El Tribunal Constitucional ha donat la raó al PSC sobre la nul·litat de la delegació de vot de Lluís Puig, tot anul·lant els acords de la Mesa del 5 de juliol del 2022 per mantenir el vot delegat del diputat de Junts. La decisió del tribunal de garanties, del 26 de març, ha estat comunicada a la Mesa de la cambra catalana — que s'ha reunit aquest dimarts. L'òrgan de govern del Parlament ha "pres nota" de la comunicació del Constitucional, però fonts internes també han assegurat que la Mesa no cal que es posicioni respecte de la decisió del tribunal.

Amb la declaració de nul·litat, el Constitucional ha estimat el recurs d'empara presentat pel PSC contra els acords de la Mesa i ha reiterat que la delegació de vot esmentada no s'ajusta a cap dels supòsits contemplats en el Reglament del Parlament. Aquests supòsits són: per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades.

Ampliar els supòsits de la delegació de vot

La portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, ha indicat en roda de premsa que "de nou" el Constitucional els "dona la raó". És per això que els socialistes creuen que "el que hauria de fer la Mesa és complir aquesta sentència i no comptar el vot de Lluís Puig". "Avui la Mesa s'ha donat per assabentada d'aquesta sentència i esperem que en el pròxim ple no compti el vot de Puig, com estem demanant repetidament des de ja fa molts mesos", ha afegit Romero.

No és la primera vegada que el tribunal de garanties anul·la la delegació de vot de Puig. Precisament, ERC i la CUP han registrat una proposta per modificar el reglament i ampliar els supòsits de la delegació de vot — una modificació que afectaria Puig. Els dos grups parlamentaris volen incloure-hi situacions excepcionals "d'especial gravetat en què per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat". Amb la situació actual es limita en casos de permisos de maternitat o paternitat, hospitalització i incapacitat prolongada. I pel que fa al vot telemàtic, es proposa, per primer cop, incorporar-lo al reglament del Parlament i que la Mesa el pugui autoritzar en "situacions excepcionals d'especial gravetat en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat". A banda, ERC i la CUP volen prohibir els discursos d'odi al Parlament: el text proposat diu que els diputats "no poden incórrer al discurs d'odi o intolerant ni incitar a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua, discapacitat o qualsevol altra".