El Tribunal Constitucional ha declarat nul·la l'habilitació del vot telemàtic del diputat de Junts, Lluís Puig, al Parlament de Catalunya en l'anterior legislatura. Malgrat que la nul·litat del vot no afecta el recompte de vots on va participar Puig. Amb aquesta decisió, el Constitucional dona la raó a Vox i a Ciutadans que van presentar un recurs. El mes de juny, el TC ja va acordar anul·lar l'acord de la Mesa que determinava el vot telemàtic, després de presentar un recurs d'empara presentat pel PSC. El passat juliol, el Parlament va aprovar la reforma del reglament per habilitar el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació del vot. Una mesura per tractar d'anticipar-se a les resolucions del TC contra aquest tipus de votació.
Els motius del TC
La decisió l'ha pres la Sala Primera del Tribunal Constitucional, amb la magistrada María Luisa Segoviano com a ponent. A través d'un comunicat, el Tribunal ha detallat que l'estimació dels recursos està fonamentada que l'habilitació del vot telemàtic de Puig "no s'ajusta a la interpretació que, conforme a la Constitució, permet exceptuar la presencialitat del vot, ja que no pot ser tinguda com a circumstància constitucionalment vàlida". A banda, també assenyala que sobre Puig hi ha una ordre judicial de cerca i captura.
La Mesa del Parlament —encapçalada aleshores per Laura Borràs— va escollir la fórmula de vot telemàtic per garantir el dret a vot dels diputats a l'exili. En l'última legislatura, Borràs comptabilitzava el vot de Puig a través d'un altre diputat de Junts. Quan el PSC ho va recórrer, el TC li va donar la raó i llavors la presidenta del Parlament, Anna Erra, va optar pel vot telemàtic. El 25 de juliol d'aquest mateix any, el Parlament va donar llum verda definitivament a la reforma del reglament per habilitar el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació de vot. Tramitada de forma exprés per lectura única, va rebre el vot favorable dels grups impulsors: PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP.
Rebuig de l'amnistia
Precisament aquest dimarts, el magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha desestimat els recursos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, contra la seva interlocutòria que va declarar no amnistiable el delicte de malversació de fons públics pel qual estan processats. En una interlocutòria, l'instructor destaca que les al·legacions no tenen cap fonament, ja que és la previsió literal de la llei d'amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s'impugna, i la norma estableix l'exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que entén que concorre en el cas.