Cándido Conde-Pumpido es pronuncia públicament per primera vegada sobre l’enfrontament jurídic obert entre l’Audiència de Sevilla i el Tribunal Constitucional pel cas dels ERO. L’Audiència de Sevilla està decidida a plantar de cara a la decisió del TC del passat mes de juliol de revocar la condemna a Manuel Chaves i José Antonio Griñán pels ERO d’Andalusia i està estudiant si planteja una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. De moment, ha preguntat a les parts si el TC “s’ha extralimitat” amb una “interpretació alternativa de la prevaricació i la malversació”, la Fiscalia ha desaconsellat elevar el cas a Europa i el Constitucional ha convocat un “debat jurídic” intern entre els seus dotze membres. I el president del TC ha opinat sobre aquesta qüestió en un esmorzar organitzat per l’Ateneo de Madrid: “És un assumpte controvertit. Des del Tribunal Constitucional, respectem l’autonomia de qualsevol òrgan jurisdiccional que decideixi prendre una decisió”, ha verbalitzat en ser preguntat directament per aquesta qüestió. “No hi ha cap intenció de formular cap anul·lació d’aquesta decisió”, ha afegit.
El president del TC ha defensat la necessitat de “reflexionar” sobre una qüestió “nova” que pugui “afectar” la Constitució o la seva jurisdicció, i per això ha introduït al ple d’aquesta setmana un “debat jurídic” sobre el plantejament de qüestions prejudicials en “l’execució de sentències definitives” dictades pel TC amb “suspensió de l’execució”. “El mateix fet que es plantegi als companys com un debat jurídic sense cap proposta de resolució posa de manifest que algunes afirmacions en el sentit que el tribunal tenia previst intervenir en aquest assumpte no són adequades a la realitat, perquè estem convocant una deliberació i una reflexió interna”, ha esgrimit Cándido Conde-Pumpido.
I quina és la novetat? El president del TC ha argumentat que en quaranta anys de pertinença a la Unió Europea, les qüestions prejudicials “sempre s’havien presentat com a recursos primaris”, és a dir, “abans de dictar la primera sentència”. Ara bé, “no s’havia plantejat mai com un recurs secundari al final del procediment quan el Tribunal Constitucional ja s’ha pronunciat”, ha indicat. I ha recordat que la Constitució fixa que les resolucions del TC “tenen força de cosa jutjada” i que la llei orgànica que regula el seu funcionament estableix una obligació per al TC de “defensar la seva pròpia jurisdicció donant-li mitjans” i “vetllar per l’execució efectiva de les seves resolucions”. “Aquesta reflexió no afecta en absolut el plantejament de la qüestió prejudicial per l’Audiència de Sevilla. Aquesta és una relació entre aquest tribunal i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, ha subratllat.
“Una cosa són els judicis paral·lels als mitjans i una altra cosa és el que nosaltres treballarem de manera serena”
Arran de la pregunta, Cándido Conde-Pumpido ha lamentat que el debat jurídic al si del Constitucional s’hagi traslladat al “debat públic” a través d’un “judici paral·lel”. “Una cosa és el que figura al debat en el que anomenem judicis paral·lels que es produeixen als mitjans o a les xarxes i una altra cosa és el que nosaltres treballarem de manera serena i assenyada en l’àmbit intern del tribunal”, ha conclòs.
El “diàleg entre tribunals” com a “instrument” per resoldre la “tutela multinivell” dels drets fonamentals
El president del Constitucional ha assegurat que en cas que esclati algun “conflicte” jurídic, s’haurà de resoldre per la via del “diàleg entre tribunals”, que és un “instrument” creat per “resoldre la tutela multinivell dels drets fonamentals”. Es referia al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH), al Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg (TJUE) i a tots els tribunals constitucionals: “Cada un té el seu catàleg de drets i cada un considera que és el màxim intèrpret dels seus drets”, ha apuntat. “En l’àmbit del diàleg entre els tribunals, en relació amb el TJUE, veuríem si existeix algun conflicte constitucional o no”, ha afegit. I ha assenyalat que el Tractat de la Unió Europea estableix que el dret europeu té primacia a la UE, però especifica que s’ha de “respectar el que es diuen principis inherents a la identitat de les constitucions nacionals”.