríssimes que demanava el partit d’Alberto Núñez-Feijóo.
En què es tradueix això? Ara el Senat ha d’aturar el procediment parlamentari que hagués acabat amb una reforma del poder judicial. No se suspèn el ple, però sí que s'insta la cambra alta a frenar la votació de les dues esmenes que reformen el poder judicial. Tot i que el portaveu d’Unidas Podemos Pablo Echenique hagi demanat aquest dilluns desobeir el tribunal de garanties i desbloquejar la renovació judicial, tot indica que la cambra alta acatarà el pronunciament del TC i posarà en ‘stand by’ aquesta reforma. Només cal recordar que la setmana passada la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va assegurar que el Congrés ha d’obeir els pronunciaments del TC. Seria una sorpresa que el seu homòleg al Senat, el socialista Ander Gil, fes el contrari. Caldrà ara veure si atura tota la modificació del Codi Penal —que inclou la reforma de la sedició i la malversació— o si, per tal d’aprovar totes les altres qüestions, es presenten esmenes que retallin només tot el que fa referència al CGPJ i el TC.
A les portes d’una reunió del CGPJ
La decisió del Tribunal Constitucional ha arribat quan quedaven menys de 24 hores perquè el Consell General del Poder Judicial es reuneixi per, precisament, votar el nomenament dels dos magistrats del TC que li correspon designar. Es tracta d’una trobada suplicada pel bàndol conservador de la cúpula judicial espanyola per tal d’intentar convèncer la resta de vocals d’enviar al tribunal de garanties el progressista Pablo Lucas, ja que el favorit del PSOE és José Manuel Bandrés. Si la trobada acaba amb un acord, el Tribunal Constitucional es renovarà. En altres paraules: El TC ha deliberat aquest dilluns sobre un recurs del PP amb majoria conservadora quan és possible que en els dies vinents hi hagi una majoria progressista.
Un debat amb els magistrats dividits
Els onze magistrats del TC han començat la seva reunió aquest dilluns quan passaven escassos minuts de les deu del matí. Ha durat més de nou hores. Damunt la taula hi havia diverses qüestions a resoldre: dos recursos del PSOE, en els quals presentava al·legacions i demanava personar-se en el procés; i dos més d’Unidas Podemos perquè el tribunal de garanties elevés a la justícia europea la recusació de dos magistrats per mandat caducat, i perquè el PP esgoti totes les vies parlamentàries abans de recórrer a la justícia espanyola. A més, aquest dilluns el diputat socialista Felipe Sicilia ha presentat un altre recurs que s’afegia a la llarga documentació que havien d’analitzar els magistrats.
El PSOE assenyalava en el seu recurs que en cas que el Constitucional donés la raó al PP, el tribunal de garanties estaria vulnerant les funcions parlamentàries dels diputats i senadors espanyols, ja que la reforma judicial encara es troba en tràmit parlamentari. És a dir, ja s’ha aprovat al Congrés, i encara ha de passar pel Senat, de manera que encara no s’ha convertit en llei. A parer dels socialistes, encara no s’ha causat cap dany irreversible. Un motiu més per defensar que el Tribunal Constitucional no pot aturar el procediment parlamentari abans que aquest hagi acabat.
Unidas Podemos ha presentat aquest mateix dilluns al matí un escrit en el qual assenyalava que "existeix una profunda manca d'imparcialitat" perquè Trevijano i Narváez tenen un interès directe per aturar aquesta reforma del govern espanyol. Aquest fet, segons la formació de Jaume Asens, xoca amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, ja que a l'article 47 queda recollit el dret a un jutge imparcial, cosa que en aquest cas no es compliria.