El setge del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya per condicionar el debat a la cambra es manté ben viu. El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat la impugnació de disposicions autonòmiques, promoguda pel govern espanyol -i també el PSC- contra l'acord de la Mesa del Parlament de Catalunya, de 20 de febrer de 2024, pel qual es va admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) denominada Proposició de llei de declaració de la independència de Catalunya. Segons ha anunciat l’òrgan de garanties aquest dimecres a la tarda, en la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla, el tribunal declara “nul i inconstitucional” el citat acord per ser contrari a l'ordenament constitucional.
La ILP per la Independència va ser acceptada per la Mesa presidida per Anna Erra (Junts), i va quedar sobre la taula del nou president, Josep Rull, escollit després de les darreres eleccions, del juny passat. Això no obstant, el TC ja la va suspendre de forma cautelar, mentre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va descartar una querella de Vox i Cs contra la Mesa per aquesta admissió.
Es desenvolupa fora del Parlament
En el comunicat del TC, que avança la sentència, s’indica que el tribunal “descarta, en primer lloc, l'al·legat del lletrat del Parlament de Catalunya en el fet que impugnar l’acord de la Mesa és inidoni. El Tribunal considera que “d'acord amb la doctrina constitucional aplicable, l'acord parlamentari compleix amb les condicions exigibles a les resolucions que poden impugnar-se per aquesta via. Això és així – hi afegeix- perquè els efectes que desplega l'acord d'admissió de la iniciativa legislativa popular tenen rellevància ad extra de la Cambra i al marge de la tramitació parlamentària de la iniciativa”.
El Constitucional hi afegeix que amb aquesta admissió s'inicia un procediment que es desenvolupa extramurs del Parlament i en el qual es veuen implicats subjectes, òrgans i institucions aliens a la Cambra: tant els ciutadans que exerceixen la iniciativa legislativa popular i la comissió promotora que exerceix la representació de les persones signants de la iniciativa, com els òrgans o ens administratius que han d'exercir competències respecte del procediment de recollida de signatures”.
A més, l’òrgan de garanties raona que “aquest acord parlamentari posseeix naturalesa jurídica, és manifestació de la voluntat institucional de la comunitat autònoma, perquè procedeix d'òrgans capaços d'expressar la voluntat d'aquesta i no es presenta com un acte de tràmit en el procediment, i té capacitat per a produir efectes jurídics”. I continua: “Aquests efectes es despleguen sobre la comissió promotora, que queda habilitada per a exercir quantes facultats li atribueix la llei per a la recollida de signatures, però també sobre els ciutadans, que poden subscriure la iniciativa, i sobre diferents entitats i poders públics (ajuntaments, Institut d'Estadística de Catalunya, Delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral), en particular sobre el Parlament de Catalunya.”
Per tot això, declara nul·la l'admissió a tràmit de la ILP per la Independència de Catalunya.