El Tribunal Constitucional ha impedit aquest dimarts que Òmnium Cultural es pugui personar en la causa del 25% de castellà a l’escola catalana. El tribunal de garanties considera que l’entitat no pot entrar dins d’aquest procediment perquè ja no va ser part en el procediment judicial que es va obrir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El TC recorda, a més, que l’entitat ja va intentar personar-se en el TSJC, i que la personació va ser rebutjada per aquest mateix tribunal el passat mes de juny; i per segona vegada el darrer mes de novembre.

L’entitat que presideix Xavier Antich sosté que defensa unes 42 famílies que demanen que es mantingui el català com a llengua vehicular, a més de defensar la llengua pròpia al sistema educatiu català. L’execució de la sentència del 25% de castellà a tots els centres educatius catalans va ser suspesa pel mateix TSJC en comprovar que no podia aplicar-la davant la nova normativa catalana.

En el recurs d’Òmnium davant del TSJC, l’entitat assegurava que la promoció del català és “una qüestió transversal a tots els aspectes de la societat”, especialment a la joventut, i, per tant, al sistema educatiu existent a Catalunya. Tot i que el TSJC va expulsar Òmnium de la causa, l’entitat independentista va anunciat que demanaria personar-se davant del Constitucional, que tenia l’encàrrec de pronunciar-se sobre la constitucionalitat de les lleis aprovades pel Govern i pel Parlament per esquivar el 25% de castellà.

El Ple d’aquest dimarts també ha servit perquè el Constitucional admetés a tràmit un recurs contra la llei catalana per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge. Concretament, el tribunal de garanties ha admès que es contempli l’obligació d’oferir un lloguer social per part dels grans tenidors. El govern espanyol va presentar aquest recurs perquè considerava que s’havien vulnerat les competències estatals.

D’altra banda, el Constitucional ha admès a tràmit un recurs de Vox contra la llei del ‘només Sí és Sí’. Segons el partit d’extrema dreta, es tracta d’una llei que és una “aberració jurídica” perquè “vulnera tots els principis bàsics de l’ordenament jurídic i de la Constitució, tal com va defensar la vicepresidenta jurídica del partit d’ultradreta, Marta Castro. Va afirmar que la llei atempta contra els principis bàsics de la legalitat, seguretat jurídica i presumpció d’innocència, ja que, segons la formació, la nova regulació del consentiment “inverteix la càrrega de la prova”. Un dels arguments que va utilitzar el partit capitanejat per Santiago Abascal és que la llei estrella de la ministra Irene Montero deixa “les víctimes desprotegides” i permet un “marc de discrecionalitat molt ampli d’anàlisi pel jutge, en cada un dels casos”.